L'economia catalana està resistint "millor del previst" els obstacles que es van succeir el 2022 -inflació, guerra d'Ucraïna, pujada de tipus d'interès, increment dels costos energètics i del combustible-, segons l'anàlisi que periòdicament realitza BBVA Research. Pocs dies abans de tancar el segon semestre de l'any, la radiografia de l'economia catalana és favorable: el creixement del PIB arribarà al 2,6% el 2023, lligant tres anys de creixement per sobre de la mitjana d'Espanya (2,4%) i recuperant els nivells de PIB prepandèmia. Les raons per a això són bàsicament dues. Es tracta del comportament de les exportacions, tant turístiques com no turístiques, i de la creació d'ocupació. A més d'una característica diferenciadora: els catalans han gastat menys que els seus veïns espanyols i mantenen la seva taxa d'estalvi -generada durant els anys de la pandèmia- és encara elevada; són encara més riques que el 2019.

Aquest escenari fa preveure els responsables de BBVA Research que, el 2024, Catalunya continuarà creixent, encara que en menor mesurada, ja que situen l'augment del PIB en el 2% perquè el turisme ja està fregant el sostre de demanda previ a la pandèmia i perquè la demanda interior s'estabilitzarà, principalment al sector serveis. L'any vinent també es podria assolir el nivell precrisi de PIB per càpita. Quant a l'ocupació per al pròxim bienni, el servei d'estudis de l'entitat financera situa la taxa d'atur en el 8,9% per a 2023 i del 8,3% el 2024, i augura la creació de 180.000 llocs de treball. De tota manera, el 2024, hi ha riscos que s'apunten com importants. Els tipus d'interès es mantindran en nivells elevats més temps del previst, hi ha preocupació pels límits en el creixement de sectors com el turisme i l'habitatge -perquè en ambdós no s'estan executant les inversions necessàries que augmentin l'oferta-, també perquè l'impacte dels fons Next Generation sobre la inversió privada està resultant més lent de l'esperat i, en matèria fiscal, l'any vinent "Europa donarà una volta a les regles fiscals i Espanya haurà de fer un esforç de consolidació i això inclou a les comunitats autònomes", ha explicat Miguel Cardoso, responsable per a Espanya de BBVA Research.

Tornant a 2023, ocupació, turisme i les exportacions sustenten els avanços de l'economia catalana en el primer semestre. De fet, el turisme -en bona part generat pels mateixos catalans que han decidit reduir els seus viatges a l'estranger per aprofitar l'oferta interna- és el motor que genera la major part de l'ocupació esperada per als dos anys que venen. Les dades estadístiques evidencien que no únicament els espanyols viatgessin menys a l'estranger (la demanda està 13 punts percentuals per sota dels mateixos nivells de 2019), sinó que a Catalunya el descens és de 9 punts percentuals.

Quant a la demanda interna en global, hi ha una certa contenció, malgrat que "el pacte de rendes a Catalunya ha estat beneficiós", segons Cardoso. El titular de BBVA Research denota que els salaris han registrat una alça mitjana del 4%, mentre que la inflació s'està contenint en el 3%, de manera que les empreses poden millorar les taxes de productivitat per empleat. Aconsella Cardoso que "les empreses dels sectors amb creixement en el negoci traslladin aquests beneficis als empleats, ja sigui de forma puntual -amb un pagament extra si creuen que no serà una millora a llarg termini- o en la remuneració recurrent -si els creixements poden consolidar-se.

Mentrestant, les exportacions de béns catalans, mesurades en termes reals, ja van superar en un 10% el nivell previ a la pandèmia el mes d'abril, sent la segona autonomia que mostra una millor recuperació de les vendes a l'exterior, després de Madrid. Detecta l'informe econòmic, que el sector de l'automoció s'està recuperant i que les vendes en les semimanufactures també registren un cert repunt durant l'any.

En un vessant més negatiu es troba la indústria, amb una millora més lenta. L'informe observa com hi ha sectors que poden tenir els seus creixements "esgotats o restringits", especialment aquells que depenen de subministraments exteriors o aquells en els quals el cost energètic pesa molt a la cadena de producció. Aquelles que tiren més són les semifactureras que ja han recuperat l'accés a les primeres matàries, a uns costos més acceptables que quan es van disparar a causa de la guerra d'Ucraïna. No obstant això, Cardoso ha apuntat que el creixement del sector manufacturer en aquells sectors que no són intensius en l'ús de l'energia o que no depenen de matèries primeres importades i l'impacte dels fons Next Generation els situarà en creixements superiors a l'etapa prepandèmia. En aquest sentit, considera probable que, en el termini d'uns cinc anys, Catalunya sí que pugui presentar un mix econòmic menys dependent del turisme i amb un pes més destacat de la indústria.