Les criptomonedes estan en auge a Amèrica Llatina encara que, a cada país, responen a unes necessitats específiques: davant de la devaluació de la moneda nacional i la inflació galopant, en països com l'Argentina o Veneçuela s'han convertit en un refugi, en una manera de protegir el poder adquisitiu. I per a molts són  un canal per obtenir les remeses que els envien els seus familiars dels Estats Units. El Bitcoin no ha acabat d'arrelar a El Salvador malgrat ser una moneda de curs legal mentre que en d'altres països, gràcies a processos regulatoris, milloren la confiança dels inversors com al Brasil. Aquesta és la situació:

Argentina: alternativa davant de la crisi

La devaluació constant del pes argentí i una inflació exorbitant han portat els argentins a adoptar cada vegada més les criptomonedes com una alternativa d'inversió i protecció del seu poder adquisitiu. Segons l'Índex Global d'Adopció Cripto 2023, elaborat per Chainalysis, l'Argentina ocupa el lloc 15 en el rànquing mundial, només superat a Llatinoamèrica pel Brasil.

"L'Argentina té un nivell d'adopció de criptomonedes impressionant, per necessitat, perquè ha viscut en els últims 20 a 30 anys amb molts problemes econòmics," assenyala a EFE Pablo Casadio, cofundador i director financer de Bit2Me. Aquest escenari ha convertit al país en un imant per a grans jugadors internacionals i ha fomentat innovacions locals com Agrotoken, amb el suport del sector dels cereals, i Atòmic 3, ancorat al liti.

"L'argentí és molt innovador i per a nosaltres l'ecosistema cripto argentí és impressionant," agrega Casadio. Segons Mariano Biocca, director executiu de la Cambra Argentina Fintech, "hi ha prop de deu milions de comptes d'operació d'actius virtuals a l'Argentina", fet que converteix el país en líder regional en volum d'actius transaccionats.

Mèxic: cap a una moneda digital

A Mèxic, l'adopció de criptomonedes segueix en augment, amb Bitcoin dominant el mercat domèstic amb una quota del 99,5%. Bitso, la principal borsa mexicana, té una participació del 40,7% del mercat llatinoamericà. "Encara que cap banc no accepta pagaments amb criptomonedes i només alguns negocis l'han implementat, un dels seus principals usos és l'enviament de remeses a Mèxic des dels Estats Units", destaca Kaiko, una firma d'investigació de mercats.

El 2021, el Banc de Mèxic (Banxico) va anunciar el llançament de la seva pròpia moneda digital, prevista ara per a 2025. "El Banxico planeja llançar la seva pròpia moneda digital de banc central; encara que l'actual governadora Victoria Rodríguez Ceja va dir que no serà fins a 2025 quan operi al país", assenyala un informe.

Veneçuela: com a refugi econòmic

A Veneçuela, les criptomonedes s'utilitzen principalment com una reserva de valor davant de la constant inflació i devaluació del bolívar. "Els veneçolans no les utilitzen a nivell transaccional, sinó com un element de reserva d'estalvi", explica Aarón Olmos, economista i especialista en criptomonedes. Aquesta estratègia permet als ciutadans protegir els seus diners dels "embats de la situació econòmica", afegeix.

El sector enfronta limitacions significatives a causa de la reestructuració de la Superintendència de Criptoactius i Activitats Connexes (Sunacrip) després d'un escàndol de corrupció. "Totes les empreses amb llicència per operar es mantenen intervingudes i suspeses", comenta Olmos. Segons l'Índex Global d'Adopció de Criptomonedes 2023, Veneçuela ocupa el lloc 40 a nivell mundial.

El Salvador: aposta controvertida

El Salvador va captar l'atenció mundial el 2021 en adoptar el Bitcoin com a moneda de curs legal, una mesura promoguda pel president Nayib Bukele per impulsar la inclusió financera i atreure inversió estrangera. No obstant això, tres anys després, la majoria de la població continua sense utilitzar la criptomoneda en la seva vida quotidiana. "El 88% dels salvadorencs no va utilitzar la criptomoneda Bitcoin el 2023", segons una enquesta de l'Institut Universitari d'Opinió Pública (Iudop).

"Un cop han passat tres anys, després d'analitzar i veure el comportament de la població, podem dir que aquest experiment del Govern ha fracassat", apunta a EFE l'economista Tatiana Marroquín. La inclusió financera que s'esperava no s'ha materialitzat a causa del "desconeixement del tema", precisa aquesta experta.

Brasil: superant la crisi de FTX

Mercado Bitcoin, una de les principals plataformes de criptomonedes de l'Amèrica Llatina, ha aconseguit superar la crisi provocada per la fallida del gegant FTX. "Des de començaments de 2024 estem observant un creixement que fa viable el negoci", assegura Reinaldo Rabelo, CEO de Mercado Bitcoin al Brasil. La plataforma compta amb 3,8 milions d'usuaris en el gegant sud-americà i planeja llançar nous productes financers, inclosos plans de renda fixa i una targeta bancària en col·laboració amb Mastercard.

"Estem traient aquesta part complexa del Bitcoin (...), l'ús ha de ser prou bo com perquè les persones oblidin la tecnologia", recalca Rabelo. tot i que aquest directiu adverteix que "una dosi exagerada pot matar el pacient", si s'imposen els mateixos requisits a una plataforma de criptodivises que a un banc tradicional.

Bolívia: desafiaments regulatoris

Bolívia va aixecar recentment la prohibició de la compra, venda i inversió en criptomonedes, obrint noves oportunitats per als seus ciutadans. "És molt important la regulació; que no impedeixi, que no posi obstacles, sinó que ajudi", comenta a EFE Jaime Dunn, analista financer. Actualment, hi ha 250.000 ciutadans bolivians amb comptes criptos.

El Banc Central de Bolívia (BCB) ha iniciat un Pla d'Educació Econòmica i Financera per promoure un ús informat dels criptoactius. "La tecnologia que sustenta a les criptomonedes, anomenada blockchain, és una base de dades descentralitzada que s'ubica a més d'un servidor," detalla una nota explicativa del BCB.

Colòmbia: creixement moderat

Colòmbia ocupa el lloc 32 a l'Índex Global d'Adopció Cripto 2023. El Banc de la República i la Superintendència Financera de Colòmbia estan treballant en projectes pilot per a innovacions tecnològiques i financeres. "Els criptoactius no estan regulats explícitament ni reconeguts com a moneda oficial", aclareix el Banc de la República.

La Superintendència Financera va llançar la plataforma LaArenera per a la realització d'innovacions tecnològiques i financeres. "Després de culminar el pilot, no es van observar incidents que posessin en risc la continuïtat del pilot d'intercanvi", assenyala la Superfinancera. Tanmateix, adverteixen que "els criptoactius no tenen el suport d'un banc central ni pels actius o reserves de l'esmentada autoritat".