La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha tornat a elevar els tipus d'interès per novena ocasió consecutiva en 12 mesos. La institució bancària liderada per Jerome Powell ha decidit mantenir el ritme de les alces de tipus d'interès vist en la reunió del febrer passat, quan la Fed va elevar les taxes en 25 punts bàsics. En aquesta ocasió, i com ja ocorregués fa alguna cosa més d'un mes, la Reserva Federal ha tornat a endurir la política monetària un 0,25%, però en un context encara més desafiador sí cap.

Malgrat que en la compareixença de Powell davant la Cambra dels Representants i davant el Senat dels Estats Units, el president va oferir un discurs aguerrit contra la inflació, els fets vistos al mercat financer han fet que la decisió sigui molt més ajustada de allò que, tant el mercat, com la mateixa Fed podien esperar. I és que, des del passat 10 de març, els Estats Units estan sumits en un terratrèmol bancari que ha trontollat els fonaments del sector, no només al país americà, sinó també a tot el món. I en tot això, la Fed ha tingut un paper protagonista.

La fallida de SVB s'ha emportat a diverses entitats bancàries

El passat 10 de març es produeix el daltabaix de Silicon Valley Bank, una entitat bancària mitjana amb seu a Califòrnia que era coneguda per tenir participacions en diverses firmes tecnològiques. Aquestes companyies han estat unes de les més afectades per l'enduriment monetari i la inflació, una cosa que s'ha extrapolat al mercat de valors. A més d'això, SVB era un banc especialitzat a oferir serveis de capital risc als seus clients. Sigui com fos, la companyia va registrar una caiguda en Wall Street superior al 68% divendres passat 10 de març, la qual es va unir al descens que el mateix banc va protagonitzar en Borsa un dia abans, quan les seves accions van cedir un 60%.

Davant de la mala dinàmica, no es va tardar gaire a oficialitzar la fallida del que, en aquell moment, era un dels prestadors més grans dels Estats Units, sent la de SVB, la segona fallida més voluminosa de la història financera del país americà i la més abrupta des de la crisi de 2008.

Amb aquests precedents, i davant del calat del desastre de SVB, les reaccions del mercat no van tardar a arribar. Així, dilluns passat 13, anomenat per molts com el 'dilluns negre', es va veure com la majoria de les borses internacionals, entre les quals es va trobar Wall Street, queien a causa del temor inversor d'un 'efecte contagi' que els Governs de diversos estats han descartat. Sigui com fos, la fallida de SVB ha suposat l'inici del daltabaix d'altres entitats bancàries amb un perfil similar al de SVB, com Signature Bank, que també ha fet fallida en les últimes dues setmanes, o First Republic Bank, qui es va enfonsar en Borsa i va haver de ser rescatada el passat 16 de març per la gran banca dels Estats Units.

La Fed, al rescat de SVB

Sigui com fos, el desastre de SVB ha establert les bases del que no ha de tornar a passar en el sector bancari del país. La Reserva Federal ha jugat un paper clau en el rescat de tots els clients de Silicon Valley Bank. Tal com va informar la institució el passat 12 de març, dos dies després d'oficialitzar-se la fallida de l'entitat bancària californiana, tots els dipòsits dels clients de SVB estarien fora de perill. "Els dipositants tindran accés a tots els seus diners des de dilluns, 13 de març. Cap de les pèrdues associades a la intervenció de Silicon Valley Bank no serà suportada pel contribuent", va expressar la Fed en un comunicat conjunt amb el Departament del Tresor i la Federal Deposit Insurance Corporation.

La intenció de la Reserva Federal era salvar els clients tant de SVB com als de Signature Bank, que també va entrar en aquest rescat, i, sobretot, evitar un efecte contagi que, descomptant First Republic Bank, que va ser rescatat per la mateixa banca nord-americana, no sembla haver afectat més bancs. Bé és cert que, des del passat 10 de març, totes les entitats bancàries cotitzades en Borsa s'han vist llastades pel desastre de SVB. Malgrat això, la majoria d'elles s'han mostrat resilients, ja que la seva estructura financera és més sòlida que la de Silicon Valley Bank, Signature Bank o First Republic Bank.

Com fos, i tal com va informar ON ECONOMIA el passat 15 de març, el desastre de SVB ha portat la Fed a provar d'endurir les regles de la banca mitjana del país americà. Segons Financial Times, el banc central dels Estats Units va revisar els requisits de capital i liquiditat fixa per a les entitats bancàries, especialment per a aquelles amb actius entre 100.000 i 250.000 milions de dòlars. L'objectiu: evitar que torni a donar-se la mateixa situació en un futur.

La Fed endureix els tipus d'interès enmig del caos bancari

Amb tot això, i sense tenir en compte la caiguda de Credit Suisse a Europa, la Fed ha treballat en un entorn complex, en el qual ha hagut d'empastar les decisions monetàries en un moment d'elevada inflació, amb una circumstància extraordinària, marcada per un terratrèmol bancari que ha assegut precedents en la història financera del país i que, avui dia, continua deixant dubtes i incertesa al mercat de valors.

Tal ha estat l'afecció de la fallida de SVB i tot el que ha generat que, Goldman Sachs va donar per fet el passat 13 de març que la Fed no elevaries les taxes d'interès en la reunió d'aquest dimecres. Malgrat això, en els últims dies, i davant de la neutralització del caos bancari, altres enquestes d'analistes coincidien que la pujada de tipus seria del 0,25%, similar a la vista el febrer passat. La Reserva Federal manté la directa en el seu objectiu de rebaixar la inflació, però ho fa amb un canvi d'estratègia, ajustant-se a la situació actual del mercat financer. És probable que aquesta pujada hagués estat més elevada de no haver-se donat cap d'aquestes fallides, i més atenent el missatge que va enviar Powell en la seva ponència davant del Senat.

El president de la institució amb seu a Washington D.C. va expressar que, malgrat que la inflació (6% al febrer) ha anat donant símptomes de decreixement, encara "està lluny de l'objectiu del 2%". A més d'això, Powell es va escudar en la fortalesa del mercat laboral dels Estats Units per continuar elevant les taxes d'interès en els mesos vinents. Tal era el missatge de la Fed que, a començaments del present més, els analistes veien els tipus d'interès sobre el 6% en els mesos que venen. Malgrat això, el terratrèmol bancari ha obligat la Reserva Federal a dur a terme una alça més cauta, la qual no agreugi encara més la situació actual.

Els Estats Units tanquen març amb uns tipus al 4,75%, sent aquest el nivell més elevat des de setembre de 2007. Cal veure si la situació s'estabilitza per complet i per a les futures reunions veiem una Fed amb una actitud similar a la vista abans de l'esclat de la crisi bancària.