El preu de l'oli d'oliva, pels aires. La incògnita de quan i quant plourà durant la pròxima campanya, que està previst que comenci a l'octubre, manté disparat el seu preu a Espanya, on el sector nega qualsevol especulació i atribueix la situació a l'escassetat de producte per la sequera.

L'ampolla de l'oli d'oliva verge extra ja es ven a molts supermercats com un article de luxe, amb precinte de seguretat i un preu màxim històric que supera els 10 euros per litre. En origen, el cost del litre d'oli d'oliva ha començat setembre fregant els 8 euros, segons el sistema d'informació Poolred.

L'Observatori de la Federació Espanyola d'Industrials Fabricants d'Oli d'Oliva (Infaoliva) situa la cotització del verge extra en 8,1 euros per quilo, del verge en 7,6 euros i del llampant en 7,3 euros. En aquest sentit, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat aquesta setmana la "forta especulació" entorn del preu de l'oli d'oliva, que s'ha incrementat un 15% l'últim mes i mig en la seva categoria verge extra, com es desprèn de la seva anàlisi a deu cadenes de supermercats.

El sector es defensa i reclama ajuts

Les organitzacions agràries COAG i UPA demanen controls a la cadena alimentària i rebutgen que els oliverers s'estiguin lucrant "quan han hagut d'afrontar alts costos de producció". Les cooperatives insisteixen que si el cost final és tan elevat "no és per l'especulació o marges empresarials, sinó per la falta de producte i la previsió d'una nova campanya dolenta", per la qual cosa reclamen ajuts i mecanismes per garantir el reg en temps de sequera com l'actual.

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació en funcions, Luis Planas, ha destacat la sequera com el principal factor de l'encariment de l'oli i ha estimat que els preus baixaran en picat si en les pròximes setmanes plou amb intensitat. "Ningú no sap si plourà prou a les zones productores o si l'oliva respondrà. Tot això és una incògnita perquè, a més, com que l'oliva que hi ha és molt petita i està amagada, resulta encara molt més difícil fer un aforament", argumenta a EFE el director de l'Associació Nacional d'Industrials Envasadors i Refinadors d'Olis Comestibles (Anierac), Primitivo Fernández.

El responsable de la patronal rebutja que alguna baula de la cadena estigui inflant els seus marges de benefici, ja que els alts preus són resultat d'"una collita extremadament curta i el temor que la següent torni a ser una altra vegada curta". Segons Fernández, totes les baules després de la producció primària "s'estan menjant-se els marges" i han contribuït a limitar al 38% la pujada del preu de l'oli d'oliva l'últim any (dada de l'IPC) quan han estat comprant en origen una matèria que s'ha encarit un 70% en el que es porta de campanya.

Producció d'oli

Les últimes dades oficials indiquen que, fins a finals de juliol, la producció d'oli d'oliva a Espanya era d'unes 663.000 tones, el 56% menys que a la campanya 2021/2022. La disponibilitat total era d'1,28 milions de tones (gairebé un 40% menys), comptant amb unes existències inicials de 454.500 tones (+7%, ara estan entorn de les 383.000 tones) i unes importacions de 168.900 tones (-5%). A la contracció del mercat interior en un 41% en aquell període s'uneix el descens de les exportacions en un 32%, segons aquest balanç provisional.

Segons el director gerent de l'Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç Exportador de l'Oli d'Oliva (Asoliva), Rafael Pico, la demanda i l'oferta d'oli d'oliva espanyol s'han igualat al mercat internacional, amb consumidors que no estan disposats a pagar aquests preus i l'absència d'altres països productors que puguin cobrir aquesta falta d'exportació espanyola. Pico descarta que la recent decisió de Turquia de suspendre l'exportació a granel d'oli d'oliva pugui impactar a Espanya i veu la mesura com una fórmula d'aquest país per continuar venent oli envasat i retenir el seu valor afegit.