Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors de la mateixa. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com has començat la setmana? En el meu cas, amb bastanta intensitat. En l'àmbit laboral, aquests dies l'actualitat informativa va bastant carregada, i el que s'acosta. Però millor que en sobri que no pas que en falti. I en l'esfera personal, doncs amb tot l'enrenou que tots els anys i en totes les vacances suposa conciliar la feina amb el calendari escolar. Tant costa emmotllar una cosa amb l'altra? En fi, anem al gra: CriteriaCaixa trepitja l'accelerador. És una evidència, i ho estem explicant les últimes setmanes, la frenètica activitat que Ángel Simón està duent a terme al capdavant del hòlding de participades de la Fundació La Caixa (Telefónica, Puig, Colonial, ACS...) per encàrrec d'Isidre Fainé. Aquest dilluns, ambdós directius van explicar en societat com s'imaginen la institució d'aquí a sis anys, a través del pla estratègic 2025-2030. I el full de ruta que s'han marcat és ambiciós: Criteria, que és ja avui el primer grup inversor d'Espanya, preveu incrementar un 45% el valor dels seus actius fins a 2030, per assolir els 40.000 milions, el que li permetrà disparar els dividends a la fundació un 75%, fins als 700 milions d'euros. Ho farà reforçant la presència en sectors estratègics (banca, energia, telecomunicacions i altres empreses de serveis públics, les anomenades utilities) i invertint en empreses capdavanteres amb valor a llarg termini (tecnològiques, farma, biofarma i de comerç minorista o retail). La finalitat d'aquesta estratègia és fer créixer el patrimoni de Criteria i de la Fundació La Caixa per continuar generant més valor social a través de l'obra social, en paraules de Fainé. Xavier Alegret n'explica tots els detalls.

La meva selecció setmanal.

1. No és gaire habitual que un govern prengui mesures per protegir un sector i que aquest li implori que faci marxa enrere. És el que ha passat aquests dies amb la decisió de la Unió Europeu de posar aranzels de fins a un 38% als automòbils 100% elèctrics fabricats a la Xina. Encara que no és fàcil perquè Europa també està dividida en aquest assumpte. De forma molt ràpida: els principals fabricants d'automòbils europeus són, per aquest ordre, Alemanya, França i Espanya. Els dos últims estan a favor de la mesura però Alemanya no (Suècia tampoc). Per què? perquè la majoria de fabricants alemanys (encapçalats pel Grup Volkswagen) fabriquen en el gegant asiàtic i els seus vehicles es veurien perjudicats. També Seat, que està a punt de començar a vendre el Cupra Tavascan (SUV elèctric) al mercat espanyol. El produeix a Hefei i volia comercialitzar-lo des de 52.000 euros, ja veurem. Per la seva part, la Xina ha contraatacat i ha anunciat que farà el mateix amb altres sectors, començant per les importacions de porc. Guerra comercial a la vista. Per saber-ne més, et recomano aquest article de Josep Lladós, un dels nostres analistes.

2. Seguim amb temes amb impacte directe a la teva butxaca. El primer és sobre la cistella de la compra. El Govern va reduir el gener de 2023 l'IVA a 16 aliments de primera necessitat amb l'objectiu d'alleugerir l'impacte de l'encariment dels preus. Però ha servit de ben poc. Aquests 16 aliments (entre ells, l'oli d'oliva, la farina, la llet, iogurt, llegums, arròs o ous)....) s'han encarit —ponderant el pes de cada un d'ells en la despesa anual d'una família espanyola mitjana— l'11% en aquests 18 mesos. Descomptant l'oli d'oliva (+60%), la resta ha pujat el 6,6%, gairebé com els que no s'hi ha tocat l'IVA, que ho ha fet el 6,8%. Ho explica Juan Ferrari en aquesta informació.

3. L'habitatge és l'altre gran tema d'impacte, avui molt més greu que la cistella de la compra. Per mitigar el cercle viciós d'oferta escassa i preus pels núvols, el Cercle d'Economia demana a les administracions que aturin la regulació de preus del lloguer i, a canvi, crear la figura del lloguer "concertat", en què l'administració pública cobreixi part dels pagaments que no puguin afrontar les famílies. El lobby s'inspira en Dublin, on "grans i petites tenidors ofereixen a l'estat habitatges perquè puguin ser ocupades per famílies vulnerables, rebent a canvi rendes per sota del preu de mercat, per un nombre (elevat) d'anys." El Cercle proposa també que es creï un mecanisme de garanties públiques al cobrament de lloguers perquè els propietaris no hagin d'assumir riscos, així com ajuts públics a la rehabilitació d'habitatges a condició que puguin dedicar-se al lloguer. German Aranda explica tots els detalls de la proposta aquí.

4. Darrera de la comoditat de demanar el sopar a través d'una aplicació mòbil i que arribi calent a casa o contractar un servei de transport privat en tan sols uns segons s'amaga una realitat incòmoda: la precarietat laboral. Un estudi elaborat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de la Universitat d'Oxford, i al que ha tingut accés Joel Calero, revela que la majoria de treballadors de les grans plataformes que operen a Espanya com Glovo, Uber o Cabify han de llançar entre 60 i 70 hores setmanals per arribar o superar lleugerament el salari mínim interprofessional (SMI).

5. Catalunya viu un fenomen a nivell empresarial i econòmic que val la pena prestar-hi atenció. Els joves estan alçant la veu, i ho estan fent a la seva manera, organitzant-se per la seva banda, en molts casos sense lligams amb les institucions clàssiques, i amb maneres pròpies dels 25 i no dels 50. En pocs anys, han sorgit moviments com Liderem, com l'Institut Ostrom o com el Cercle Obert, que se sumen a associacions que ja existien, que si bé són diferents en fons i forma, sí que tenen un clar punt en comú: responen a la voluntat de joves economistes, enginyers, emprenedors –o l'etiqueta que sigui– amb ganes de mostrar el seu punt de vista i d'aconseguir avenços per a la societat i els seus coetanis. Xavier Alegret i Josep Maria Casas tracen els seus perfils en aquesta crònica.

6. No sé si l'estil de lideratge dels cadells anteriors serà el de fa uns anys o s'haurà modernitzat. Manen pel seu càrrec o pel seu prestigi? La pregunta ve arran d'aquest tema de German Aranda sobre si, seguint els termes de l'antiga Roma, en les empreses els directius exerceixen el poder per autorictas o via potestas. La potestas era el poder que emanava dels càrrecs i que, de vegades, s'imposava mitjançant coacció o força. Aconseguir que es facin les coses pel teu poder formal, pel teu càrrec. L'auctoritas, en canvi, és l'autoritat moral que un individu té d'influir en l'altre pel seu prestigi o reputació. Hi continua havent caps que imposen les seves decisions, "perquè ho dic jo i punt". Son caps que es confonen i creuen que a partir de tenir poder poden arribar a tenir autoritat, i no va així.

És tot per aquesta setmana. Si t'agrada aquesta newsletter, anima altres persones a que s'hi apuntin compartint aquest enllaç. Gràcies pel teu suport i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.