La notícia que el vicepresident de la comunitat de Madrid i número dos d'Isabel Ayuso, Enrique Ossorio, es beneficiava del bo social per a famílies nombroses vulnerables ha posat en dubte els criteris d'adjudicació d'aquesta ajuda. No existia, de fet, un criteri de renda fins ara, i el Govern va anunciar dimecres, a través de la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que farà canvis en la regulació.

Segons informa l'agència EFE, d'acord amb l'última estadística del Ministeri de Drets Socials, a Espanya hi ha 757.410 títols de famílies nombroses en vigor. D'elles, més de 396.000 serien potencials beneficiàries del bo social en aquest 2023, segons les previsions de cost realitzades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Tanmateix, només un 47 % d'elles tindrien consideració de consumidors vulnerables severs, única categoria per a la qual sí que es tenen en compte els nivells de renda, en rebre un descompte més gran a la factura elèctrica.

Per determinar si compleixen o no aquest criteri, l'Administració recorre a l'IPREM, un índex fet servir a Espanya com a referència a l'hora de concedir ajuts, subvencions o subsidis d'atur, com més aviat ho va ser el Salari Mínim Interprofessional (SMI). No obstant això, en créixer a un ritme menor que el SMI, l'IPREM permet canalitzar aquests ajuts cap a les economies més necessitades.

Com funciona el bo?

El bo social elèctric és un mecanisme posat en marxa pel Govern l'1 de juliol de 2009 per protegir els consumidors vulnerables.

Tenen dret a ell les persones que tinguin contractada amb la seva comercialitzadora de referència una tarifa regulada o PVPC, és a dir, amb una potència igual o inferior a 10 quilowatts (kW), i compleixin diversos requisits personals, familiars i de renda.

Serà consumidor vulnerable i rebrà un descompte del 25 % -que, de forma excepcional, assoleix el 65 % fins al pròxim 31 de desembre- aquell el nivell de renda de la unitat de convivència del qual sigui igual o inferior a 1,5 vegades l'IPREM de 14 pagues (12.600 euros a l'any).

Si la unitat de convivència està formada per més d'una persona, el multiplicador s'incrementarà en 0,3 per cada membre de més major d'edat i 0,5 per cada menor d'edat, i, addicionalment, per 1 si té una discapacitat igual o superior al 33 %, és víctima de violència de gènere o del terrorisme.

Com ells o els beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), també entren en vulnerables els qui posseeixin el títol de família nombrosa, encara que en aquest últim cas no s'estableix cap altre criteri addicional.

El contrari ocorre amb la categoria de consumidor vulnerable sever, sobre la qual s'aplica un 40 % de descompte -o d'un 80 % fins a finals d'any amb motiu de les mesurades posades en marxa per pal·liar els efectes de la crisi energètica-.

En aquest cas, si es té el títol de família nombrosa, la unitat de convivència ha de percebre una renda anual igual o inferior a dues vegades l'IPREM de 14 pagues, 16.800 euros.

D'on ve la polèmica?

Al marge d'aquest es troba el bo social tèrmic, un programa d'ajuts creat el 2018 per compensar les despeses tèrmiques ocasionades als consumidors més vulnerables per l'ús de la calefacció i l'aigua calenta o cuina.

Són beneficiaris, sense necessitat de realitzar cap tràmit ni sol·licitud, els qui ja percebien el bo social elèctric a 31 de desembre de l'any anterior o haurien obtingut una resolució favorable a la seva sol·licitud abans d'aquesta data.

La polèmica sobre el bo social ha esclatat després de conèixer-se que el vicepresident de la Comunitat de Madrid i portaveu del Govern d'Isabel Díaz Ayuso, Enrique Ossorio, rep, precisament, aquest bo social tèrmic per tenir targeta de família nombrosa, una cosa que veu "perfectament ètica".

Horas després se sabia que la líder de Más Madrid, Mónica García, també havia rebut aquesta prestació, un fet pel qual ha demanat "disculpes" i ha assegurat que intentarà tornar-lo, si bé ha precisat que no el va sol·licitar, sinó que és un pagament "automàtic" en el cas de les famílies nombroses.

En meitat de la polèmica, la ministra per a la Transició Ecològica i vicepresidenta tercera del Govern, Teresa Ribera, va anunciar el dimecres que es canviarà la regulació actual.

Quina és la proposta?

En el matí d'aquest dimarts, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha admès que l'Executiu estudia establir límits màxims de rendes per a l'accés de famílies nombroses al bo social de la llum, per evitar que el tinguin "persones que no ho precisin" i amb "absència d'ètica".

En aquest sentit, la ministra Ribera ha assegurat que la reforma que s'estudia serà senzilla i ha indicat, a manera orientativa, que el nivell de renda màxim per percebre-ho serà lleugerament superior a l'establert per a les unitats de convivència de 4 o 5 membres, que és d'al voltant de 25.000-26.000 euros anuals.

Segons la seva opinió, cal "incorporar a aquesta categoria les famílies nombroses", encara que reforçant a partir del tercer fill amb un factor multiplicador "una miqueta més gran" perquè puguin beneficiar-se.