El CTESC recomana al Govern que impulsi, sense més demora, un model de finançament de les vies d’alta capacitat com a alternativa als peatges, que ja han desaparegut i els que acabaran per fer-ho, com a eina fiscal essencial per a una nova gestió de la mobilitat que integri el manteniment de la xarxa viària. La demanda s’emmarca en la prioritat que s’ha de donar a la seguretat de les vies d’alta capacitat i en com el cost del seu bon estat repercuteix en les finances catalanes arran de l’eliminació de les concessions públiques. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) argumenta que la fi de la concessió dels peatges ha reduït els costos del transport per carretera, incrementant-ne l’ús, sobretot en el transport de mercaderies i això repercuteix directament en la intensificació del seu deteriorament. La recomanació del CTESC és una de les 44 propostes que l’organisme independent ha llançat a l’Executiu català com a balanç de l’anàlisi que fa anualment de la situació de Catalunya en els seus tres àmbits d’actuació: laboral, econòmic i social.
La memòria anual de l’entitat que presideix Toni Mora evidencia que l’ús de les infraestructures de transport ha augmentat en tots els modes, el 2022, i en especial en el transport per carretera i el de mercaderies als ports, amb valors per sobre dels de 2019, tot i registrar increments anuals relativament moderats. En aquest context, la recuperació del transport terrestre ha estat condicionada per l’augment del preu dels carburants, que van derivar en la subvenció al consum.
El setembre de 2021, es va posar fi a una bona part dels peatges de Catalunya. Es va deixar de pagar per circular per l’AP-7, l’AP-2, pel nord de la C-32 i per la C-33, que estaven sota l'explotació d'Abertis i que van arribar al termini de la concessió. Només amb això, la Generalitat ja va avançar que en el període 2022-2027 calculava que hauria d’invertir 170 milions d’euros, pel cost de les obres per aixecar barreres i els manteniments anuals. Aquests últims calculats el 2021 sobre els 15 milions anuals i que segurament ara són més donada la pressió inflacionista i l’alça general de materials i costos de serveis. Encara queden alguns peatges actius com els de Túnels de Vallvidrera, Túnel del Cadí, el tram sud de la C-32, d’Aucat (de Castelldefels al Vendrell), i l'autopista de Terrassa a Manresa, d’Autema. Aquestes quatre concessions acaben entre el 2036 i el 2039.
El CTESC suggereix al Govern que si s’hi posa ho faci tenint en compte les recomanacions de la Unió Europa en aquesta matèria i que recordi que Espanya també hi està compromesa. “Aquesta mesura encaixaria en el marc que proposa la UE i hauria d’estar harmonitzat amb el que s’apliqui en el conjunt de l’Estat”, exposa la memòria anual de l’organisme consultiu, que té representants de les organitzacions sindicals i patronals, dels sectors agrari, maritimopesquer i de l'economia social, a més de persones de reconegut prestigi en els àmbits que són de la seva competència. Espanya es va comprometre davant la Unió Europea a tenir enllestit per al 2024 un mecanisme de pagament per l’ús de les carreteres espanyoles, com una de les contrapartides presentades per poder obtenir els 70.000 milions dels fons europeus Next Generation. No obstant això, aquest mecanisme que s’havia de regular dins de la nova Llei de Mobilitat Sostenible està en suspens, ja que amb la dissolució de les Corts per l’avançament de les eleccions generals al 23 de juliol. El projecte de llei ja es va aprovar, in extremis, pel Consell de Ministres espanyol el desembre de 2022.
De moment, finançament estatal
Coincidint amb la proposta de l’òrgan consultiu, aquest dimecres, el Departament de Territori ha informat que millorarà nou enllaços de l'AP-7 i en construirà set més a diverses vies, alhora que construirà dos nous intercanviadors de ferrocarril, tot això mitjançant 270 milions d'euros que aportarà el ministeri de Transports, segons ha informat Efe. La consellera de Territori, Ester Capella, ha donat compte aquest dimecres de la destinació d'uns recursos (250 milions, d'una banda, i 20 de l'altra) inclosos en els 914 milions pactats la setmana passada amb l'executiu central en comandes de gestió, la fórmula mitjançant la qual el ministeri aporta el finançament i el govern català executa els projectes. Aquests 914 milions se subdivideixen en 250 per millorar o construir enllaços a carreteres; 20 milions per a dos nous intercanviadors de ferrocarril al Vallès Occidental; 384 milions per a actuacions a la comarca del Maresme; 260 milions per a l'anomenat Eix Pirinenc (l'N-260).
El Govern i el ministeri de Transports van pactar un protocol -document d'intencions polítiques-, que hauria de cristal·litzar en un conveni -inici dels tràmits administratius- en els pròxims quatre mesos, si bé un canvi d'executiu a la Moncloa pot alterar aquests plans.
L’habitatge, energia i demografia
El president del CTESC, Toni Mora, en un repàs de les principals dades econòmiques socials de l'any 2022 que recull l’esmentada memòria, també ha incidit en la necessitada que l'administració catalana que incrementi l'esforç per augmentar el parc d'habitatge social, ja que el 2022 gairebé una quarta part de la població catalana estava en risc de pobresa o exclusió social. En aquest sentit, han mostrat la seva preocupació pels efectes de la inflació i els tipus d'interès a les famílies, que afecta la demanda interna i el producte interior brut (PIB). També ha alertat dels problemes que suposa l'envelliment de la població o que Catalunya va ser el 2022 el territori on hi havia més temps d'espera per ser atès pel metge de família.
El document també apunta a la necessitat de construir "un sistema energètic català més eficient" i dotar la indústria de més capacitat de reciclatge, reparació i vendes d'ocasió. A més, constata que cal incrementar el percentatge d'agricultura ecològica o regenerativa i la producció de secà.