Espanya manté aquest dijous una nova trobada amb l'Administració Trump per negociar l'aranzel genèric del 10% imposat pels EUA als productes comunitaris, encara que l'acer, l'alumini i els cotxes tenen un 25%. L'amenaça d'elevar un altre 10% els aranzels, per compensacions recíproques, fins a una taxa del 20% ha quedat en suspens 90 dies per la Casa Blanca. La trobada d'avui es farà a alt nivell, ja que el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, es trobarà amb el representant de Comerç dels Estats Units, Jamieson Greer, aprofitant la presència del ministre espanyol a Washington, on el ministre assisteix a l'Assemblea de Primavera del Fons Monetari Internacional (FMI), segons va anunciar Cuerpo aquest dimecres.
El ministre d'Economia va avançar aquest dimecres que l'encontre servirà per continuar aprofundint la relació bilateral entre ambdós països i per traslladar-li la "mà estesa" d'Europa per arribar un acord "just i equilibrat" en matèria comercial i evitar el conflicte aranzelari. Es pot recordar que les negociacions comunitàries es desenvolupen de forma conjunta, no bilateralment, a través de la Comissió Europea.
La trobada entre Cos i Greer d'aquest dijous es produeix després de la reunió que va mantenir el ministre espanyol la setmana passada amb el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, que va demanar a Espanya un augment de la despesa en Defensa i l'eliminació de l'anomenada taxa Google. Cuerpo acudeix, doncs, amb els deures complerts després que Pedro Sánchez hagi presentat aquest dimarts un pla d'increment de la inversió en Defensa per valor de 10.000 milions d'euros. Cuerpo ha explicat que en aquella reunió ja va avançar al secretari Bessent que Espanya estaria "a l'altura" del compromís de situar la seva despesa en defensa el 2% del PIB, una cosa que es complirà "abans del previst". A més, les compres d'Espanya als Estats Units han augmentat un 13% en els dos primers mesos de l'any.
Efecte limitat
Espanya és, entre els països europeus, un dels menys afectats pels aranzels de l'administració nord-americana, ja que l'exposició de les exportacions al mercat nord-americà és molt limitada en comparació d'Alemanya, Itàlia o França. Un recent informe de la Cambra de Comerç d'Espanya va calcular que la imposició d'aranzels del 20% per part dels Estats Units podria arribar a reduir les exportacions de béns al país nord-americà un 14,3% de les vendes de l'any passat a aquest país. Per tant, amb l'aranzel del 10% actual -si finalment no es compleix l'amenaça de taxes recíproques al 20%-, es podria perdre un de cada deu euros que s'exporten als Estats Units.
El 2024 -assenyala la Cambra de Comerç- el valor de les exportacions d'Espanya als Estats Units va ascendir a més de 18.000 milions d'euros i aquest país és el principal mercat extracomunitari. No obstant això, l'impacte sobre el conjunt de les exportacions espanyoles de béns serà molt limitat, ja que les vendes d'Espanya als Estats Units només representen el 5%, de les nostres exportacions totals. En termes de PIB, tot just suposaria una reducció del 0,21% segons la Cambra de Comerç, xifres similars a les plantejades per altres estudis d'anàlisi com BBVA o CaixaBank Research. No obstant això, l'FMI no considera que tindrà un efecte negatiu, ja que acaba d'elevar en dues dècimes la previsió de creixement d'Espanya per a 2025.
No obstant això, en una anàlisi presentada aquest dimecres per Funcas, parlen de l'efecte indirecte que pot suposar un descens del comerç internacional, que podria sumar una dècima més, fins a un impacte del 0,3%. Encara que, com va reiterar ahir el responsable de l'anàlisi, Raymond Torres, els càlculs estan subjectes a una "incògnita extrema".
Inversions dels EUA.
En la reunió d'avui amb Greer, Cuerpo espera continuar aprofundint la relació bilateral entre Espanya i Estats Units, segons les declaracions d'aquest dimecres recollides per Efe, tenint en compte "la importància" del creixement del comerç entre ambdós països, que en els últims anys ha registrat un impuls "molt intens" i ara mateix anota un volum d'exportacions de 18.000 milions.
"Encara que aquesta relació és deficitària per a Espanya i és superavitaria per als Estats Units, creiem que és important continuar avançant en aconseguir reforçar aquests llaços en matèria comercial, però també d'inversió", ha recalcat el ministre. Espanya compra molt gas als EUA, el segon exportador del món després de Rússia, el que descompensa la balança comercial. El responsable d'Economia ha apuntat que l'estoc d'inversió nord-americana en Espanya està entorn dels 115.000 milions d'euros, per la qual cosa considera que "hi ha molt a protegir i molt a continuar guanyant de l'aprofundiment d'aquesta relació".
Més compres als EUA.
Amb dades de gener i febrer, abans, perquè del Dia de l'Alliberament dels Estats Units quan es van anunciar els aranzels per a tots els països del món, les exportacions de béns espanyoles van assolir 61.753,5 milions d'euros, amb un dèficit de 10.000 milions, ja que les importacions van sumar els 71.371,3 milions d'euros.
Els sectors amb més superàvits van ser: alimentació, begudes i tabac (3.382,2 milions d'euros), altres mercaderies (1.098,1 milions), semimanufactures no químiques (1.048,8 milions) i sector automòbil (687,9 milions). El superàvit comercial amb la Unió Europea va assolir els 4.908,4 milions d'euros en el període. Els països amb els quals l'economia espanyola va registrar els superàvits més grans van ser: França (3.034,2 milions d'euros), Portugal (2.776,3 milions) i el Regne Unit (2.266,4 milions).
A més, malgrat el context d'incertesa, les exportacions espanyoles als Estats Units es mantenen estables en gener-febrer de 2025, assolint els 2.760 milions d'euros. Per la seva part, les importacions nord-americanes a Espanya van registrar 5.413 milions d'euros, un 13% més que en el mateix període de l'any anterior.