La realitat supera a les previsions i el BBVA Research hi ha tornada a ajustar a l'alça els seus càlculs per al creixement de l'economia espanyola. La seva suma així a les recents projeccions de la OCDE i el Banc d'Espanya o la de CaixaBank Research, també a l'alça. La pujada d'un 0,8% del PIB el tercer trimestre i la creació d'ocupació el setembre i l'octubre posen, segons l'opinió dels economistes del banc, final a la desacceleració que s'havia observat durant els mesos d'estiu. Amb aquests vímets, calculen que a la tardor el producte interior brut (PIB) creixi un 0,6%, descomptant una dècima que, segons l'anàlisi restarà en el tercer trimestre la DANA.Y l'any tancarà amb un increment del 3,1%, tres dècimes per sobre de la previsió d'estiu i del 2,7% del Govern de Sánchez. Un altre cantar és l'any vinent.
Per a 2025, BBVA Research ha reduït una dècima el seu anterior pronòstic i el baixa al 2,3% (2,4% segons l'opinió del govern espanyol), encara que manté l'1,7% (2,2% segons el govern espanyol) la pujada de 2026. Dos són els principals arguments que han hacho variar la posició dels analistes del BBVA: d'una banda, l'impacte de la DANA en l'economia nacional que calculen entre una i quatre dècimes el 2025. Uns càlculs basats en l'estudi d'esdeveniments similars (com la gran riuada de Bilbao de 1983 o la de Múrcia de 2019) i en models que consideren els efectes d'inundacions i altres catàstrofes naturals al voltant del món. A més, tenen en compte l'impacte positiu que s'espera de les polítiques públiques implementades per pal·liar els efectes de la DANA.
El segon risc es deriva de l'arribada de Donal Trump a la Casa Blanca a partir de gener. Segons l'opinió del BBVA Research, l'economia espanyola i comunitària pengen dels canvis que es produeixin en la política comercial a nivell mundial; especialment si el nou president repeteix l'augment generalitzat dels aranzels. En particular, les àrees amb què l'economia americana té un desequilibri comercial poden veure's especialment afectades. Entre les principals perjudicades hi ha la Xina i la Unió Europea. "Si la nova administració compleix la seva promesa d'elevar els costos de les importacions de béns provinents d'aquestes àrees, no és descartable que les economies afectades responguin amb mesures similars. El risc més gran és el d'entrar en una guerra comercial que reverteixi part dels guanys que ha portat la globalització sobre famílies i empreses", expliquen els economistes del banc.
Una nova política comecial que podria restar dues dècimes a Espanya i mig punt a l'Eurozona aquest any i en 2026 costaria al PIB espanyol un 0,7% i a l'Eurozona l'1,2% del creixement econòmic.
Rafael Domenech, responsable de l'anàlisi de l'economia espanyola, apunta un tercer element que podia impactar de forma negativa a l'economia espanyola el proper any: les incògnites sobre l'entorn polític que, de moment, ha impedit que per segon any consecutiu es tornin a prorrogar els pressupostos de 2023. Tanmateix, l'economista assenyala la impossibilitat de quantificar l'efecte que suposarà per al creixement. Aunqué si assenyala que on més impacta és en la inversió empresariasl, reaccia abans les incògnites polítiques i regulatòries. Un impacte que no es limita a Espanya, sinó que arriba a l'Eurozona, on la inversió manté ritmes molt inferiors als d'EUA.
Composició del creixement
Pel costat de la demanda, l'anàlisi BBVA Research apunta un creixement basat en una aportació més gran de la demanda interna, que compensa la lleugera desacceleració de la demanda externa. En el tercer trimestre, la demanda interna va aportar 2,7 punts percentuals al creixement del PIB en termes interanuals, mentre que l'intercanvi exterior va aportar 0,7 punts percentuals. Dins de la demanda interna, el consum privat explica bona part del creixement, especialment en serveis i béns no duradors. Hi ha contribuït la disminució observada en les quotes hipotecàries i en el cost de finançament, que estarien alliberant recursos per al consum i incentivant l'accés al crèdit. No obstant això, el consum públic continua sent un dels motors del creixement, impulsat per l'increment de les remuneracions dels assalariats, principalment en les comunitats autònomes.
Però la inversió segueix, com en anteriors trimestres, sense treure el cap. En els dos últims trimestres destaca la tendència negativa en l'adquisició de material de transport i la falta de tracció en la construcció no residencial. "Ambdós tindrien que ser sectors beneficiats pels fons relacionats amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i el canvi de model productiu cap a un de més sostenible en termes mediambientals", apunta l'informe.
Exportacions
Les exportacions, per la seva part, mantenen un avanç sòlid, malgrat l'estancament de l'economia d'alguns dels principals socis comercials i els problemes estructurals en sectors clau. Això és el resultat de dues forces que es contraposen: d'una banda, l'ajustament que pateix el sector automotriu i que llasta el creixement. Per l'altre, el guany de competitivitat que es ve produint en empreses que han aprofitat els canvis que s'han observat des de l'inici de la pandèmia o que recuperen capacitat de producció gràcies a la moderació dels costos de producció.
Respecte a la recuperació de l'economia valenciana, els analistes de BBVA Research ressalten que les últimes setmanes, la majoria dels indicadors evidencien ja una millora de l'activitat en la zones afectades, si bé la recuperació continua sent desigual i especialment lenta en els municipis que més van patir la DANA. "Encara que bona part dels recursos compromesos encara no arriben als afectats, les polítiques públiques podrien estar explicant una part de la recuperació de la despesa, sobretot en la mesura que estiguin condicionant positivament les expectatives de les llars i de les empreses", apunta l'informe. "La velocitat en la recuperació de les zones més afectades dependrà de l'eficàcia i suficiència de les polítiques públiques adoptades", afegeix.