El primer que necessitarà l'acabat de nomenar alcalde de Barcelona Jaume Collboni per desplegar les seves mesures són els suports d'almenys onze edils de l'oposició, ja que el PSC compta només amb 10 regidors en el plenari i la majoria comença als 21. Si ho aconsegueix, punt a punt, té bastant feina per aplicar el seu programa electoral de 162 pàgines, encara que en alguns punts falta concreció. Les seves propostes, com el seu dia les d'Ada Colau, tenen en l'habitatge un dels seus puntals i Collboni es compromet a crear 33.000 pisos assequibles més i a facilitar ajuts perquè el lloguer surti més barat als joves. A diferència dels comuns, Collboni defensa obertament l'ampliació de l'aeroport i intensifica l'aposta de Barcelona com a pol de fires i esdeveniments internacionals. Pretén crear, a més, una Renda Barcelona que complementi altres pensions no contributives per compensar el cost de vida a Barcelona a les famílies més vulnerables.
Fonts pròximes a l'alcalde asseguren que "encara és molt aviat" per parlar de quin serà l'aposta econòmica de Collboni, encara que ara per ara ja ha nomenat al seu equip econòmic, liderat per un Jordi Valls que deixa la direcció general de Mercabarna (encara sense nom per substituir-lo) per ser tinent alcalde i responsable de l'àrea econòmica. Laia Bonet, que serà al capdavant d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat, Espai Públic i Habitatge també tindrà molt a dir respecte al model econòmic de la ciutat. Maria Eugènia Gay lidera l'àrea de Cicles de Vida, Drets Socials, Cultura, Esports, Educació i Coordinació Territorial, totes elles amb un paper important en el dinamisme econòmic de la ciutat.
Descomptes de 500 euros per a habitatge jove
En matèria d'habitatge, Collboni ja va manifestar en ser elegit alcalde que seria, juntament amb la seguretat, la seva gran prioritat. Segueix en part el llegat de Colau en la seva aposta per l'habitatge assequible i es compromet que Barcelona sigui "la primera ciutat de l'estat" en aplicar la regulació del lloguer que marca la nova llei d'habitatge. Es compromet que el parc d'habitatge assequible i social passi dels 70.000 entre ja actius i projectats als 100.000, incrementant a 33.000 habitatges les disponibles. Per fer-ho, mantindrà la mesura de Colau, assimilada per l'estat en la llei d'habitatge, de fer que el 30% del nou habitatge construït pel sector privat sigui social o assequible, però "rellançarà" la mesura, ja que, assegura el programa, no s'està construint prou a Barcelona perquè tingui efecte. La construcció en altura, la creació de 1.500 habitatges de protecció oficial a l'any i l'habilitació de baixos comercials (7.500 habitatges) en desús per a l'habitatge (fins a 7.000) són algunes de les mesures amb què Collboni pretén solucionar una de les grans derrotes de Colau durant els seus dos mandats: el no haver aconseguit que l'habitatge sigui un bé assequible per als seus ciutadans.
A més, Collboni es compromet en el seu programa electoral a crear un programa, el pla 500, d'ajuts a lloguer per a joves. Es tracta que l'Ajuntament llogui habitatges a propietaris i després els descompti 500 euros a famílies o particulars menors de 35 anys que estiguin en llistes d'espera d'habitatge de protecció oficial. També proposa impulsar un Pla Metropolità d'Habitatge de cara a 2030 i arribar a acords amb bancs per comprar-los habitatge que vagi després destinat al parc social i assequible.
Ampliació de l'aeroport i internacionalització
L'aposta per "l'impuls de la transformació de l'aeroport del Prat en un aeroport intercontinental", és a dir, de la seva ampliació, queda també recollida en el programa de Collboni. Allà han d'arribar cada vegada més viatgers de negocis, conferenciants, la ciència i la innovació, model que Collboni aposta per potenciar. Ho farà creant nous hubs i buscant atreure fires i esdeveniments, amb la vista posada en potenciar l'atractiu internacional de la marca Barcelona. Així, pretén obrir Antenes Barcelona, oficines en ciutats estrangeres estratègiques per detectar tendències en innovació que Barcelona pugui replicar.
Presentar la candidatura de Barcelona com a convidada especial a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, ampliar l'activitat del Barcelona International Welcome Desk (facilitant inversions i emprenedoria de la mà del govern estatal) i l'habilitació de nous espais en el 22@ o a Montjuïc, entre altres punts, per a l'emprenedoria i la innovació (també rehabilitant espais buits) són altres apostes que no compten amb grans detalls sobre inversió en el programa. En matèria d'inversió, Collboni planteja també que en desgravin encara més les empreses dedicades a la innovació (que ja desgraven un 95% de l'IBI). L'impost sobre activitats econòmiques (IAE) tindrà diverses bonificacions per a emprenedors.
Digitalització i FP Dual
Les polítiques d'ocupació previstes pel nou alcalde es basen sobretot en la digitalització, la formació professional dual i el suport a aturats de llarga durada, de nou sense gaires més detalls que dedicar "més recursos" a totes aquestes àrees. Campanyes d'ocupació i emprenedoria femenina amb facilitats per a conciliar amb cangurs públics pretenen combatre la desigualtat. El programa Joves Futur és el més concret respecte a educació, i preveu la contractació en pràctiques remunerades per cobrir places a l'Ajuntament. L'aposta per la Formació Professional Dual és un altre dels compromisos del nou alcalde. Destaca també la proposta d'un pacte per la igualtat al sector tecnològic, de manera que es redueixi la bretxa salarial formant i creant llocs de treball per a 2.000 dones a l'any en un sector mancat de personal qualificat. El programa Crea Feina Investigadors ha d'aportar cada any dos milions d'euros per finançar entre el 40 i el 45% dels sous de fins a 100 investigadors contractats cada any. En l'àmbit laboral, el consistori també es compromet a impulsar inspeccions per evitar el frau i la vulneració de drets laborals de migrants nouvinguts.
Malgrat preveure una aposta decidida pel turisme, el programa de Collboni alerta que aconseguirà regulació i cura per la convivència amb la població local. Així, per exemple, la restricció ja vigent de llicències per al lloguer turístic es veuria reforçada per inspeccions que comptin amb anàlisi de big data per detectar les infraccions. Endinsar-se en la descentralització del turisme, ampliar l'ús de la taxa turística i repercutir-la als districtes perquè donin fruit entre els seus veïns, així com reduir l'empremta de diòxid de carboni associada al turisme són altres mesures previstes per Collboni, que en matèria de sostenibilitat planteja també un millor reciclatge de residus. Les incidències nocturnes, tant les vinculades al turisme com al lleure o a la seguretat, passaran per la creació d'un alcalde de nit que estarà de guàrdia i interactuarà amb el sector del lleure davant de possibles incidents.
Cultura, comerç i urbanisme
La triennal de les arts o el desenvolupament del Hub Audiovisual de Catalunya, així com l'augment d'un 25% del pressupost en subvencions a la cultura, són alguns exemples de com Collboni pretén fer de la cultura i la creació un vector econòmic. Pretén a més atreure fons de capital que inverteixin en projectes artístics i desenvolupar el projecte de la Casa de les Lletres, de la mà de la nova Biblioteca Provincial.
Per potenciar el comerç de proximitat, Collboni proposa oferir un bo anual a joves d'entre 20 i 30 anys perquè comprin en mercats municipals, així com plantejar que Barcelona sigui la Capital Europea de Comerç de Proximitat i que la Taxa de Repartiment del Comerç Electrònic es destini preferiblement a finançar actuacions orientades al comerç de proximitat. El programa electoral preveu també un augment del 20% d'oferta horària de càrrega i descarrega en els espais regulats i un 33% dels lliuraments a domicili a partir dels Centres de Distribució Urbana, de manera que el 405 de les compres en línia es deslliurin en aquests punts. Amb aquesta mesura, es pretén que de cara a 2030 es redueixin un 50% les emissions del lliurament d'última milla.
Pel que fa a la mobilitat i l'urbanisme, Collboni no parla de les superilles en el seu programa, però sí que incideix en ampliar espais verds, adquirir interiors d'illa per posar parcs dins i en "pacificar" els carrers. Defensa, a més, completar la connexió del tramvia per la Diagonal. Aquestes dues últimes mesures no són del grat del PP, que li ha donat suport al nou alcalde, així que per dur-les a terme Collboni necessitarà suports entre els seus rivals independentistes, Esquerra o Junts, que mai no han estat gaire proclius a la connexió del Tram.
En matèria d'impostos, Collboni, sense molt més detall, aposta per "unes finances municipals solvents" i per "millorar alguns aspectes" de la participació en els ingressos de l'estat, així com "aconseguir un sistema de participació efectiva en els ingressos de les comunitats autònomes" i crear espais fiscals coordinats entre els nivells estatal, autonòmic i municipal.