De les 100 fortunes més grans d'Espanya, les que passen de 500 milions d'euros, 69 no desemborsen ni un sol euro per l'impost de patrimoni. I no es tracta de pocs diners: l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) calcula que cada un d'aquests 69 "mega rics" hauria d'haver tributat de mitjana 2,28 milions d'euros per l'impost de patrimoni de 2019. El que significa que es deixen de recaptar 157 milions d'euros cada any per la falta de contribució fiscal d'aquestes persones, segons les estadístiques de l'AEAT sobre la liquidació dels impostos de patrimoni dels últims anys analitzades per ON ECONOMIA. Tanmateix, l'aprovació del nou Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes posarà fi al benefici fiscal del qual venen gaudint aquestes grans fortunes.
El centenar de persones que sobrepassaven els 500 milions de patrimoni real constaven en les estadístiques de l'AEAT amb una base imposable superior a 100 milions (sobre la qual s'aplica el tipus de tributació que ronda el 3,5%). Però l'Agència Tributària revela que de mitjana cada un tenia molts més diners, en concret 228 milions d'euros no exempts; és a dir, sobre els que haurien d'haver tributat. Però cal sumar encara més diners, ja que alguna cosa més de la meitat del patrimoni d'aquests contribuents està exempta de tributar, per la qual cosa el patrimoni d'aquest centenar de "mega rics" (anònims en les estadístiques d'Hisenda) assoliria de mitjana els 500 milions.
Residir a Madrid
El motiu que aquests 69 grans patrimonis s'"estalviïn" l'impost s'explica en la decisió del Govern de la Comunitat de Madrid de bonificar la totalitat de la quota d'aquest tribut que gestionen les autonomies segons criteris propis. El que ha provocat que cada vegada més fortunes hagin triat aquest territori per establir el seu domicili fiscal, una cosa que es testifica en les estadístiques d'Hisenda. Si el 2019 el 69% es va deslliurar de pagar l'impost per tenir la seva residència fiscal a Madrid, el 2011 va ser el 59%. És a dir, en vuit anys el percentatge de les fortunes més grans que han triat Madrid ha augmentat deu punts.
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Agència Tributària
El 2011, segons l'estadística de l'Agència Tributària, hi havia a Espanya 44 persones amb el patrimoni més gran de l'època i d'elles 26 estaven bonificades pel benefici que ja llavors atorgava la Comunitat de Madrid. El pic màxim es va assolir el 2016, doncs en aquest exercici fiscal el 71% de les 83 persones més riques d'Espanya -en concret 59- no van pagar l'impost per tenir el seu domicili a la Comunitat de Madrid.
Mesura del PSOE
Des que en 2011 José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va tornar a aplicar l'impost de patrimoni i va permetre a les autonomies l'exempció total del pagament ha anat augmentant el número de "mega rics" que han triat Madrid com a residència fiscal. Però a més, s'ha incrementat la seva fortuna, el que fa que cada any, la seva aportació a l'impost de patrimoni hauria d'haver anat creixent. El 2011 haurien d'haver contribuït de mitjana a l'Erari amb 1,54 milions d'euros per aquest tribut, quantitat que ha anat augmentant fins als 2,28 milions de 2019, amb un pic de 3,9 milions el 2017.
Però l'exemple de la Comunitat de Madrid s'ha escampat entre d'altres Govern autonòmics populars. Andalusia va aprovar aquest setembre la bonificació del 100% de la quota, el que significa que aquest 2023 les arques andaluses perdran la recaptació total de l'impost de patrimoni. Galícia, que el 2021 va aprovar una bonificació del 25% de la quota, ha promès augmentar-la al 50% aquest 2023 i el president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha anunciat la seva intenció de seguir Madrid i Andalusia i bonificar el 100% de la quota en aquest exercici fiscal. Per no perdre la recaptació el Gobern ha anunciat que modificarà l'impost de patrimoni que s'aplica a Catalunya.
CCAA populars
Davant d'aquesta tendència el Govern espanyol de coalició va optar per crear el nou impost de Solidaritat de les Grans Fortunes que posarà fi al benefici que certs governs autonòmics atorguen als grans patrimonis que resideixen als seus territoris. Aquest nou impost exigirà que aquells les propietats dels quals superin els tres milions d'euros hauran de pagar, en aquesta ocasió a la Hisenda estatal i no a l'autonòmica, el que haurien d'haver tributat per l'impost de patrimoni sense bonificacions. El nou tribut neix amb caràcter temporal per als dos propers anys, encara que també l'impost de patrimoni tenia caràcter temporal i s'ha aplicat durant onze anys seguits.
Però no només hi ha discriminacions geogràfiques, també es produeixen en funció del nivell de patrimoni. Així, el secretari general de l'associació de subinspectores fiscals, Gestha, José María Mollinedo, explica a ON ECONOMIA que si es rebaixa dels 500 milions de patrimoni real (100 milions de base imposable) als 100 milions de patrimoni real (30 milions de base imposable), es redueix al 65% els espanyols que no han pagat l'impost en viure a Madrid. Un percentatge que va caient quan menor és el patrimoni del contribuent.
Amb les dades de l'AEAT, el 2020 hi havia 724 persones la base imposable de les quals superava els 30 milions (cent milions de patrimoni real) que tenien de mitjana un patrimoni de 162 milions d'euros. D'ells, 474 (65,5%) estaven bonificats degut fonamentalment, segons explica Mollinedo, a la seva residència a Madrid. Encara que una minoria, tot just el 2%, residiria en altres territoris, però s'haurien beneficiat d'una bonificació total per discapacitat i altres motius.