Així ha estat el Debat d'ON ECONOMIA per a les eleccions de Catalunya 2024

S'acaba el Debat d'ON ECONOMIA, model econòmic, model de país. Ha estat un intercanvi d'idees i propostes intens i interessant. Volem agrair a Alícia Romero i el PSC; Natàlia Mas i ERC; Josep Rull i Junts; Laure Vega i la CUP; Joan Carles Gallego i Comuns Sumar, i Santi Rodríguez i el PP, per haver acceptat la nostra invitació i haver vingut a debatre d'economia en un dia tan difícil. I gràcies també a tots els que ens heu seguit des del web d'ON ECONOMIA, ElNacional.cat, Youtube i les xarxes socials. A reveure!

Rull insisteix en el fet que s'ha estigmatitzat el sector de la construcció i que necessita seguretat jurídica. Recorda el dany col·lateral: a Catalunya no es fa rehabilitació.

Per als Comuns, l'habitatge és una emergència social. El 90% dels joves no poden accedir a l'habitatge. Cal regular i interferir des de les administracions. Interferir vol dir que cal inundar el mercat d'habitatge de lloguer social perquè s'ha de garantir el dret a l'habitatge per a tothom. 

Segons Rull, l'accés a l'habitatge és essencial per a la societat, però tenim una llei estatal de l'habitatge estatal que fa perdre dret de decisió a la Generalitat i que només topa preus. "Nosaltres no hem topat preus, només hem posat uns nivells de referència". Junts planteja reactivar el sector des de l'actuació pública, amb plans urbanístics, recuperar la confiança en un sector estratègic en aquest país. 

Laure Vega critica els especuladors per encarir el preu dels pisos i demana que es recuperin els 35.000 pisos dels bancs rescatats amb diners públics per a ús públic. "No cal construir més habitatge, és necessari que s'utilitzi el que hi ha perquè la gent hi visqui", diu la candidata de la CUP.

Santi Rodríguez demana a la Generalitat que exerceixi les seves competències en habitatge i construeixi habitatge públic. A més, el candidat del PP critica el topall als preus del lloguer i assegura que han reduït l'oferta, perquè els propietaris "tenen poques garanties i prefereixen tenir els habitatges tancats".

La consellera Mas defensa la política d’habitatge que ha fet ERC en els últims anys. Que faran foment d’habitatge social, rehabilitació i la regulació del lloguer de temporada i dels d’ús turístic. S’ha afrontat la situació de l’habitatge amb finançament del Banc Europeu d’Inversions, amb 500 milions per a polítiques d’habitatge per als primers mesos. S’incrementarà l’oferta de 10.000 habitatges de lloguer fins al 2026. Corregim errades que s’havien fet amb anterioritat. 

Comença el quart bloc, dedicat a l'habitatge. La pregunta és quines mesures duran a terme per resoldre els problemes d'accés a l'habitatge. Alícia Romero, del PSC, proposa construir i recuperar 50.000 pisos. "L'habitatge és clau", assegura, per atraure talent i també per proveïr d'habitatges a la població, potenciant tant la construcció com l'ampliació de l'oferta incentivant el lloguer.

Per a la socialista Romero, el problema és que durant 10 anys ERC i Junts han governat plegats i no han decidit fer res per a les energies renovables, malgrat el repte de la sequera. No han projectat cap de les infraestructures que eren necessàries.

Joan Carles Gallego recorda a Rull que hi havia una planificació estratègicament el 2009, que va impulsar la llavors formació d’Iniciativa per Catalunya, que no s’ha complert. La causa: “hi havia un Govern que es dedicava a altres coses”.

Respecte a la política del ‘no’, el representant de Junts recorda a Santi Rodríguez del PP com la setmana passada els diputats populars a Europa van votar en contra del corredor mediterrani. Rull entra en el capítol de les infraestructures en energies renovables i acusa ERC de no complir el pla de desplegament de les energies renovables que va fer Junts en matèria de generació, l’any 2009, ampliant la capacitat d’inversió. Rull demana pactes nacionals en matèria d’energia, infraestructures, aigua... amb planificació estratègica a 10/15 anys i des del lideratge polític.

Santi Rodríguez aborda el tema de l'energia, i assegura que el Govern ha fet la política del 'no', posant traves a un munt de projectes. Demana que es canviï aquesta política i que s'impulsin les energies renovables perquè Catalunya s'ha quedat enrere en foment de renovables. 

ERC reclama el traspàs de Rodalies, que es finalitzi el projecte del corredor mediterrani, com a clau de volta de la competitivitat. Dubte que el PSOE faci el traspàs de Rodalies, un comentari que desperta la contraposició d'Alícia Romero. La consellera Mas també insisteix a rebre més inversions de l'Estat espanyol. 

Gallego insisteix a no centrar el problema de les infraestructures només en l’aeroport del Prat. L’eix o el problema és com connectem Catalunya entre si i com connectem Catalunya amb el món. Però l’aeroport no ho soluciona tot. Els Comuns recorden que cal fer un entramat del país des del punt de vista ferroviària, fent grans infraestructures. Gallego reclama el corredor mediterrani, entre altres, perquè les mercaderies també són un tema a resoldre.

Segons Rull, quan el Gobierno va decidir emportar-se Iberia a Madrid, va condemnar el Prat com a aeroport "de segona". Nega que la infraestructura sigui un problema perquè vinguin les companyies. El problema és que la gestió no estigui en mans de la Generalitat.

Santi Rodríguez defensa que s’ha d’ampliar l’aeroport i fa mofa de la proposta del Govern, presentada fa unes setmanes: “L’Aeroport de Barcelona ha de ser intercontinental però només el juliol i l’agost de 10 a 2, la resta de l’any, no. Això és una broma. A més, afectant els veïns de Gavà i Castelldefels”. El número 4 de la llista del PP per Barcelona assegura que l’aeroport està arribant al seu límit.

Amb la inflació extrema, la preocupació de la població no és saber si pot agafar un vol cap a Tòquio, assegura Laure Vega. Per a la CUP, no cal l'ampliació i cal veure el projecte de l’ampliació des del punt de vista del canvi climàtic, que no només té a veure amb la temperatura. En aquest sentit, defensa la connexió del territori.

En aquest sentit, la consellera Mas defensa l’última proposta que ha llençat el Govern sobre l’ampliació de l’aeroport, que admet que s’alinea en part amb el que proposen els Comuns. Assegura que la proposta d’ERC no xoca amb la Comissió Europea, no afectarà les zones naturals, no afecta al creixement del Port de Barcelona... millor gestió i recuperació de pistes. I potenciar Reus i Girona.

Junts sí que vol l’ampliació: és essencial tenir vols intercontinentals per ser competitius, però cal estar en igualtat de condicions, en concret, amb l’aeroport de Madrid-Barajas. “No pot ser que Barcelona sigui la terminal 5 de Madrid-Barajas”. Per tant, cal tenir la gestió de l’aeroport per prendre les decisions estratègiques des de Catalunya.

La número 2 del PSC ha defensat l'ampliació del Prat, però una ampliació que "ha de ser respectuosa amb el medi ambient i amb la salut de les persones, però que ha de tenir com a prioritat que El Prat sigui un hub internacional, que ens connecti punt a punt amb Asia i Amèrica, que puguem ser atractius per les empreses". Alícia Romero ha lamentat que es perdés la inversió que preveïa Aena i ha instat a arribar ja a un acord: "És una infraestructura estratègica per a Catalunya, no podem perdre més temps. Tenim els millors enginyers, els millors arquitectes, doncs utilitzem-los per fer la millor ampliació".

Els Comuns no volen ampliar l’aeroport del Prat. Reclamen un model aeroportuari català que connecti els tres aeroports (Barcelona, Reus i Girona, a més d’Alguaire-Lleida) per donar resposta a totes les necessitats que calen. Es fomentaria el reequilibri territorial. Catalunya ha d’emmirallar-se en Londres, París o Frankfurt.

En obrir el tercer bloc sobres les infraestructures, Alícia Romero fa una defensa aferrissada de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona perquè cal que sigui més competitiu. El PSC sempre ha entès aquest projecte com una millora per a l'economia catalana i el conjunt del país. 

Comença el tercer bloc: infraestructures i transició energètica. L’ampliació de l’aeroport del Prat és un debat molt present en els últims dos anys, però no ha passat de la teoria a la pràctica i, mentrestant, segueix creixent i enguany superarà els 50 milions de passatgers. La pregunta és: està a favor de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat? I en cas afirmatiu, com ha de ser l’ampliació? Comença la senyora Romero

Laure Vega, des de la CUP, recorda que un de cada deu estudiants ve de rendes baixes, la majoria dels estudiants no poden accedir a les universitats, perquè hi ha pobresa, abandonament escolar.... per això hem de redistribuir i pensar quines apostes econòmiques fa Catalunya. No és el mateix Uber, MWC, Hard Rock o fer una aposta per una indústria regulada. La CUP demana una distribuïdora energètica pública.

Rull proposa el seu titular per a aquest bloc del debat: regular bé, desburocratitzar millor. També recorda que manca personal qualificat, un aspecte que és un fre per a les empreses. Un 32,8% no creixen perquè no tenen personal qualificat.

Rull surt en defensa del projecte Hard Rock: potencia el turisme, dona valor afegit, enforteix el territori, potencia altres sectors estratègics,... També hissa la bandera del MWC, per rebatre el posicionament de la CUP contra el projecte d’oci de Tarragona, perquè també es van posicionar contra el Mobile.

La consellera Mas treu rèdit de la intervenció del 'popular' i aprofita el torn de paraula per matisar que PSC i Junts han condicionat el suport als pressupostos a la paralització del projecte Hard Rock, a Tarragona. Però Alícia Romero, del PSC, reclama seguretat en el tema i el projecte. La consellera admet que ERC el que ha fet és heretar un seguit de tràmits del projecte, però que això no vol dir que aquest projecte sigui una realitat. A Esquerra no li agradaria que es materialitzés, sentencia la consellera.

El representant popular treu al debat la caiguda del PIB català i que Barcelona per pistonada en el nombre de multinacionals. Santi Rodríguez recorda la manca de pressupostos de la Generalitat en els dos últims anys. 

Laure Vega de la CUP insisteix a acompanyar el teixit empresarial i del sector primari. Veu fonamental impulsar la banca pública perquè la indústria pugui escalar molt més. 

Des del PSC, es vol apostar per la tecnologia i interconnectar les administracions. Recorda que el govern espanyol ho està impulsant. Insisteix Alícia Romero que cal tenir més en compte a les pimes en la contractació pública i garantir-li el pagament. Catalunya té marge. "Estem tots d'acord en simplificar la burocràcia, només cal posar-nos d'acord".

Gallego demana també mesures perquè les empreses guanyin dimensió empresarial, amb aliances, col·laboracions,... per ser més competitives, especialment les pimes, per innovar i actuar en un món global.

Per a la consellera Mas, Junts ha malmès 23 anys al capdavant de la conselleria de Treball per reduir la burocràcia administrativa, sense fer-ho. En canvi, ERC, en els tres últims anys, ha reduït significativament els tràmits administratius. Un plantejament que Rull aprofita per, ‘amb ironia i veladament referint-se als pagesos’, recordar-li com de satisfets estan aquells que han de fer tràmits a la conselleria d’Agricultura, “estan entusiasmats”.

Des de Junts, més enllà de reduir la burocràcia, cal fomentar la col·laboració publicoprivada. L’aposta estratègica del país és la renovació en l’àmbit administratiu.

Gallego reclama un govern que lideri els canvis de l’economia i la indústria, davant dels reptes globals. Esmenta, també, el diàleg social com a element motor i disposar de treball qualificat i digne. Tot acompanyat de qualitat de vida; és a dir, de salut i habitatge.

Laure Vega explica que, per la CUP, fer més atractiu un país per a les empreses, és el contrari al que fa Madrid, i recorda el diner públic que es va destinar a la fàbrica de Nissan sense garanties de que l'empresa seguiria fabricant a Catalunya. Insisteix en que cal una industrialització mediambientalment justa.

Com a membre del Govern sortint, Mas ha reiterat que en els últims tres anys s’ha recuperat una important política de reindustrialització per reequilibrar el territori i generar riquesa: el pacte nacional per a la indústria, captació d’inversions dins i fora de Catalunya. Fa referència a projectes industrials com Kronospan, Lotte, Chery..., que qualifica de “grans de la història industrial a Catalunya”. Això vinculat al foment per a la recerca (patents, innovació...) "Aquest és el camí que ha de seguir Catalunya".

Santi Rodríguez assegura que és necessari prestigiar a l'empresa i desburocratitzar l'economia, però posa èmfasi en generar estabilitat i recorda que fa 12 anys que Catalunya no acaba una legislatura.

Romero diu que "el que cal és generar un marc d'estabilitat", per aconseguir "que les empreses mirin a Catalunya". També assegura que cal posar les condicions, amb "unes quantes coses", com desburocratitzar l'administració, facilitar el sol industrial, "ser valents amb les infraestructures", i infraestructures intel·ligents.

Josep Rull, en encetar el segon bloc del debat Empreses i Economia Productiva, sobre les propostes dels partits respecte a les polítiques per afavorir les empreses, defensa que Junts té la clau: donar confiança a tots aquells que poden emprendre. Estar al costat de tots aquells que emprenen, que generen riquesa i per tant benestar per a tota la població; un estat del benestar sòlid. Cal reduir la burocràcia administrativa i fer una bona política del sòl que afavoreixi la creació d’empreses; infraestructures d’energia, digitals...; apostar per la Formació Professional; talent...

Comença el segon bloc: empresa i economia productiva. Vivim temps complexos en el terreny empresarial i industrial, en el que es combinen males notícies, com empreses que busquen entorns més favorables, presenten EROs o fins i tot tanquen fàbriques, amb bones notícies, com l’arribada de Chery. La pregunta d'inici és: què farà perquè Catalunya sigui més atractiva per a les empreses. El primer en respondre és Josep Rull.

El representant dels Comuns s’imposa en el debat i insisteix que una cosa és el model de finançament i l’altre el sistema fiscal, que es pot millorar perquè hi ha tres punts de diferència amb Europa que es poden guanyar per al benestar de la ciutadania, a la qual ja no es pot enganyar. Cal actuar en fiscalitat verda i en fiscalitat a les grans fortunes, que han de contribuir més.

Euskadi i Navarra tenen el mateix dilema que Catalunya? O aportacions o inversions? Es pregunta Josep Rull. La resposta obre una polèmica perquè assenyala al PP com a valedor del concert al País Basc i a Navarra, i com a detractor en el cas de Catalunya. Tots els ponents rebaten els posicionaments sobre la comparativa fiscal entre comunitats autònomes.

Romero parla de nou del consorci tributari, l'opció del PSC per al finançament de Catalunya, i matisa que ha de ser bilateral entre el govern espanyol i català. Defensa, a més, més participació de les comunitats autònomes en la negociació dels impostos. 

Vega demana que si es suprimeix l'impost de successions, es digui quina despesa social ha de decaure. La número dos de la CUP per Barcelona admet que està a favor de que s'apugin impostos, però no a les classes populars sinó a les persones que tenen més renda.

Natàlia Mas critica "opacitat" amb el model de finançament autonòmic i assegura que "no se sap què se'n fa" del 50% dels impostos que l'Estat recapta a Catalunya. Assegura, a més, que els impostos propis només suposen un 0,7% de la despesa del Govern de la Generalitat.

Santi Rodríguez (PP) recorda que a Catalunya l'IRPF grava a diferents grups de contribuents molt més que a la resta de les comunitats autònomes. 

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, representant d’ERC, ha insistit en el greuge comparatiu de tots els models de finançament: el 90% de la recaptació està en mans de l’Estat espanyol. Recordant que el Govern sortint no ha incrementat cap impost en aquesta legislatura, sinó que n’ha reduït, ha insistit que un nou model garantirà la rebaixa d’impostos.

Josep Rull per Junts insisteix a fixar-se més en Espanya i en la competència que genera la Comunitat de Madrid. Per Rull, això és prioritari per captar inversions i talent. Recorda el dèficit fiscal “desbocat” de 20.000 milions i l’incompliment de les inversions de l’Estat a Catalunya. Plantejar la moderació fiscal compassada amb les millores d’un nou sistema de finançament pactat amb el govern espanyol.

A la qüestió sobre la càrrega impositiva que pateixen els catalans, el representant dels Comuns, Joan Carles Gallego, ha insistit en el fet que Catalunya posi en marxa el Consorci Tributari de Catalunya per millorar el finançament, amb capacitat de recaptació per a Catalunya, però mantenint el concepte de solidaritat amb el conjunt d’Espanya. Alhora demana revisar la fiscalitat per situar-la a nivells europeus.

Vega (CUP) demana més impostos per una minoria de catalans, els de més renda, a favor de la majoria de ciutadans, i ha defensat l'impost de successions perquè, assegura, afecta a una part petita de la població.

Comença el primer bloc: Finançament de Catalunya i fiscalitat. La pregunta que hi dona inici és: els catalans paguem massa impostos? Comença responent Laure Vega, número 2 de la CUP per Barcelona.

Comença el debat! Fa la introducció Xavier Alegret, director adjunt d’ON ECONOMIA. A la seva dreta, seuen els participants. D’esquerra a dreta: Santi Rodríguez (PP), Laure Vega (CUP), Natàlia Mas (ERC), Alícia Romero (PSC), Josep Rull (Junts) i Joan Carles Gallego (Comuns).

Ja està tot a punt al plató, però abans de començar el debat, hem sortejat els torns de paraula per als minuts inicials de cadascun dels 4 blocs. El primer, Finançament de Catalunya i fiscalitat, l’iniciarà Laure Vega i l’acabarà Santi Rodríguez. El segon, Empresa i economia productiva, l’encetarà Josep Rull i el finalitzarà Joan Carles Gallego. En el tercer bloc, Infraestructures i transició energètica, el primer minut serà per Alícia Romero i l’últim per Santi Rodríguez. En el quart, Habitatge i economia social, serà també Alícia Romero qui començarà i Josep Rull qui acabarà.

Queden només deu minuts per començar el debat, un acte que ha coincidit aquest dilluns amb l’anunci de Pedro Sánchez de que segueix al capdavant del govern espanyol. Els participants del debat ho han comentat als passadissos de la redacció d’ElNacional.cat i ONECONOMIA. Es manté el guió, però, i el debat serà purament econòmic.

Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976), número 2 de la llista del PSC per Barcelona, és diputada des del 2012 i encadena quatre legislatures consecutives, però la seva dedicació a la política va iniciar-la molt jove, doncs amb 22 anys ja va ser elegida regidora de Mataró. Romero és portaveu del grup parlamentari socialista des del 2017.

Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) és la consellera d'Economia i Hisenda des d'octubre del 2022. Abans, havia estat directora general d'Indústria, secretària d'Economia i secretària d'Acció Exterior i Unió Europea, però bona part de la seva carrera l'ha fet lluny de la política catalana: al Banc Central Europeu, el Banc Mundial i el Banc Sabadell, fins que va fer el salt a l'administració el 2018.

La carrera política de Josep Rull (Terrassa, 1968) està marcada per ser un dels consellers jutjat i empresonat per l'1 d'octubre, i posteriorment indultat. Rull, que és el número 3 de Junts + Puigdemont per Catalunya, ha estat diputat al Parlament entre el 1997 i el 2019, regidor de Terrassa i conseller de Territori entre el 2016 i l'aplicació del 155 a finals d'octubre del 2017. Rull és president del Consell Nacional de Junts.

Laure Vega (Sant Boi de Llobregat, 1991) és la número 2 de la llista per Barcelona de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Diputada des del gener d'aquest any, quan va substituir Dolors Sabater al Parlament, va ser candidata de Guanyem Sant Boi al 2019, però no va aconseguir entrar al consistori, i número 2 per Barcelona a les últimes eleccions generals, el 2023.

Joan Carles Gallego (Barcelona, 1954) és el representant de Comuns Sumar. Diputat des del 2021, Gallego no repetirà però segueix treballant per la causa. Afiliat a moviments d'esquerres des de ben jove, ha destacat en el camp sindical, arribant a ser secretari general de Comissions Obreres de Catalunya entre els anys 2008 i 2017.

Abans de començar, presentarem els sis polítics que participen al debat. Pel PP ve Santi Rodríguez (Vilanova i la Geltrú, 1964), número 4 de la llista per Barcelona. És un històric del Parlament, on ha estat diputat en la VII, VIII, IX i X legislatures, és a dir, entre el 2003 i el 2021, tot i que actualment és diputat al Congrés. També és secretari general del PPC.

El debat es dividirà en quatre blocs: finançament de Catalunya i fiscalitat; empreses i economia productiva; infraestructures i transició energètica, i habitatge i economia social. Cada bloc s'iniciarà amb una pregunta, la mateixa per tots sis, i cadascun tindrà un minut per respondre-la. Després, s'iniciarà el debat sobre aquell tema. Després dels quatre blocs, cada candidat tindrà un minut final per resumir el més important del seu programa econòmic.

Bona tarda! En una hora comença 'ON ECONOMIA, el Debat. Model econòmic, model de país', en el que Alícia Romero (PSC), Natàlia Mas (ERC), Josep Rull (Junts + Puigdemont per Catalunya), Laure Vega (la CUP), Joan Carles Gallego (Comuns Sumar) i Santi Rodríguez (PP) debatran sobre finançament, impostos, empreses, l'aeroport de Barcelona-El Prat, el Hard Rock i habitatge, entre d'altres assumptes. Moderat per Xavier Alegret, director adjunt d'ON ECONOMIA.