El Defensor del Poble ha informat que les queixes relacionades amb l'ingrés mínim vital (IMV) han anat en augment des de la seva posada en marxa, per la qual cosa recomana introduir canvis organitzatius i legislatius per garantir que la prestació arriba a totes les persones que la necessiten. Aquesta és una de les recomanacions de l'informe anual del Defensor del Poble, que correspon al 2023 i que s'ha lliurat aquest divendres al Congrés dels Diputats, un document en el qual s'indica que les queixes el tercer any de vigència d'aquesta prestació s'han incrementat respecte a anys anteriors i ja s'apropen a 1.000.
Una de les qüestions que continua donant lloc a un nombre important de queixes és "la conformació de les unitats de convivència", ja que l'acreditació de les persones que conviuen depèn de les dades disponibles al padró de població i es limita l'acceptació d'altres elements de prova vàlids en dret. Com a resultat d'aquesta rigidesa, "es produeixen situacions desraonades i fins i tot injustes", com pot passar en alguns casos de divorci quan s'atribueix l'ús exclusiu de l'habitatge familiar a un dels cònjuges, però l'altre decideix no empadronar-se al seu nou domicili, la qual cosa impossibilita la sol·licitud de l'ingrés mínim.
Unitat de convivència
També pot donar-se el cas que consti empadronat al domicili de la unitat de convivència un membre de la família que no hi resideix: per exemple, perquè està complint condemna a la presó o es tracta d'una persona gran que ha estat traslladada a una residència. Una altra qüestió que no queda ben resolta, segons l'informe del Defensor del Poble, és la regulació de les parelles de fet no registrades o formalitzades, ja que podria donar-se la situació "paradoxal" que ambdós integrants, per separat, sol·licitessin l'IMV i rebessin dues prestacions individuals.
Així, l'informe reconeix que es tracta d'una pluralitat de circumstàncies socials que la llei "té difícil poder incloure" i per això considera que els òrgans cridats a gestionar la prestació han de disposar "d'un marge d'interpretació més gran i aplicació normativa" encara que "sempre garantint la seguretat jurídica i la correcta gestió dels recursos públics". El Defensor del Poble ha rebut queixes de ciutadans a qui els resultava impossible aconseguir un certificat de l'ajuntament per acreditar determinades situacions, com el domicili real d'una unitat de convivència, la inexistència de vincles de parentiu entre convivents o la situació de risc d'exclusió social d'un sol·licitant que conviu al mateix domicili amb tercers.
Demores
La demora de l'Institut Nacional de la Seguretat Social en resoldre els expedients relacionats amb l'ingrés mínim vital ha estat el motiu més freqüent de queixa durant l'exercici del 2023, indica l'informe, en el qual es lamenta que "els retards poden ser encara més grans" en el cas de les reclamacions quan s'ha denegat una sol·licitud. Actualment, el termini disposat en la llei per a la resolució de les sol·licituds inicials és de sis mesos, "un període de temps excessivament ampli" per a "una prestació assistencial d'aquestes característiques", per la qual cosa s'hauria de recuperar i respectar-se el termini inicial de tres mesos.
Altres queixes presentades davant del Defensor del Poble es relacionen amb la ponderació de la situació de vulnerabilitat econòmica dels sol·licitants i els beneficiaris de l'ingrés mínim o amb l'actualització anual de la prestació, que no es produeix fins als mesos de novembre i desembre. Així, l'informe explica que en el cas de les resolucions que deneguen la prestació, perquè els ingressos del sol·licitant superen el límit de renda garantida, no s'ha aconseguit que en elles es detallin més precisament les dades tributàries tingudes en compte.
"Hauria d'incloure's informació tributària més detallada, per garantir el dret d'al·legació i defensa en el procediment", afegeix el Defensor del Poble. L'informe, referent a la cooperació entre administracions, afegeix que "el que resulta imprescindible és avançar com més aviat millor cap a un model de gestió del sistema de garantia d'ingressos mínims centrat en la persona, i molt menys en el repartiment de tasques i funcions entre unes i altres administracions socials".