El Defensor del Poble ha iniciat una actuació d'ofici on proposa de limitar l'obligació de tornar el cobrament indegut de prestacions socials, entre elles l'ingrés mínim vital (IMV), en el cas que es tracti de llars vulnerables i no hagi existit mala fe o l'error hagi estat de l'Administració.

L'oficina del Defensor del Poble ha comunicat aquest dimecres que s'ha traslladat al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions la necessitat d'abordar una modificació de l'article 55 de la Llei General de la Seguretat Social que obliga a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a reclamar tots els deutes, en tots els casos.

La modificació legal proposada afectaria, a més d'a l'ingrés mínim vital, a altres ajuts assistencials com a pensions no contributives d'invalidesa o jubilació, o els subsidis d'atur de llarga durada. Els beneficiaris d'ajuts assistencials estan obligats a informar l'Administració quan rebin nous ingressos, si bé les entitats gestores tarden mesos, "fins i tot anys", en revisar la prestació i quan ho fan reclamen la devolució de tot el període cobrat.

La nota recull declaracions del defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que assegura que "en les últimes setmanes" ha rebut queixes de beneficiaris de l'ingrés mínim vital que hi són sent contactats perquè tornin el cobrat en els últims anys. "Es tracta de famílies sense recursos i en situació, de vegades, d'extrema necessitat, que van percebre aquesta prestació social, i que tenen serioses dificultats per fer front a les quantitats que ara se'ls reclamen", afegeix Gabilondo.

Per aquesta raó, el defensor ha demanat que en aquests procediments de reclamació s'atengui la situació d'emergència econòmica en la qual es troben moltes d'aquestes famílies i no se'ls exigeixi la devolució de les quantitats percebudes. L'actuació d'ofici es dirigeix també a la Secretaria d'Estat de Treball, de la qual depèn el Servei Públic d'Ocupació Estatal, per conèixer el seu criteri sobre la necessitat d'abordar l'esmentada reforma legal atesa la jurisprudència sobre això.

En la nota, que recull EFE, es recorda que hi ha hagut pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Suprem espanyol que consideren que, s'ha d'entendre com desproporcionat, reclamar la integritat del cobrat en concepte de prestacions o ajuts assistencials quan s'hagi pogut comprovar la bona fe dels beneficiaris o quan l'error hagi estat comès per la pròpia Administració.