El dèficit públic de l'eurozona va caure fins al 3,2% del PIB en el primer trimestre de l'any, després de situar-se en el 4,7% en l'últim quart de 2022, mentre que en el conjunt de la Unió Europea va descendir fins al 3%, després d'ubicar-se en el 4,5% entre l'octubre i el desembre passats, ha informat aquest divendres Eurostat. L'oficina d'estadística ha atribuït les baixades a les caigudes en la despesa total i a l'increment del PIB nominal. "Les mesures per alleujar l'impacte dels alts preus de l'energia van tenir un fort impacte en els saldos de les administracions públiques en la segona meitat de 2022 i el primer trimestre de 2023, i la majoria d'estats membres va continuar registrant un dèficit públic", ha indicat Eurostat.

El dèficit a Espanya s'ha situat en l'1,9%

Entre els països dels quals s'han publicat dades aquest divendres, els majors dèficit entre gener i març d'aquest any es van detectar a Hongria (11,1%), Romania (6%) França (5,1%) i Bèlgica (5%). En el cas d'Espanya, el dèficit es va situar en l'1,9%, una caiguda de 5,7 punts percentuals davant el 7,6% anotat entre octubre i desembre de 2022. En el primer trimestre de 2023, els ingressos públics a l'eurozona van assolir el 46,2% del PIB, una baixada davant el 46,9% dels últims tres mesos de 2022, que es va deure a l'augment del PIB, segons l'oficina d'estadística.

La despesa pública es va ubicar en el 49,4% del PIB en els primers tres mesos de 2023, un descens en comparació amb el 51,6% el trimestre previ, que Eurostat va atribuir a les disminucions en la despesa total i els increments del PIB nominal. Respecte a la UE, els ingressos públics van ser del 45,4% del PIB, xifra inferior al 46,2% del PIB detectat entre octubre i desembre de 2022. La despesa pública va arribar al 48,5% del PIB, per sota del 50,7% registrat en l'últim trimestre de l'any passat.

Descendeix el deute públic

Eurostat també ha publicat aquest divendres les dades sobre el deute públic en el primer trimestre de 2023, que s'ha situat a l'eurozona en el 91,2% del PIB, per sota del 91,4% al final del quart trimestre de 2022. En el conjunt del club comunitari, la xifra va passar del 83,8% al final de 2022 al 83,7% a l'inici de 2023. L'oficina d'estadística ha justificat els descensos per un augment del PIB que supera l'increment del deute públic en termes absoluts.

Espanya va ser el quart estat membre de la UE amb un percentatge de deute públic més gran sobre el PIB (112,8%), per sota del 113,2% anotat en el quart trimestre de 2022 i del 117,4% del primer trimestre de l'any passat. Van superar Espanya en la proporció de deute públic sobre el PIB en el primer trimestre d'aquest any Grècia (168,3%), Itàlia (143,5%) i Portugal (113,8%). També van tenir deutes públics inflats França (112,4%) i Bèlgica (107,4%). Els menors percentatges de deute es van registrar a Estònia (17,2%), Bulgària (22,5%), Luxemburg (28%) i Dinamarca (29,4%).

Si es realitza la comparació amb el quart trimestre de 2022, onze estats membres van experimentar un increment del percentatge de deute públic al final del primer trimestre de 2023, i setze van tenir baixades. Les alces més grans van tenir lloc a Luxemburg (3,4 punts percentuals més), Bèlgica (2,2 punts), Àustria i Letònia (2,1 punts), Romania (1,7 punts) i Hongria (1,5 punts). Les disminucions més acusades es van produir a Grècia (3 punts percentuals menys), Xipre (2,5 punts), Països Baixos (1,8 punts), Estònia (1,2 punts), Suècia (1,1 punts), Polònia (1 punt), Irlanda i Itàlia (0,9 punts).

Davant els primers tres mesos de 2022, el percentatge de deute entre gener i març de 2023 va avançar en sis estats membres i va baixar en vint-i-un. Els descensos més grans van ser a Grècia (21,2 punts percentuals menys), Xipre (18 punts), Portugal (10,8 punts), Irlanda (8,9 punts), Itàlia (7,9 punts), Croàcia (6,4 punts), Eslovènia (5,2 punts) i Espanya (4,6 punts).