És molt complicat posar preu al cost del canvi climàtic, sobretot perquè hi ha poques dades oficials. No obstant això, han de ser molt alts si es té en comptes que són els mateixos organismes oficials, tant nacionals com internacionals, els que demanen d'accelerar les mesures polítiques per a, en el millor dels casos, contenir-los. De moment, hi ha un cost immediat, derivat dels fenòmens climàtics extrems, que minva l'economia i obliga les administracions a estirar els seus pressupostos per resoldre les destrosses que ocasiona. Entre els informes més complets que desgranen el cost del canvi climàtic, destaca el publicat per Funcas elaborat per David García-León i Juan-Carlos Ciscar.
Recopilant diversos estudis, quantifiquen en 2.550 milions d'euros anuals l'efecte combinat de la sequera (1.500 milions), les inundacions fluvials (450 milions) i l'impacte a les costes (100 milions). A aquests tres fenòmens cal sumar els incendis forestals, un mal endèmic des de fa anys a Espanya que, segons el Ministeri de Transició Ecològica, compta a l'Estat 1.000 milions, 600 en l'extinció dels focs i 400 en prevenció. En total, no pas menys de 3.000 milions d'euros cada any i en augment. Aquests mateixos estudis eleven el cost a 10.000 milions el 2050 si s'adoptessin mesures de mitigació i el clima només creixés 2 graus i a 20.000 sense aquestes mesures, amb un increment de 4 graus, el que tindrien un seriós impacte sobre els pressupostos públics de les administracions. No s'ha d'oblidar que entre les zones més afectades es troba les riberes de la Mediterrània.
Impacte pressupostari
Això explica, en part, que els primers interessats a parar el canvi climàtic siguin els governs o els organismes internacionals com la Unió Europea; però també els bancs centrals, inclòs el Banc d'Espanya, que alerten dels efectes de prendre mesures mel·líflues. Els reguladors financers estan especialment preocupats per l'efecte que el canvi climàtic ocasionarà en els sistemes financers, ja que els riscos financers dispararien els impagaments i amb això la morositat, elevant el preu del deute, alhora que disminuiria l'oferta.
El govern espanyol, com la resta dels comunitaris, està molt conscienciat de la necessitat de complir els objectius de París que determina que el 2030, la temperatura no hagi crescut més d'un 2% -la seva pretensió és un 1,5%- sobre l'etapa preindustrial, allà per 1750, quan es van començar a detectar els primers símptomes. La qual cosa és un objectiu ambiciós, ja que de mitjana, la temperatura ha crescut un 1,4% al món. Per això, des de 2023, els pressupostos generals de l'Estat han d'anar acompanyats d'un Informe d'Alineament amb la Transició Ecològic en el qual es desgranin els diners que es dedica a complir amb els objectius de París. Un informe que segueix aquest any en vigor per la pròrroga dels pressupostos de 2023.
33.271 milions
El govern espanyol quantifica en gairebé un terç de la despesa pública d'aquell any (descomptant les partides de personal, de pagament d'interessos pel deute i les partides socials com a pensions) està relacionat amb la lluita contra el canvi climàtic i influeix a millorar algun dels sis objectius marcats per Brussel·les. Això suposen 33.271 milions d'euros, dels que 11.925 milions procedeixen del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i la resta l'aporta directament l'Estat espanyol.
De 321 partides pressupostàries analitzades per la Secretària d'Estat de Pressupostos per abordar l'informe d'Alineament, alguna cosa més de la meitat, 169 tenen algun impacte en la consecució dels objectius del canvi climàtic. D'elles, 68 tenen un impacte alt (incideixen en almenys 3 objectius), 41 medis (2 objectius) i 60 sota (1 objectiu).
Els gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) són els causants del canvi climàtic, com ha apuntat, sense pal·liatius, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC en les seves sigles en anglès) màxima autoritat en l'evolució mediambiental. I, la lluita, resideix principalment a reduir aquestes emissions causants de l'augment de les temperatures amb conseqüències diverses.
Sistema financer
L'expresident del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, en una les seves últimes intervencions públiques, va dibuixar gairebé un escenari apocalíptic si no s'acceleren les mesures per complir els objectius de París: "En els anys vinents, entre altres fenòmens disruptius, es produirà una pujada del nivell del mar, una desertificació progressiva dels terres, un augment de la freqüència i de la intensitat d'episodis meteorològics extrems i una pèrdua molt significativa de biodiversitat". I cada un d'ells, suposarà un cost per a l'economia espanyola.
Una advertència que el Banc d'Espanya ha esgrimit amb força, perquè com va apuntar Hernández de Cos, en cas de no accelerar-se les mesures, Espanya perdrà un 9,7% del seu PIB per aquests efectes climàtics. Per això, el Banc d'Espanya ha obert una àrea d'Actuació sobre el Cambió Climático i integra el grup de bancs centrals de tothom, creat fa set anys, amb l'objectiu d'empènyer perquè s'accelerin les mesures. Si no és així, el sistema financer es ressentirà i, quan els bancs tussen, l'economia es refreda.
El ja exgovernador va assenyalar que "si no reduïm significativament les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en les pròximes dècades, l'impacte dels riscos físics associats a l'escalfament global seria molt elevat. A més, l'avanç cap a una economia de baixes emissions implica riscos de transició, derivats de la necessària adaptació del model productiu. En aquest context, és imprescindible que les polítiques públiques contribueixin activament a la transició ecològica".
Per això, va atiar els Governs que exerceixin un paper protagonista en aquest procés, encara que també va fer autocrítica: "el canvi climàtic i la transició cap a una economia de baixes emissions també constitueixen un repte considerable per als bancs centrals, ja que podrien afectar de forma significativa tant l'activitat econòmica com l'estabilitat de preus i l'estabilitat financera."