Els 24 grans ajuntaments d'Espanya, entre els quals el de Barcelona i Madrid, han aprofitat la suspensió de les regles fiscals per la pandèmia i la guerra d'Ucraïna per llançar-se de cap a la despesa. Des del 2019, el creixement de la despesa computable acumulada per part de les 24 grans corporacions locals ha estat ni més ni menys que del 35%, xifra que suposa una mitjana anual de gairebé un 9% en el període en què no s'han aplicat els objectius d'estabilitat i de deute públic previstos en la llei d'estabilitat pressupostària.
Així ho posa de manifest l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) al seu informe sobre l'execució pressupostària de les corporacions locals publicat aquest dimarts. En aquest informe, l'entitat que presideix Cristina Herrero alerta que les grans corporacions locals ja van incrementar un 11% la despesa computable el 2022 i aquest any ho faran un altre 9%, cosa que provocarà que, després de diversos exercicis de superàvit, alguns dels grans ajuntaments espanyols, amb el de Madrid i Barcelona al capdavant, tanquin el present exercici en dèficit. En excloure la despesa financera, la despesa computable reflecteix de manera més precisa els resultats que depenen de la gestió de la mateixa corporació.
L'entrada en dèficit de les grans corporacions locals arriba a les portes de la tornada de les regles fiscals a l'eurozona, la qual cosa implica que totes les administracions públiques hauran de tornar a sotmetre's a la cotilla dels límits de dèficit i sostre de despesa. A més, el fort augment del 9% en la despesa d'enguany detectat per l'AIReF es produeix malgrat l'advertència que va llançar a l'informe del passat 6 de juliol perquè les corporacions locals evitessin increments de despeses o reduccions d'ingressos que no tinguessin finançament permanent.
La nova previsió de l'AIReF empitjora lleugerament les seves estimacions d'abril, ja que llavors calculava un superàvit de l'1% i ara estima que el conjunt tancarà l'exercici en equilibri. No obstant això, dins d'aquestes 24 corporacions n'hi ha 9 que incorren en dèficit com a resultat de la seva gestió el 2023. Es tracta dels ajuntaments de Madrid, Barcelona, Bilbao, Valladolid i Vigo. S'hi afegeixen les diputacions provincials de Barcelona i València i les diputacions forals de Guipúscoa i Biscaia. Per tant, l'AIReF preveu dèficit en nou grans entitats locals el 2023 quan a l'abril ho preveia només en quatre.
Per fer aquesta estimació, l'AIReF no ha tingut en compte l'efecte en els comptes del 2022 i 2023 de la compensació de la liquidació negativa del 2020 per depurar en els resultats l'efecte positiu de l'esmentada liquidació. Si s'inclogués l'impacte positiu de la compensació de la liquidació negativa, l'AIReF estima que els ajuntaments de Barcelona, Bilbao i Valladolid continuarien incorrent en dèficit, així com les diputacions forals de Guipúscoa i Biscaia.
Més despesa fins i tot sense fons extres
L'AIReF destaca el creixement de despesa prevista de les diputacions forals en més d'un 20%, després d'un 10% d'augment observat el 2022, en veure's afectades per mesures de reducció d'ingressos. Així mateix, per als ajuntaments de Las Palmas de Gran Canària, Còrdova, Vigo, la Diputació Provincial de Barcelona i la Diputació Foral de Guipúscoa s'estimen augments de la despesa computable el 2023 superiors al 20%.
L'AIReF crida l'atenció sobre el fet que l'augment de despeses de les grans corporacions locals descomptades les finançades amb el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència supera el 4%, després de registrar augments de més del 7% en els dos anys anteriors. L'augment és especialment significatiu en el cas de les grans diputacions provincials i assimilats, que puja gairebé un 10%.
Ajuntaments amb riscos de sostenibilitat
El present de l'AIReF inclou el seguiment dels 22 ajuntaments amb població superior a 20.000 habitants i "importants problemes de sostenibilitat a mitjà termini". Es tracta dels d'Alcorcón, Alboraia, Algesires, Almonte, Aranjuez, Arcos de la Frontera, Arganda del Rey, Ayamonte, Barbate, Los Barrios, Caravaca de la Cruz, Gandia, Jaén, Jerez de la Frontera, La Línea de la Concepción, Los Palacios y Villafranca, Navalcarnero, Parla, Puerto Real, San Andrés del Rabanedo, San Fernando de Henares i Totana.
Per a tots aquests es manté la qualificació de risc en la sostenibilitat a l'informe de tancament esperat del 2022, tret dels casos de l'Ajuntament d'Arcos de la Frontera, que empitjora; San Fernando de Henares, que millora, i Almonte, que surt de l'anàlisi perquè consolida la millora. Particularment preocupants són les situacions dels ajuntaments de Jaén i Jerez de la Frontera, en els quals la situació de risc de sostenibilitat "empitjora any rere any". Per al 2023, l'AIReF preveu que totes aquestes corporacions locals obtinguin superàvit tret dels casos dels ajuntaments de Jaén, Parla, Totana i Arcos de la Frontera en els quals estima dèficit.