La despesa militar espanyola va augmentar un 9,8% el 2023 respecte a l'any anterior, fins als 23.700 milions de dòlars (22.223 milions d'euros), segons un informe publicat aquest dilluns per l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI). Aquesta xifra, que suposa l'1% de la despesa mundial i l'1,5% del producte interior brut (PIB) espanyol, permet a Espanya mantenir-se al lloc número 17 en l'àmbit global, per darrere del Canadà i per davant del Brasil. L'informe del SIPRI assenyala que la guerra a Ucraïna i l'augment de les tensions geopolítiques van provocar l'any passat la pujada més gran en la despesa militar global des de 2009.
En aquest sentit, la inversió en armes va assolir la xifra rècord de 2,44 bilions de dòlars (2,29 bilions d'euros), un 6,8% més en termes reals que el 2022 i un 2,3% del PIB global, i tant els deu primers països de la llista com en les cinc grans regions que defineix el SIPRI es van registrar increments. "L'augment sense precedents en la despesa militar és una resposta directa al deteriorament global en pau i en seguretat. Els estats estan prioritzant la força militar, però s'arrisquen a una espiral d'acció-reacció en un panorama geopolític i de seguretat més volàtil", apunta l'informe.
Els Estats Units mantenen el seu domini
Els Estats Units mantenen el seu domini amb una inversió de 860.000 milions d'euros, un 2,3% més, i el 37% de la despesa global (tres vegades més que la Xina, segon a la llista), així com un 68% del dels 31 països membres de l'OTAN. L'estudi destaca la inversió més gran en defensa dels països europeus de l'OTAN, que ara representa el 28% de tota l'Aliança, el nivell més important en una dècada, amb onze d'ells per sobre del compromís del 2% del PIB. Ressalta Polònia que, amb una pujada interanual del 75%, va registrar l'augment anual més gran a Europa. La despesa conjunta dels membres de l'OTAN va ascendir a 1,26 bilions d'euros, el 55% del total al món.
Rússia, tercer en el rànquing mundial, va destinar una xifra de 102.000 milions d'euros, el 4,5% global i un 24% més interanual, la qual cosa suposa el 5,9% del seu PIB. Ucraïna, el vuitè inversor mundial en armes, va augmentar al llarg de l'any passat la seva despesa un 51%, fins a 60.762 milions d'euros, un terç del seu PIB. Els 32.819 milions d'euros en ajuda militar rebuts per Kíev van reduir la bretxa amb Rússia i la despesa militar total ucraïnesa va suposar el 91% del de Moscou.
Àsia i l'Orient Mitjà incrementen la seva inversió
La Xina va gastar prop de 278.000 milions d'euros, un 6% més i el 12% del total, cosa que va suposar la meitat de la inversió a la regió Àsia-Oceania i va arrossegar altres països, segons el SIPRI. Així, el Japó (dècim), va augmentar la seva despesa militar un 11% i, Taiwan, un 11%. L'Orient Mitjà va registrar la pujada més gran en una dècada, un 9%, amb l'Aràbia Saudita (cinquè) com a líder regional, seguit per Israel (15è), que va augmentar un 24% la seva despesa per la seva ofensiva a gran escala a la franja de Gaza després dels atacs de Hamas l'octubre passat.
L'informe destaca també que l'augment dels nivells de delinqüència han provocat al seu torn un ús més gran de la força militar contra les bandes criminals a l'Amèrica Central i el Carib, el que es va traduir en una pujada de la despesa del 54% el 2023. A la República Dominicana hi va haver una pujada interanual del 14% en resposta a l'empitjorament de la violència de les bandes a Haití. El Brasil, per la seva part, es manté com a líder regional a Sud-amèrica, i divuitè país a escala mundial, amb una despesa de 21.473 milions d'euros, un 3,1% més.