La despesa pública a Catalunya creixerà aquest any un 4,8%, gairebé un punt inferior al 5,7% en què s'incrementarà la despesa a la mitjana dels 17 territoris, segons l'informe sobre els Pressupostos Inicials de les administracions públiques 2024 presentats aquest dijous per l'Airef. Cristina Herrero, president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, adverteix que existeix un "risc d'incompliment de les regles de despesa en totes les comunitats autònomes", encara que ha matisat que existeixen malgrat la pròrroga dels pressupostos de l'Estat. Això provocarà un incompliment generalitzat del compliment de la regla de despesa del 2,6%, fins i tot un 4%.

Els pressupostos d'Extremadura registren el creixement de despesa més gran, el 9%, seguit per les Canàries, amb un 8,5%; a les Balears, un 8,2%; i Galícia, un 8,1%. En l'altre extrem, el menor increment de la despesa primària computable en la regla de despesa s'aprecia en el pressupost, el 4,1%; País Basc, el 4,4%; Madrid, el 4,5% i Catalunya, el 4,8%. Si a l'octubre, l'Airef estimava que les comunitats autònomes obtindrien en conjunt un superàvit de 2 dècimes, després de la revisió d'abril, passa a un dèficit de 2 dècimes. Però si complissin la regla de despesa, que topa el creixement en el 2,6%, els pressupostos autonòmics donarien un superàvit de 3 dècimes.

No obstant això, Herrero ha matisat els forts vaivens que es poden produir en la despesa de les comunitats autònomes. Fins i tot, és normal que quan la despesa s'han incrementat molt, l'any següent sol produir-se un menor creixement en partir de més alt. En aquest sentit, la presidenta d'Airef considera que la dada d'un any és una fotografia fixa i, per conèixer el nivell en l'excés de despesa, cal comparar l'evolució de diversos anys.

Incompliment generalitzat

Herrero ha plantejat un negre panorama dels comptes públics per al present any. Amb l'informe que ha presentat aquest matí, hi haurà un incompliment generalitzat de les regles de despesa, que de mitjana estableix un 2,6%, legalment amb el mateix efecte per no complir amb els paràmetres de dèficit. Així, fallarà l'Administració Central, totes les comunitats autònomes, i 10 de les 25 grans ciutats analitzades per Airef. Barcelona registraria un augment del 0,8%, davant el 5,8% de Madrid o el 9,2& de València. En conjunt de les administracions públiques, exceptuant Seguretat Social, la regla de la despesa creixerà un 4%, 1,4 punts per sobre de l'exigida per a aquest any, la qual cosa obligarà l'Administració central a presentar en el Congrés un pla Economicofinancer. La presidenta de l'Autoritat Independent parla necessàriament d'un ajustament de la despesa, que podria executar-se entre 4 i 7 anys.

Airef va calcular al setembre el compliment de les regles de despesa, donant per fet que el Govern no prorrogaria els ajuts als rebuts de l'energia, alimentació i d'altres. Això hauria suposat la reducció de 9 dècimes de despeses, però la pròrroga de certs ajuts, de forma parcial, suposarà una despesa equivalent a 2 dècimes. Per tant, al setembre Airef preveia que el compliment de les 2 dècimes de dèficit previst per a les comunitats autònomes era compatible amb un increment de la despesa del 6%. El que podria servir, igualment, amb el 5,7% que ha calculat per a aquest any amb l'anàlisi dels pressupostos de les comunitats autònomes.

Tanmateix, ja que el dèficit ha tancat amb 3 dècimes el passat 2023, Herrero ha assenyalat que aquest 5,7% no és compatible amb un dèficit del 0,2%. En concret, les comunitats autònomes no podrien tenir un dèficit superior del 0,1% aquest any. La gravetat de la situació pressupostària, segons l'opinió d'Airef, necessita la convocatòria per part de Pedro Sánchez d'una conferència presidents per tractar temes d'estabilitat financera.

El PIB creixerà un 2%

Airef ha aprofitat l'elaboració de l'informe sobre els pressupostos de les administracions públiques per revisar les seves previsions de creixement, que ha elevat al 2%, respecte a l'1,7% pronosticat a l'octubre. Puja així a la majoria d'organismes públics com el Banc d'Espanya o privats com Funcas, BBVA, Caixabank o la Cambra de Comerç, entre d'altres. Respecte als comptes públics, manté que serà possible tancar-lo amb un dèficit del 3% del PIB, com preveu el Govern espanyol, encara que adverteix que seran necessaris ajustaments per complir les regles europees. No obstant això, ha modificat la composició de l'aportació de les quatre administracions al dèficit en relació amb la seva projecció d'octubre. Així, l'administració central tindrà un dèficit del 2,7%, quan l'octubre -amb la previsió de comptar amb pressupostos generals-, estava en el 3,1%. A canvi, la Seguretat Social haurà de reduir d'un dèficit de quatre dècimes a tres, les comunitats autònomes passaran del superàvit al dèficit i les locals reduiran el seu superàvit a una dècima, enfront de les dues d'octubre. El passat 2023 va tancar amb un dèficit del 3,7%

"Tenim la certesa que caldrà fer un ajustament". Herrero ha dibuixat un escenari econòmic més favorable del que preveia fa uns mesos, tant en tèrmics de creixement com d'inflació, però ha alertat que aquest impuls serà insuficient per corregir el dèficit i el deute a mitjà termini ni per complir les regles fiscals europees, acabades de reactivar. La inflació baixarà al 3,1%, dues dècimes menys que en les seves anteriors estimacions, i la taxa d'atur descendirà a l'11,6 % -encara que l'AIReF veu "prematur" parlar d'un canvi estructural de l'economia a conseqüència de l'augment de l'ocupació. Airef xifra en uns 4.386 milions el cost de les mesures de suport a l'economia el 2024, unes tres dècimes de PIB: 2.428 milions de pèrdua d'ingressos (de la qual 1.072 milions corresponen a la rebaixa de l'IVA dels aliments i 963 milions, a la de l'electricitat) i 1.958 milions d'augment de la despesa.