El deute del conjunt de les administracions públiques a Espanya es va situar en 1,626 bilions d'euros en el segon trimestre de l'any, moderant-se al 105,3% del PIB, i reprèn la senda de les previsions apuntades pel govern espanyol. En valor absolut, respecte al trimestre anterior, el deute s'ha incrementat en 11.355 milions d'euros, la qual cosa suposa un repunt del 0,7%, fins a assolir el rècord històric d'1,626 bilions d'euros.
A finals de 2023, l'economia espanyola es va ajustar als objectius de l'executiu espanyol, amb el deute en el 105,1% del PIB -un any abans del previst-, davant el 108,9% anterior, d'acord amb l'actualització que ha realitzat el Banc d'Espanya i que s'ha difós aquest dilluns. En xifres: l'últim any el deute públic s'ha incrementat en 55.946 milions d'euros, la qual cosa representa un repunt del 3,6%, encara que el seu pes en el PIB ha caigut del 108,8% en el segon trimestre de 2023, al 105,3% entre abril i juny d'aquest any, atès l'impuls més important de l'activitat econòmica que ha certificat Estadística.
Entre abril i juny de 2024, la xifra del 105,3% de deute sobre el PIB baixa lleugerament respecte al percentatge del 106,3% registrat en el primer trimestre i davant el 108,8% del segon trimestre de 2023, encara que se situa 0,2 punts percentuals per sobre de la dada anotada a finals de 2023 (105,1%). La recent revisió a l'alça del producte interior brut (PIB) dels anys 2021 i el 2023 per part de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha modificat les estimacions de deute del Banc d'Espanya i ha suposat una reducció major de l'esperada de la ràtio d'endeutament pública sobre el PIB, segons informa Europa Press. A més, aquesta revisió també té impacte en la ràtio d'endeutament pública sobre PIB, ja que, amb les noves dades, l'economia espanyola hauria assolit ja, l'any 2023, l'objectiu que s'havia previst el govern espanyol per a 2024 d'arribar al 105% de deute sobre el PIB, avançant-se així un exercici.
Contenció de les autonomies
Per administracions, el deute de l'Administració Central va pujar en el segon trimestre a 1,485 bilions d'euros, un 6,3% més que fa un any, el que representa el 96,2% del PIB, davant el 98,5% de l'any anterior. Per la seva part, el deute de les comunitats autònomes va créixer un 3,1% interanual, fins als 327.940 milions d'euros en el segon trimestre, equivalent al 21,9% del PIB -davant el 22,7% de l'any passat-.
Dins de les comunitats autònomes, el deute va pujar en termes absoluts a totes les regions respecte al segon trimestre de l'any passat, tret d'en les Balears, les Canàries, Navarra i País Basc. Catalunya (88.952 milions d'euros), Comunitat Valenciana (59.569 milions), Andalusia (40.613 milions) i Madrid (38.405 milions) continuen concentrant en el segon trimestre dos terços de tot el deute en mans dels governs autonòmics, encara que també obeeix a una qüestió de població.
No obstant això, en percentatge del PIB, la Comunitat Valenciana, amb un endeutament que suposa el 41,1%, segueix encapçalant les regions més endeutades en relació amb la seva riquesa, seguida de Múrcia (32,2%), Castella-la Manxa (30,8%), Catalunya (30,4%).
Madrid, Barcelona i Saragossa
En el cas de les corporacions locals, el seu deute es va situar en 23.524 milions en el segon trimestre de 2024, la qual cosa suposa un descens del 0,9% respecte al mateix període de 2023. La ràtio sobre el PIB es va reduir lleugerament a l'1,5%, davant l'1,6% de l'any passat. Per mida d'ajuntaments, els de més de 300.000 habitants van acumular un deute de 5.298 milions d'euros entre abril i juny, 163 milions més que en el mateix trimestre de l'any anterior. En concret, Madrid, amb un deute de 1.935 milions d'euros, continua al capdavant de les corporacions locals més endeutades, seguit de Barcelona, amb 1.323 milions, i Saragossa, amb 584 milions.
Finalment, el deute de les administracions de la Seguretat Social va escalar fins als 116.171 milions d'euros entre abril i juny, amb una alça del 9,4% en un any. La ràtio sobre PIB puja lleugerament del 7,4% de fa un any al 7,5% de 2024.
L'increment en valors absoluts es deu als préstecs concedits per l'Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per finançar una part significativa del seu desequilibri pressupostari. Els esmentats préstecs, en tractar-se d'operacions financeres entre subsectors, no afecten el deute total del sector administracions públiques.