El present 2023 suposarà un augment del saldo viu del deute del conjunt de les comunitats autònomes de 8.957 milions d'euros-, un 2,8% d'increment, fins a 325.853 milions d'euros. No obstant això, en els tres anys vinents, entre 2024 i 2026, es produirà un descens, modest, de 312 milions d'euros, tot just una dècima de baixada, però que suposa que a partir de l'any vinent es produirà una senda de contenció de l'endeutament dels territoris, segons un informe de Fedea recentment publicat. El treball, que assenyala que la pujada dels tipus d'interès dispararà el cost de finançament del deute de les autonomies en més de 5.000 milions d'euros, fa un càlcul de com evolucionarà el deute en cadascuna de les 17 comunitats, amb una evolució dispar.
Els autors de Fedea ressenyen el fort augment que registrarà aquest any el deute conjunt de les 17 comunitats autònomes -en part per cobrir el dèficit fiscal en el qual incorreran en 2023-, ja que s'elevarà des dels 316.895 milions d'euros amb què va tancar el 2022 a aquests 325.852 euros. Però aquest augment del 2,8% és l'últim d'aquestes dimensions, ja que el 2024 la pujada es limitarà a un 0,3%, una mica menys de 950 milions, marcant un màxim de 326.796 milions d'euros. A partir d'aquell any, canvia la tendència del deute autonòmic, amb una primera caiguda el 2025 de 600 milions d'euros (-0,2%) i uns altres 656 milions (-0,2%) el 2026. Cosa que permetrà que en el conjunt dels pròxims tres anys s'acumuli aquesta caiguda de 300 milions d'euros.
Tanmateix, els autors de Fedea donen per assegudes algunes premisses sobre les quals han sustentat els seus càlculs. La principal és que accepten les previsions que el Govern fa sobre el dèficit públic del conjunt d'administracions públiques per al període 2023-2026, la qual cosa implica que els territoris tindran superàvit fiscal els anys 2025 i 2026. I a més, que els governs autonòmics seran disciplinats i utilitzaran aquest excés pressupostari en reduir el seu deute, encara que la mateixa Fedea considera que són previsions optimistes. Per això, recomana a les comunitats no embarcar-se ni en reduccions significatives d'impostos, ni endinsés "en projectes de despesa de dubtosa rendibilitat social".
Desigual comportament
Igualment, al think tank reconeix que l'actual sistema de finançament autonòmic genera desequilibris financers d'unes comunitats respecte a d'altres. Això explica, en part, que la reducció del conjunt del deute autonòmic no arribi per igual als 17 territoris. En concret, entre 2023 i la previsió per a 2026, només cinc comunitats rebaixaran el seu nivell d'endeutament: el País Basc, amb un descens de l'1,7% (187 milions d'euros menys que respecte a 2023); Navarra, que disminuirà el seu deute l'1,6% (53 milions menys), la Comunitat de Madrid, un 1,3% (449 milions d'euros); Balears, 0,5% i 41 milions, i Catalunya, el 0,3% de disminució equivalent a 226 milions d'euros. Dos dels territoris més endeutats, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, mantindran el 2026 un deute similar a 2023. Els deu restants tindran augments en els seus nivells de deute, amb Extremadura al capdavant (1,3% d'increment), Canàries (0,9%), Galícia i Castella i Lleó (0,7%), Andalusia, Astúries i Cantàbria (0,6%), La Rioja (0,4%), Castella-la Manxa (0,3%) i Aragó, que elevarà el seu endeutament un 0,1% d'aquí a 2026.
En termes absoluts, Catalunya mantindrà el volum de deute més gran a finals de 2026, 85.806 milions d'euros; la Comunitat Valenciana mantindrà el segon posat, 57.432 milions; Andalusia, 38.906 milions; la Comunitat de Madrid, 35.249 milions; Castella-la Manxa, 16.088 milions; Castella i Lleó, 13.696 milions; Galícia, 12.373 milions; Múrcia, 12.130 milions; País Basc, 10.885 milions; Aragó, 9.203 milions; Balears, 8.951 milions; Canàries, 6.738 milions; Extremadura, 5.390 milions; Astúries, 4.357 milions d'euros; Cantàbria, 3.467 milions; Navarra, 3.176 milions i La Rioja, 1.693 milions. No es produeixen variacions respecte al rànquing al tancament de 2022.
Relació al PIB
Tanmateix, la millor manera de comparar el deute públic és la ràtio de l'endeutament en relació amb el producte interior brut de cada territori. En aquest sentit, es produeix un gran avanç, ja que el deute es mantindrà estable, amb una lleugera tendència a la baixa en algunes comunitats, mentre que es preveu creixements generalitzats del PIB per als pròxims quatre anys. Això permetrà que el conjunt del deute de les 17 comunitats es redueixi del 24% del PIB conjunt al tancament de 2022, al 20,3% a finals de 2026.
Sobre aquesta ràtio, el descens més gran es produirà a la Comunitat Valenciana, 6,1 punts percentuals (PP), fins a col·locar-lo en el 38,3% del seu PIB previst el 2026, que, així i tot, serà el percentatge més alt de tots els territoris. Catalunya rebaixarà la ràtio en 5,3 pp, fins al 28,1% -gairebé vuit punts per sobre de la mitjana del conjunt dels territoris-; Castella-la Manxa, 4,8 pp i un 28,6%; Balears, 4,4 pp, al 22,2%; Múrcia, 3,9 pp i un 28,3% sobre el seu PIB; Cantàbria, 3,4 pp i un 18,8%; 3,3 pp Aragó, que col·loca la seva ràtio en el 18,2% del PIB; Andalusia 3,2 pp fins al 18,2% i 3,1 pp Castella i Lleó (17,7% del seu PIB) i Extremadura (20,1%). Amb reduccions per sota dels 3 punts percentuals, Galícia rebaixa la seva ràtio deute/PIB 2,5 pp fins al 14,7%; cau 2,4 pp a Astúries (14% del PIB) i a Navarra (11,7%); País Basc redueix el seu deute 2,3 pp (11,4% del seu PIB, la ràtio més baixa de les 17 comunitats autònomes); La Rioja 2,2 pp (14,8%) i una baixada d'1,9 pp Canàries, a l'11,9% del seu PIB.