El deute del conjunt de les administracions públiques va pujar en el primer trimestre fins al màxim històric d'1,535 bilions d'euros, però es va moderar al 113% del PIB, segons les dades del Banc d'Espanya. L'últim any, el deute públic s'ha incrementat en 81.446 milions d'euros, la qual cosa representa un repunt del 5,6%, encara que el seu pes al PIB ha caigut del 117,4% en el primer trimestre de 2022, al 113% entre gener i març d'aquest any.

La dada marcada en el primer trimestre (113% del PIB) supera, no obstant això, l'objectiu del Govern espanyol per a tot l'any (111,9%), d'acord amb l'establert per l'Executiu en el Pla d'Estabilitat 2023-2026 remès a Brussel·les a finals d'abril. D'acord amb les projeccions de l'Executiu, el deute mantindrà el seu camí de reducció després de la disminució de cinc punts l'any passat, fins a situar-se en el 111,9% del PIB el 2023 i baixar del 110% (109,1%) el 2024. El 2025, la previsió és que caigui al 107,9% i el 2026 al 106,8%.

Respecte al tancament d'any, el deute s'ha incrementat en 32.761 milions d'euros, la qual cosa suposa un repunt del 2,2%, en un context marcat encara per la crisi a Ucraïna i el repunt dels preus. No obstant això, el pes en el PIB ha seguit el camí descendent i ha caigut del 113,2% al 113%.

Deute públic per administracions

El deute públic va incrementar en totes les administracions entre els mesos de gener i març d'aquest any. Així, el deute de l'Estat va pujar en el primer trimestre a 1.387.761 milions d'euros, un 6,2% més que fa un any, el que representa el 102,1% del PIB. Per la seva part, el deute de les comunitats autònomes va créixer un 4% interanual, fins als 322.211 milions d'euros en el primer trimestre, equivalent al 23,7% del PIB.

En el cas de les corporacions locals, el seu deute es va situar en 23.032 milions respecte al primer trimestre de 2021, la qual cosa suposa un increment del 2,6%. La ràtio sobre el PIB es va mantenir en l'1,7%. Finalment, el deute de les administracions de la Seguretat Social va escalar fins als 106.172 milions d'euros entre gener i març, amb una alça del 7% en un any. La ràtio sobre PIB baixa lleugerament del 8% de fa un any al 7,8% de 2023.

Comunitats autònomes més endeutades

Dins de les comunitats autònomes, el deute va pujar en termes absoluts a totes les regions respecte al primer trimestre de l'any anterior, tret del Principat d'Astúries i la Regió de Múrcia. Catalunya (85.456 milions d'euros), Comunitat Valenciana (55.439 milions), Madrid (37.495 milions) i Andalusia (36.744 milions) continuen concentrant en el primer trimestre dos terços de tot el deute en mans dels governs autonòmics, encara que també obeeix a una qüestió de població.

A continuació, figuren les comunitats de Castella-la Manxa (15.574 milions), Castella i Lleó (13.272 milions), Galícia (12.608 milions), País Basc (11.428 milions) i Múrcia (11.506 milions). Tanquen la llista l'Aragó (9.109 milions), Illes Balears (8.919 milions), Canàries (7.178 milions), Extremadura (5.140 milions), Astúries (4.212 milions), Cantàbria (3.375 milions), Navarra (3.102 milions) i La Rioja (1.652 milions).

No obstant això, en percentatge del PIB, la Comunitat Valenciana, amb un endeutament que suposa el 43,7%, segueix encapçalant les regions més endeutades en relació amb la seva riquesa, seguida de Catalunya, amb el 33,1% i Castella-la Manxa (32,7%) i Regió de Múrcia (31,7%). Per mida d'ajuntaments, els de més de 300.000 habitants van acumular un deute de 5.187 milions d'euros fins al març, 244 milions més que en el mateix trimestre de l'any anterior. En concret, Madrid, amb un deute de 1.920 milions d'euros, continua al capdavant de les corporacions locals més endeutades, seguit de Barcelona, amb 1.118 milions, i Saragossa, amb 623 milions.