Raquel Sánchez deixa molts deures a Óscar Puente, com el corredor mediterrani o recuperar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, d’acord amb el Govern, projectes que probablement queden molt més lluny a l’exalcalde de Valladolid que a la de Gavà. Però la proximitat no és sinònim de sensibilitat i efectivitat a l’hora de dedicar recursos al territori. Sánchez cessa del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana amb un gran deute amb Catalunya.
La dirigent del PSC ha estat la ministra encarregada de les infraestructures de transport, les que suposen bona part de la inversió de l’Estat a les comunitats autònomes, durant gairebé dos anys i mig. En aquest temps, ha estat la responsable dels pressupostos del 2022 i 2023 i també de l’execució, parcialment, dels del 2021. Sense tenir en compte les dades d'enguany, encara no disponibles, en els dos anys anteriors, Transports ha deixat d’invertir a Catalunya prop de 2.500 milions.
Aquesta és la xifra d’inversió pressupostada pel propi ministeri de Transports i no executada. No té en compte, per tant, si el que rep Catalunya hauria de ser més gran tenint en compte la seva població o el seu pes econòmic en l’Estat. És només el que el govern espanyol diu als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que gastarà i finalment no gasta. Catalunya és des de fa anys on menys s’executen les inversions de l’Estat i, de fet, això no ha millorat en l’últim bienni, quan han quedat més diners per gastar dels que s’han invertit.
El 2021, any d’arribada de Raquel Sánchez a Transports, el govern espanyol va gastar 740 milions d’euros en infraestructures a Catalunya, menys d’un 36% dels 2.068 milions que s'havien pressupostat. L’Executiu de Pedro Sánchez no ha donat les dades d’execució pressupostària de 2022, fet que va provocar la queixa del Govern, però Transports sí que va filtrar la despesa final, per destacar que pujava, fins als 859 milions. Aquesta xifra suposa un 43% dels 1.998 milions previstos.
Les xifres acumulades dels dos anys deixen un balanç pobre: l’Estat ha invertit a la xarxa de transports, aproximadament la meitat en Rodalies, 1.599 milions dels 4.066 previstos. Per tant, de cada deu euros que havia de destinar el govern espanyol a Catalunya per a la millora no només dels trens, sinó també de carreteres, només n’ha destinat quatre tot i que la ministra del ram és catalana.
Les alertes dels empresaris
Diverses institucions empresarials catalanes fa anys que alerten que el problema d’infrafinançament que pateix Catalunya no és només perquè no es compleixin alguns criteris de l’Estatut, com l’ordinalitat, ni que no es tingui en compte el que aporta el país ni el seu pes econòmic i poblacional. L’execució acaba sent el factor que més resta als diners que rep Catalunya de l’Estat.
Foment del Treball va denunciar a principis de l’any passat que l’Estat acumulava un dèficit d’inversions en infraestructures de 35.000 milions en els darrers 12 anys, xifra que ha seguit creixent. De fet, afegia que entre el 2013 i el 2020, l’execució pressupostària a Catalunya va ser del 67%, la més baixa de totes les comunitats autònomes, però, així i tot, era superior a la de Transports el 2021 i el 2022. Per tant, ha seguit empitjorant.
La Cambra de Comerç de Barcelona ha xifrat sovint del dèficit en inversions que pateix Catalunya. En un informe publicat aquest mateix mes, la institució alertava que la despesa de l’Estat, no només en infraestructures sinó en tots els àmbits, equivalen al 10,7% del PIB espanyol, molt per sota del pes català quant a població (16%) i econòmic (19%). El director d’estudis de la Cambra, Josep Ramon Rovira, ho va resumir amb aquesta frase: “Es promet en pressupostos el que no es compleix en execució”. Es pressuposta, no s’executa i es torna a pressupostar el mateix, anunciant un gran esforç de l’Estat que en realitat són deutes i que després tampoc es porten a terme.