La Generalitat de Catalunya afronta en els cinc anys vinents venciments de deute per un import de 40.418 milions d'euros, dels quals prop de 8.000 vencen el 2025, en gran part atribuïbles als diners prestats a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Així es desprèn d'una presentació a inversors elaborada per la Generalitat en la qual fa balanç de la situació financera.

En concret, la Generalitat afronta venciments de deute per 7.864 milions el 2025, per 7.792 milions el 2026, per 8.106 milions el 2027, per 8.792 milions el 2028 i per 7.864 milions el 2029.

En el cas de 2025, per exemple, el FLA suposa 7.331 milions dels 7.864 milions que s'han d'amortitzar, uns altres 421 corresponen a préstecs estrangers i 113 milions a préstecs d'entitats espanyoles. Es tracta de la corba més gran de venciments que afronta en els propers anys Catalunya, ja que el 2030 baixa l'import i se situarà en els 6.563 milions.

En els anys posteriors continuarà dbaixant per sota dels 5.000 milions -4.873 milions l'any 2033- i dels 4.000 milions -vencen un total de 3.671 milions l'any 2034-.

Rebaixa del FLA

En aquest context, la quitança parcial del FLA que, en l'última conferència de presidents, el govern de Pedro Sánchez va prometre abordar el gener amb les comunitats adquireix especial importància per a autonomies com Catalunya, ja que actualment la Generalitat té un deute de 88.952 milions, i d'aquesta quantitat 75.813 milions corresponen als mecanismes de liquiditat -el FLA principalment-, el que suposa un 85,2% del total.

En el moment que Catalunya aconsegueixi restar el 20% del FLA -al voltant d'uns 16.000 milions, tal com va acordar ERC amb el PSOE el novembre de 2023-, això reduirà el volum del passiu de la Generalitat i, en conseqüència, també es retallaran els seus costos financers. En teoria, el deute vinculat al FLA passaria a ser llavors una mica menys de 60.000 milions i la total d'uns 73.000 milions, sempre d'acord a les últimes dades de deute de la Generalitat, que corresponen a juny de 2024.

La consellera d'Economia, Alícia Romero, que va celebrar l'anunci sobre el FLA fet en la conferència de presidents de Santander, ha assegurat recentment que en els anys vinents la Generalitat podria estalviar uns 1.500 milions d'euros en interessos i uns 250 milions ja l'any vinent gràcies a aquesta condonació parcial.

L'origen del FLA

El 2011, i en un context de crisi del deute sobirà de la zona de l'euro, l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell va demanar la creació d'uns hispabonos, una espècie de deute de les comunitats autònomes amb el suport de l'Estat, davant de les dificultats de les autonomies per emetre deute en aquella conjuntura. Finalment, el govern del PP va acabar creant el 2012 el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i altres mecanismes de provisió de liquiditat, com el pla de pagament a proveïdors.

Catalunya es va adherir des d'un primer moment a aquests mecanismes per fer front a la delicada situació de les seves finances, i les comunitats adherides al FLA van firmar exercici rere exercici préstecs a deu anys amb l'Estat per cobrir el dèficit generat durant els anys de la crisi i per poder atendre així els serveis socials bàsics.

Aquests préstecs es van concedir amb els dos primers anys de carència, però passat aquell període les comunitats havien de començar a amortitzar capital, i aquesta situació ha provocat que amb els anys la factura del FLA hagi crescut exercici rere d'exercici com una bola de neu. Així, any rere any, la Generalitat i altres comunitats han recorregut als préstecs del FLA per cobrir les seves necessitats de liquiditat, ja que, o bé tenien tancat el finançament als mercats financers o bé resultava molt més cara que l'habilitada pel FLA.

Catalunya demanarà 8.481 milions

En els últims anys, la Generalitat ha estudiat la possibilitat de tornar als mercats financers amb una emissió de deute -l'última opció que es va estudiar va ser l'emissió d'un bo verd-, aprofitant que la seva qualificació (ràting) ha millorat, però aquesta emissió mai no ha acabat d'arribar, en part perquè acudir al FLA també resulta menys costós que emetre deute. Fitch va elevar el ràting de la Generalitat després de l'anunci de la condonació del deute.

La Generalitat va demanar inicialment l'any passat 8.642 milions, si bé després ha ampliat la sol·licitud fins als 11.405 milions, per cobrir l'excés de dèficit de 2023. Els diners deixats pel FLA durant aquest any van tenir un interès mitjà del 3,159%, segons consta en la presentació a inversors de la Generalitat.

La previsió per a 2025 és que la Generalitat demani al FLA un total de 8.481 milions d'euros, dels quals 8.048 milions serviran per cobrir venciments de deute, principalment del mateix FLA, i 308 milions per cobrir el dèficit del 0,1% autoritzat per a 2025. En els últims anys, la Generalitat ha provat de diversificar les seves fonts de provisió de liquiditat més enllà del FLA, i per això ha firmat diversos préstecs a llarg termini amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI).