Aquest divendres, Eurostat (l'agència europea d'estadística) donava a conèixer el deute públic de cadascun dels 27 estats membres i, entre ells, Espanya amb un 113,2% del PIB es col·loca com el quart país amb una ràtio d'endeutament més gran en comparació amb el seu producte interior brut. Però la publicació de l'oficina comunitària d'estadística donava alguna pista més: els coneguts com PIIGS (Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya, per les seves sigles en anglès) tornen a col·locar-se al capdavant amb uns nivells de deute preocupant. Bo, no tots: Irlanda, l'únic no llatí, s'ha escapat d'un grup assenyalat el 2012 amb duresa per la resta dels socis que van buscar una nomenclatura una mica humiliant (pig, porc en anglès).
L'alt volum de deute dels cinc "piigs" va ocasionar fortes turbulències en el deute als mercats, amb la prima de risc d'aquests països completament descontrolada, fins a posar en perill l'estabilitat de l'euro. La Comissió Europea, pressionada per països com Alemanya, Holanda i Àustria, va adoptar en un primer moment mesures molt dures que van arribar a "intervenir" les finances de Grècia a canvi d'injectar fortes sumes econòmiques per evitar la fallida del país hel·lènic i es van permetre intervencions parcials en Irlanda i Espanya, amb 34.000 milions d'euros utilitzats per mantenir a la superfície el sistema bancari espanyol.
Espanya, el país amb l'increment de deute més gran
Les dades conegudes aquest divendres tornen a assenyalar aquests països, ja reduïts a 'PIGS' després de la sortida d'Irlanda. En el quart trimestre de l'any passat, Grècia encapçala el rànquing dels països comunitaris més endeutats, amb l'equivalent al 171% del seu PIB; seguit d'Itàlia amb el 144%, Portugal amb un 113,9% i en quart lloc Espanya, amb un 113,2%. Però l'evolució d'aquests quatre països ha estat diferent des d'aquell funest any de 2012: Itàlia, Espanya i Grècia han augmentat el seu endeutament sobirà, mentre Portugal l'ha reduït. A més, els increments han seguit ritmes diferents, ja que Espanya ha augmentat el seu deute en una dècada (especialment per l'impacte del covid i la guerra d'Ucraïna) en 25 punts percentuals (des del 88,2% el 2012 al 113,2% el 2022), Itàlia 17,8 punts i Grècia 10,8 punts. Per la seva part, Portugal ha reduït en 13,3 punts el seu deute en una dècada i Irlanda, ¡84 punts!
Però si bé és cert que els deutes són ara més altes que fa deu anys, l'entorn polític i institucional és molt diferent, per la qual cosa els experts consultats per ON ECONOMIA descarten que es pugui produir una situació de pressió contra el deute dels 'PIGS', fins i tot en un entorn de tipus a l'alça i la tornada a les mesures de disciplina fiscal a partir de 2024 anunciada per Brussel·les.
Poques probabilitats d'una crisi de deute
Santiago Carbó, director de l'àrea financera de Finques i Catedràtic de la Universitat de València, considera que no es reeditarà la crisi de 2012, que no hi ha indicis en el dia d'avui, perquè les institucions europees han après, "encara que potser els països no tant perquè continuen mantenint dèficits alts i un augment del deute", matisa. Però posa les seves esperances al Banc Central Europeu (BCE) que disposa de mecanismes per ajudar davant d'una crisi de deute i, sobretot, que no vol que es torni a posar en dubte el futur de l'euros. "Això no significa que no podem tenir pressions als mercats en un moment determinat, que s'encareixin les primes de risc o el finançament del deute." Però segons l'opinió de Carbó, la situació avui és diferent, almenys en el dia d'avui, ja que segons la seva opinió és difícil que pot passar d'aquí a un any perquè els mercats de deute tenen molta volatilitat, fins i tot, matisa, pot ser que d'aquí a un any estiguem molt millor. "Per això motiu, cal anar molt a poc a poc".
Santiago Lago, catedràtic del Departament d'Economia Aplicada de la Universidade de Vigo, coincideix que no s'ha de produir necessàriament un episodi com el 2012, malgrat que els actuals nivells d'endeutament són més grans que llavors. "El BCE compta amb eines que no tenia llavors", remarca. A més, incideix que el canvi institucional no només s'ha produït al regulador bancari, també a la pròpia Unió Europea que està dissenyant unes regles fiscals que, molt probablement, "seran més intel·ligents i s'adaptaran millor que les vigents llavors; el que al seu torn reflecteix una perspectiva de l'austeritat molt diferent a la que hi havia a Europa fa 15 anys".
Mesures per corregir el dèficit i rebaixar el deute
Però en una cosa que coincideixen la resta de consultats, encara que la Unió Europea estigui més preparada per aturar episodis de crisi com els de fa deu anys no és excusa perquè els països no facin els seus deures. "Espanya i la resta dels països amb més desequilibris en dèficit i deute hauran de fer un ajustament més gran que d'altres i complir el que es pacti en els propers mesos en la reforma del pacte d'Estabilitat i Creixement. Perquè si no es compleix, ni el BCE ni la Comissió Europea no donaran el seu suport", assenyala Lago.
José Carlos Díez, professor a la Universitat d'Alcalá, considera que hi ha aspectes pitjors respecte a 2012 i també millors. Entre els primers, assenyala el volum de deute més gran, encara que matisa que l'any passat l'emissió va ser equivalent al 18% del PIB, per sota del 24% de 2011 i lluny del 25% de 2020, un bon indicador de l'estrès de les emissió de deute, com s'aprecia en el quadre d'Airef. En la part positiva, coincideix a assenyalar que el BCE no permetrà que passi una cosa així. "Com tampoc no s'ha deixat caure al Credit Suisse i el 2012 es va permetre la fallida de Lehman Brothers". Tot i així, considera que s'han de prendre mesures de control de la despesa, tornant a un superàvit primari, abandonant l'actual dèficit públic estructural. I posa d'exemple Portugal que tenen el 2022 un deute menor la de 2019.