Un any més, aquest 1 de maig els carrers es tenyiran de banderes -la majoria vermelles- dels principals sindicats per celebrar el Dia Internacional del Treballador o Primer de maig. A tal final, els sindicats majoritaris a Espanya, CCOO i UGT, han convocat 73 manifestacions conjuntes en d'altres tantes ciutats a què se sumaran concentracions d'altres sindicats d'entitat regional (ELA i LAB al País Basc o CiG a Galícia, principalment) o també de caràcter nacional com les centrals anarcosindicalistes CGT i CNT o el sindicats ÚS. Però no seran els únics, ja que es tracta d'una festa internacional que se celebra a gairebé tots els països del món, amb la peculiar excepció dels Estats Units i el Canadà.
Però aquest any, a diferència d'anteriors edicions, el Primero de maig tindrà un caràcter més reivindicatiu que lúdic. I no només a Espanya, doncs les altes inflacions que fuetegen tots els països podrien mobilitzar els treballadors per reivindicar pujades salarials que permetin recuperar part del poder adquisitiu perdut durant dos anys. No obstant això, els treballadors espanyols han estat dels més mal parats, doncs com reconeix la OCDE, és un dels països on més ha baixat el salari real (pujades salarials descomptant la inflació), especialment per haver tingut increments més baixos en les seves nòmines que en altres països, sobretot de l'entorn europeu. Per aquesta raó, els sindicats han fet una crida especial perquè aquest Dia del Treballador no sigui un més, i els carrers s'omplin de persones reclamant millors salaris.
"Màrtirs laborals"
Però, per què se celebra el Dia del Treballador l'1 de maig? Doncs com en moltes altres ocasions, per un esdeveniment luctuós en el qual van morir molts treballadors, i també policies, en la cuideu de Chicago, davant d'unes protestes sol·licitant jornades de treball més curtes. I al món laboral, aquells morts han cobrat la categoria de màrtirs, concretament els "màrtirs de Chicago o d'Haymarket".
El 1886 el president nord-americà Andrew Johnson, que va substituir Abraham Lincoln després del seu assassinat, va promulgar la llei Ingersoll que imposava la jornada laboral de 8 hores. Tanmateix, 19 estats van fer trampes i van promulgar lleis que, encara que establien jornades de 8 a 10 hores, permetien ampliar-les a 14 hores. El malestar dels treballadors, que freqüentment llançaven 14 i 18 hores, es va exaltar i el sindicat majoritari, la Federació Americana del Treball, va llançar un pugna als empresaris: a partir de l'1 de maig no es treballarien més de 8 hores i en aquelles empreses incomplidores es paralitzaria la producció. Alguns empresaris van cedir, però d'altres no.
Matança a Chicago el 1886
A Chicago, la segona ciutat més poblada llavors i una de les més industrialitzades dels Estats Units i amb pitjors condicions laborals, es van produir violents enfrontaments entre els vaguistes i els manifestants a partir de l'1 de maig, que es van saldar amb sis obrers morts. Només l'1 de maig hi va haver alguna cosa més de 300 manifestacions que van congregar a alguna cosa més de 85.000 treballadors. El dia 4 de maig es va convocar una concentració massiva a la plaça d'Haymarket que va finalitzar en un bany de sang. A la plaça el dirigent sindical Rudolph Schnaubelt va llançar una bomba contra la policia que intentava dissoldre la manifestació, que va causar la mort de sis policies i uns altres 60 ferits. La policia va reaccionar disparant i carregant contra els manifestants deixant un saldo de 38 morts. Es van detenir els líders sindicals i 5 d'ells van ser jutjats i condemnats a mort: són els coneguts com "màrtirs de Chicago o d'Haymarket".
Dia del Treball
La celebració del Dia de Treball l'1 de maig es va instaurar tres anys després, en la Segona Internacional Socialista de 1889, per commemorar no només aquells successos, sinó l'extensió de la jornada laboral de 8 hores a la resta de països. Com cridaven els manifestants de Chicago, "vuit hores per treballar, vuit hores de lleure i vuit hores per dormir". Però curiosament, encara que els esdeveniments que han posat data al Dia del Treballador van succeir als Estats Units, aquest país dedica a la festivitat del treball el primer dilluns de setembre, conegut com a Tasca Day. Una commemoració a què s'afegeix el Canadà.
El president dels EUA Grover Clevaland va descartar l'1 de maig davant del temor d'una data tan sagnant, que podria donar lloc a més reivindicacions i enfortia el moviment sindical al país. Al seu lloc, el 1894, es va fixar el primer dimarts de setembre per celebrar el dia del Treball al país. Es commemora la primera desfilada organitzat per la Noble Ordre dels Cavallers del Treball (Knights of Labor), el 5 de setembre de 1882, malgrat que aquesta organització va ser considerada com a "traïdora" pels obrers de Chicago en negar-se a secundar les protestes dels primers dies de maig de 1886.
El 1r de maig a Espanya
Els organitzacions sindicals a Espanya -que havien cobrat força a partir de la dècada dels anys setanta del segle XIX- van començar a celebrar el Primero de maig pel seu compte, encara que no s'oficialitza com a festivitat fins a 1931 amb la Segona República. Amb l'arribada de la Dictadura es va abolir la celebració del Dia del Treball, encara que l'Església Catòlica el 1955, sota el papat de Pio XII va dedicar l'1 de maig a celebrar la festivitat de San José Obrero. Durant la dictadura, a Espanya va tenir en caire religiós, sense manifestacions, en comptes del Dia del Treball que va tornar a instaurar-se amb la Democràcia. Fins i tot avui, en el Ministeri de Treball hi ha un immens mural dedicat a San José Obrero.