El Ministeri de Treball i Economia Social, liderat per Yolanda Díaz, vol que el subsidi d'atur, actualment de 480 euros mensuals, l'equivalent al 80% de l'Iprem, elevi la seva quantia a 660 euros durant els primers sis mesos de percepció (110% de l'Iprem) i a 540 euros mensuals en els sis mesos següents (90% de l'Iprem). Una reforma que també contempla recuperar després el 80% de l'Iprem fins a la seva extinció, que es manté en un límit de 30 mesos.

Aquestes xifres són les que correspondrien al subsidi dissenyat per Treball amb l'actual Iprem, que és de 600 euros al mes, segons apunten fonts del Departament que lidera Yolanda Díaz a Europa Press. En cas que aquest indicador s'incrementi, també ho faria el subsidi, ja que el que fixaria la reforma són els percentatges de l'Iprem a què ha d'equivaler l'ajuda.

Aquest plantejament, que és el que Treball portarà pròximament a la taula de diàleg social i el que s'ha traslladat a Brussel·les, xoca amb el defensat pel Ministeri d'Economia, que no només proposa rebaixar la durada del subsidi de 30 a 12 mesos, sinó també rebaixar la seva quantia progressivament, fins a una mitjana de 442 euros al llarg de l'únic any en què es percebria, han apuntat les mateixes fonts.

En concret, Economia planteja que, durant els 12 mesos de percepció, els primers tres es coure el 100% de l'Iprem (600 euros actualment), per després baixar el 80% de l'Iprem (480 euros mensuals) en el segon trimestre; al 65% de l'Iprem en el tercer trimestre (390 euros) i al 50% en l'últim trimestre (300 euros).

Compatibilitzar el subsidi amb una ocupació en els primers 45 dies

El disseny de Treball, que s'emportarà com més aviat millor al Consell de Ministres, incorpora al subsidi els menors de 45 anys sense càrregues familiars (uns 150.000, segons les seves estimacions) i els eventuals agraris residents fora d'Andalusia i Extremadura (prop de 250.000); elimina el mes d'espera perquè el subsidi es pugui cobrar de manera immediata, i estableix la possibilitat de compatibilitzar el subsidi amb una ocupació durant els primers 45 dies sense rebaixar la seva quantia.

A més, en la proposta de Treball els subsidis es revisaran trimestralment i no de manera mensual perquè els aturats no hagin d'estar diàriament pendents d'incomplir alguns requisits de renda que els facin perdre el subsidi. Alhora, la reforma del Departament de Yolanda Díaz, que no entraria en vigor de manera immediata, sinó a mitjans de 2024, permetrà tenir en compte les rendes de la unitat familiar si és més favorable a l'aturat que prendre la renda individual.

Des del Ministeri de Treball s'insisteix no es durà a terme cap retallada del subsidi d'atur com que ha proposat Economia, que també va demanar d'elevar l'edat del subsidi per a majors de 52 anys fins als 60 anys i una modificació de la Llei de Sancions i Infraccions de l'Ordre Social (LLISOS) perquè les sancions als aturats actuïn com incentius en la recerca d'ocupació, segons han relatat les mateixes fonts.

El 80% no esgota les prestacions

Per a Treball, les vies per a trobar ocupació i per a arribar a l'objectiu de plena ocupació estan en les polítiques actives d'ocupació i no en les sancions. Així, el Ministeri insisteix que els aturats el que volen és treballar i assenyala que el 80% no arriba a esgotar les prestacions, en la seva major part perquè troben abans una ocupació.

Encara que convocarà pròximament la taula de diàleg social per a abordar aquesta matèria amb sindicats i empresaris, el Ministeri creu que va en la línia del que defensen els sindicats i la patronal. La reforma de la protecció assistencial per desocupació és l'última fita del Component 23 del Pla de Recuperació que li quedava per complir al Ministeri de Treball, que té dissenyada la reforma des d'abans de desembre de 2022, data límit fixada en el Pla.

El plantejament de Treball implica una major despesa perquè eleva la quantia de la prestació i l'univers dels possibles beneficiaris en unes 400.000 persones (actualment, el subsidi el cobren unes 800.000 persones).

No obstant això, fonts del Ministeri apunten al fet que aquesta reforma comptaria amb finançament suficient, perquè el Servei Públic d'Ocupació Estatal (*SEPE) registrarà enguany un superàvit pròxim als 4.800 milions d'euros.