El Banc d'Espanya destaca al seu últim informe trimestral que el preu dels aliments tardarà a baixar, per la qual cosa omplir la cistella de la compra continuarà sent car a mitjà termini. Però encara més car serà anar-nos-en de vacances, menjar en un restaurant, sortir de botigues o fer plans. L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos indica que la baixada de preus al sector turístic i de lleure serà encara més lenta.

En concret, el supervisor explica que durant el segon trimestre de l'any (d'abril a juny) es va iniciar una "moderada" desacceleració dels preus dels aliments, que està sent especialment visible en el cas de les partides d'olis, pa, cereals i productes lactis. Però de cara al futur, diversos factors podrien fer que els esmentats preus es resistissin a baixar.

Entre ells, una translació lenta de les baixades en els costos energètics i de producció, el que faria que els aliments tardin més a baixar de preu de la qual cosa van tardar a pujar. "És difícil mesurar la magnitud i la velocitat de la transmissió de les recents reduccions de preus d'algunes matèries primeres als preus del conjunt de la cistella de consum", apunta el BdE.

La incertesa sobre com interactuen entre si la possible transmissió inconclusa dels increments de costos observats fins a mitjans de 2022 i la de les reduccions posteriors dels preus de nombroses matèries primeres "és notable". Per això, l'escenari central del supervisor és, que la translació de l'abaratiment més recent serà incompleta i relativament lenta.

El segon factor que pot impedir una baixava més ràpida dels preus de determinats aliments és la sequera, "suposa un risc a l'alça", segons subratlla el Banc d'Espanya al seu informe. En algunes geografies, una meteorologia desfavorable com l'observada en els últims mesos "podria obstaculitzar aquest procés de desinflació".

Amb tot, l'organisme entén que "de forma anàloga" els preus dels aliments es desacceleraran gradualment. Tanmateix, en el cas dels preus dels serveis, "aquesta desacceleració serà previsiblement més lenta". Això obeeix, d'una banda, a la forta demanda que encara s'observa cap a les activitats relacionades amb el turisme i el lleure, i, d'altra banda, que, en comparació amb altres branques d'activitat, els costos laborals (que continuen incrementant-se gradualment) solen tenir un pes comparativament major en l'estructura de costos dels serveis.

La tornada a la normalitat després del final de la crisi sanitària manté elevats els preus del sector serveis, sobretot d'hotels, vols i restaurants, però també ha impulsat l'activitat econòmica i ha portat el Banc d'Espanya a revisar a l'alça les previsions de creixement del PIB per a aquest any. "La fortalesa de l'economia del nostre país es va recolzar, entre altres factors, en la recuperació de l'activitat turística i en el vigor de les exportacions d'altres serveis no turístics."

De cara a aquest 2023, el BdE ha pujat set dècimes la seva previsió de creixement econòmic, fins al 2,3%, però l'ha baixat una dècima per a 2024, fins al 2,2%. A més que l'activitat econòmica estigui mostrat un comportament relativament favorable en els primers mesos d'aquest any, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos reconeix que ha dut a terme aquests ajustaments després de la revisió que va fer l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de les dades de PIB dels últims trimestres de 2022.

El servei d'estudis de BBVA havia realitzat la mateixa revisió fa només uns dies, a l'alça el creixement del PIB el 2023 fins al 2,4% i a la baixa el del 2024 fins al 2,1%. La vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, presumia aquest dilluns d'aquestes xifres. "L'economia espanyola creix amb força, BBVA ha revisat a l'alça les previsions del 2023, però en general totes les institucions públiques i privades situen ja el PIB per sobre de les previsions del Govern", comentava en un encontre financer. Malgrat això, el mateix Govern espanyol no vol realitzar cap modificació de les seves previsions econòmiques per a aquest any.