Els contribuents espanyols han de contemplar a la seva declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que Hisenda estableix diverses desgravacions pels descendents. Entre aquestes, els fills menors de 25 anys en diversos supòsits, sempre que hagin conviscut a la mateixa llar durant tot l'any, i també s'hi inclou el cas que l'estada hagi estat a fora de la llar però per cursar estudis. La norma tributària ho especifica així: L'absència d'un fill de manera esporàdica de l'habitatge habitual durant els períodes lectius del curs escolar no trenca el requisit de convivència exigit per poder aplicar el contribuent el mínim per descendents, sempre que es compleixin la resta dels requisits establerts sobre això.
És primordial que el descendent fill menor de 25 anys sigui dependent econòmicament del o dels contribuents, perquè Hisenda permet que en el cas dels matrimonis que fan la declaració de la renda separada o en situacions de divorci la desgravació es pugui prorratejar per aplicar-la a tots dos contribuents. En aquest darrer supòsit, si un dels progenitors no aplica el mínim per descendents que li correspon (50%), l'altre progenitor no té dret a l'aplicació íntegrament de l'assenyalat mínim per descendents. En el supòsit que el fill ja s'hagi incorporat al món laboral o percebi altres rendes, els seus ingressos bruts anuals no han de superar els 8.000 euros; o que no hagi fet de manera individual declaració de la renda per sobre dels 1.800 euros (exceptuant-ne el cas de tributació conjunta amb els pares, que no impedeix l’aplicació del mínim familiar per descendents).
Complerts aquests requisits, en concret, Hisenda permet deduccions per fills menors de 25 anys:
- 2.400 euros anuals pel primer
- 2.700 euros pel segon
- 4.000 euros pel tercer
- 4.500 a partir del quart
Tanmateix, si el fill té menys de 3 anys, la deducció mínima augmenta a 2.800 euros.
Com fer-ho en famílies divorciades
En els supòsits de separació o divorci matrimonial o absència d'enllaç matrimonial, els criteris que fixa l'Agència Tributària espanyola i que cal tenir en compte són els següents:
- El progenitor que tingui assignada la guarda i custòdia dels fills té dret a aplicar el mínim per descendents.
- En cas de guarda i custòdia compartida dels fills, el mínim per descendents s'ha de prorratejar en parts iguals entre tots dos progenitors, independentment amb qui convisqui el descendent en data de meritació.
- El progenitor que satisfaci anualitats per aliments a favor dels fills i que no en tingui assignada la guarda i custòdia, ni tan sols de manera compartida, aplicarà el règim establert per a les anualitats per aliments, però no el mínim per descendents. Per tant, la dependència econòmica que suposa el pagament d'aquelles no es pot assimilar a convivència als efectes de l'aplicació del mínim per descendents.
- El progenitor que sense tenir assignada la guarda i custòdia dels fills, ni tan sols de manera compartida, i sense satisfer anualitats per aliments a favor d'aquests per decisió judicial, contribueix, no obstant això, al seu manteniment econòmic, tindrà dret a l'aplicació del mínim per descendents sobre la base del criteri de dependència a què es refereix l'article 58 de la Llei de l'IRPF (dependència econòmica que s'assimila a convivència), mínim que haurà de ser prorratejat per parts iguals amb el progenitor que tingui la guarda i custòdia. D'altra banda, en cas que s'extingeixi la guarda i custòdia sobre un fill perquè aquest assoleix la majoria d'edat, es continuarà aplicant el mínim per descendents mentre el contribuent progenitor de què es tracti mantingui la convivència amb el fill. Igualment, si el descendent major d'edat passa a conviure amb el progenitor que abona anualitats per aliments, té dret al mínim, i no a l'aplicació d'aquestes anualitats.
Altres aspectes que cal tenir en compte
L’Agència Tributària també permet aplicar aquesta deducció a descendents més grans de 25 anys, sempre que tinguin un grau de discapacitat del 33 % o superior, sense condicions.
Els contribuents també han de saber que la condició de 'descendent' és un concepte ampli, en el marc tributari. És a dir, un descendent pot ser fill, però també net, besnet o successius. Així mateix, es reflecteix la possibilitat de consanguinitat o d’adopció. També s’assimilen com a descendents les persones tutelades o acollides. També s’inclouen en la categoria de descendents aquells dels quals es tingui la guarda i custòdia per resolució judicial. Tanmateix, s’integra a la convivència la dependència econòmica, tret que s’abonin anualitats per aliments a favor dels fills que calgui tenir en compte per al càlcul de la quota íntegra.