Les llars espanyoles van veure evaporar-se gairebé 76.000 milions d'euros en els primers nou mesos de 2022. Els actius financers, que mesuren l'estalvi de les famílies a través de la seva inversió en accions, assegurances o fons d'inversió, van caure progressivament al llarg de 2022. Les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya mostren que a tancament del tercer trimestre el saldo total era de 2,62 bilions d'euros, un 3% menys que al tancament de 2021. La volatilitat dels mercats i la inflació no només ha reduït el saldo, també ha canviat la manera en què estalvien els espanyols, que aposten decididament pels dipòsits.
L'informe del BdE revela que, a tancament de setembre, el gruix dels actius financers de les llars es va mantenir en els diners en efectiu i els dipòsits, que representen de fet el 41% del total (1,07 bilions). A mesura que han anat pujant els tipus d'interès el 2022 aquesta xifra s'ha anat inflant, ja que el desembre de l'any passat, quan encara semblava impossible que els tipus d'interès es tornessin positius, els dipòsits representaven el 38% de l'estalvi total (1,02 bilions).
Cal remuntar-se a 2008, després de l'esclat de la crisi financera, per veure una xifra similar. Segons un informe d'Inverco, els dipòsits van arribar a assolir el 57% del total dels actius financers el 1985, fa ja 37 anys. Des d'aleshores, aquesta xifra ha anat baixant igual com ho feien els tipus. De la mateixa forma pujava la gana per altres productes d'estalvi com els fons d'inversió o les assegurances.
Així, els dipòsits van aconseguir la seva xifra mínima (menys del 35% del total dels actius financers) el 2017, quan les entitats van deixar de remunerar-los per complet atès el context de tipus d'interès negatius. I després d'una tímida pujada en els últims anys, no ha estat fins al i tot passat exercici quan va obtenir el 41% del total. Entre desembre del 2021 i setembre del 2022, s'han captat uns 46.000 milions en dipòsits.
Tot sembla indicar que la xifra continuarà pujant, ja que actualment molt poques entitats estan remunerant dipòsits i les que ho fan, encara ofereixen una rendibilitat molt baixa. A Espanya, com a màxim és del 2% i en algunes entitats europees donen alguna cosa més del 3%. Però la pujada de tipus d'interès, que ja assoleix el 2,5%, fa preveure que més bancs començaran a recuperar aquest producte, que sempre ha estat el favorit per als estalviadors espanyols.
L'estalvi en borsa, fons i assegurances cau
Les participacions en el capital, que recullen l'exposició dels espanyols en renda variable i renda fixa, ha perdut atractiu per als inversors i també valor. Actualment, el saldo ascendeix a 756.000 milions i representa el 29% del total dels estalvis financers a Espanya, una xifra que el 2022 s'ha mantingut estable, però que ha caigut des de l'inici de la pandèmia en gairebé dos punts percentuals atesa la volatilitat dels mercats a conseqüència de la crisi sanitària primer i de la invasió a Ucraïna després, dos esdeveniments que han fet perdre a la Borsa espanyola un 13% entre 2020 i 2022.
També va caure durant 2022 la inversió en assegurances i fons de pensions, que amb gairebé 334.000 milions al setembre representava el 13% del total dels actius financers. Això suposa una caiguda de l'1% des de desembre, però de més del 4% des que va arrencar la pandèmia el 2020. El que indica que les llars espanyoles trien cada vegada menys invertir els seus estalvis en aquests actius, i un dels motius que hi ha darrere són els ajustaments que el Govern espanyol ha fet en els dos últims anys, que li han restat avantatges fiscals.
Els subscriptors de plans de pensions es podien desgravar fins a 8.000 euros en la declaració de la renda el 2020, però la fiscalitat va baixar fins als 2.000 euros el 2021 i ara ha tornat a baixar a 1.500 euros, segons l'anunciat per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero i aprovat després pel Congrés.
L'import destinat als fons d'inversió, un altre dels productes estrella i favorit per a l'estalvi, també ha baixat i al setembre representava el 14% del total davant el 15% de principis de 2022. Aquí els actius són de 377.000 milions, la qual cosa es tradueix en una caiguda de 23.700 milions en nou mesos. L'esmentada caiguda va ser més abrupta a partir de març, coincidint amb la patacada de les borses després de l'inici de la guerra i la consegüent crisi energètica i de preus.
Els estalvis cauen, però ho faran més el 2023
Les dades ofertes pel Banc d'Espanya mostren que l'estalvi financer de les famílies espanyoles es va situar en 2,69 bilions d'euros a finals de 2021 i va baixar fins als i tot 2,65 bilions en el primer trimestre de 2022 per continuar fent-ho fins als 2,62 bilions d'euros al setembre. La volatilitat dels mercats, el conflicte bèl·lic i les tensions inflacionistes són darrere d'aquest descens.
Tanmateix, l'estalvi del qual es partia quan va engegar el 2022 era rècord, el més major de la sèrie històrica. Durant la pandèmia, els confinaments van dificultar les famílies les activitats socials i de lleure. I en aquest context, l'estoc d'actius financers de les llars va registrar un augment entre finals de 2019 i 2021 de més de 157.000 milions d'euros.
Però un informe de CaixaBank Research destaca que la inflació ha erosionat part d'aquesta riquesa financera durant la recta final de 2022 i el 2023 la continuarà minvant.