Els economistes s'han preguntat si els impostos a Espanya contribueixen a millorar o a empitjorar la competitivitat de les empreses i els experts que han debatut sobre això conclouen que és precís una harmonització fiscal més gran (no només en l'àmbit autonòmic, sinó també respecte a la Unió Europea), una estabilitat normativa i sobretot una seguretat jurídica que permeti atreure noves inversions a Espanya. En aspectes més concrets i de cara a les eleccions s'ha apuntat la necessitat d'accions fiscals concretes com a deflactar la tarifa de l'IRPF en l'àmbit estatal (una desena de comunitats ha deflactat la part autonòmica de l'impost) per evitar l'impacte de la inflació o una exempció en la tributació en Societats dels dividends, ja que segons l'opinió dels experts, suposa una doble tributació. Valentin Pich, president del CGE, ha fet seves les conclusions del debat.
Jaume Menéndez, coordinador de l'Observatori de Fiscalitat Corporativa del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF-CGE), ha introduït el debat de l'efecte de la fiscalitat en la competitivitat deixant clar la seva disconformitat amb el terme encunyat de "competitivitat fiscal" perquè "es basa en la teoria de com menys impostos millor". Segons la seva opinió, els ciutadans han de decidir quin tipus d'estat del benestar volen i com finançar-lo i cada país ha de decidir quin és el seu sistema fiscal. Dit això, considera que els sistemes fiscals han d'estar vinculats al model d'Estat que necessitem i podem finançar; al grau d'intervenció que es desitgi per al sector públic; a les maneres de finançar aquest sector públic, i a la forma en què es vulgui distribuir entre generacions els costos de la intervenció estatal. En funció de tot això, "haurà de definir-se la política fiscal d'un país i, en conseqüència, la nostra aportació estarà en funció del que hàgim decidit ser com a ciutadans".
Davant de la pregunta de quin model fiscal es precisa a Espanya per guanyar competitivitat, Begoña García-Rozado, la màxima responsable de Fiscalitat a Iberdrola i exsubdirectora general responsable de l'Impost sobre Societats, ha ressaltat que els impostos, encara que molt importants en la competitivitat de les empreses, no són l'únic element. Segons la seva opinió, és important dotar de seguretat jurídica a les inversions (també en el pla fiscal), encara que ha remarcat que això no significa que no es puguin canviar les lleis. Però sí donar "predicibilitat" a les normes perquè els contribuents sàpiguen com aplicar-les sense tenir complicacions a posteriori.
Però tant o més important, ha ressaltat que Espanya ha d'actuar en matèria d'impostos en línia amb la Unió Europea (UE), responsable de generar un marc uniforme en tots els estats membres. Com a exemple, ha alertat de la reforma fiscal que està duent a terme els Estats Units que millorarà considerablement la competitivitat de les seves empreses: "Europa ha de respondre de forma coordinada, anar cap a una harmonització comunitària que millori la competitivitat de la UE", ha declarat. En aquest sentit, ha criticat que Espanya s'avanci a l'aplicació d'alguns imposts (un tipus efectiu mínim en l'Impost sobre Societats o les taxes Google i transaccions financeres) abans que s'aprovessin a la UE. I, també, que en traslladar-los vagi més enllà de l'establert al marc comunitari. En concret, García-Rozado ha fet referència al tribut energètic que s'aplica a les elèctriques i a les empreses de petroli i gas.
Un excés que la responsable dels Impostos d'Iberdrola fa extensible a les comunitats autònomes. Com a exemple, ha ressaltat que alguns governs autonòmics han aprovat ecotaxes que graven la generació d'energia neta, contradient la filosofia de la UE que paguin més els que més contaminen, amb referència a altres generacions elèctriques amb més pol·lució. El que augmenta els costos de les instal·lacions netes, minvant la seva rendibilitat i posant en risc les polítiques de descarbonització. No obstant això, tant García-Rozado com Diego Martín-Abril, exdirector general de Tributs i membre del Consell Fiscal del despatx Gómez, Grèvol & Pombo, han remarcat el seu respecte per l'autonomia fiscal de les CCAA.
Martín-Abril ha posat èmfasi que tenim un sistema fiscal complex per les competències repartides en matèria d'impostos pel que considera imprescindible "una coordinació del nostre sistema tributari en els seus diferents nivells". I igual com García-Rozado insisteix de forma reiterada a generar una seguretat jurídica més gran als inversors estrangers i nacionals que és sobre el primer que pregunten quan fan una consulta en matèria fiscal a la firma d'advocats.
Ambdós experts, amb experiència dins de l'Administració Tributària, coincideixen també en la necessitat d'una administració fiscal molt més àgil i menys burocràtica. La responsable de fiscalitat d'Iberdrola considera imperdonable que es paralitzin inversions pels llargs processos d'aprovació dels projectes, per exemple. Una burocratització que amplien al sistema judicial, on els casos fiscals s'eternitzen.
No obstant això, no tot és negatiu en l'actual model fiscal espanyol. Martín-Abril ressenya el valor de les consultes tributàries que els contribuents poden fer a la Direcció General de Tributs que aporten molta seguretat jurídica, ja que aclareixen com actuar davant de dubtes concrets de l'aplicació de la norma. Un model que hi ha a molt pocs països. El que no significa que no han de millorar, amb una reducció dels terminis de resposta i un caràcter vinculant més gran. Una cosa que podria contribuir a reduir la litigiositat en conflictes amb l'Agència Tributària.