Lectura econòmica la que donen els resultats de les eleccions generals d'aquest passat diumenge, 23 de juliol. El principal diari econòmic americà, Bloomberg, lamenta que la situació de bloqueig que es pot produir sense un guanyador clar pot generar "massa incerteses als inversors, que exigeixen resultats concloents i ràpids".
Així doncs, subratllen que aquesta situació postelectoral pot "afectar els actius espanyols a curt termini, segons JPMorgan". Aquest és el banc més gran dels Estats Units i una de les empreses financeres més grans del món i ja va avançar-se a demanar que el PP d'Alberto Núñez Feijóo fos el proper president espanyol d'ençà que Pedro Sánchez va convocar eleccions.
El 'deadlock'
El diari The Economist també va en la línia que uns resultats tan dispersos no afavoreixen els mercats. "Les eleccions espanyoles acaben en un punt mort. El centredreta arriba a dalt, però no toca la majoria. Es poden presentar noves eleccions". I afegeixen: "La gran sorpresa va ser la superació dels socialistes de Sánchez. En comptes de ser castigat, com havien pronosticat les enquestes, el partit semblava disposat a guanyar un parell d'escons, i va acabar amb 122".
Des de Brussel·les no agrada
El portal econòmic Investing.com va més enllà i adverteix que "aquest resultat tan ajustat genera dubtes, ja que Espanya ostenta la presidència de la Unió Europea i podria sembrar preocupació als mercats". Una situació d'incertesa sobre el lideratge actual que ha de tenir un president que, en aquests moments, ja passa a estar en funcions. Des de Brussel·les exigeixen minimitzar els canvis sobtats si finalment canvia el color polític. Hi ha precedents amb situacions similars.
El 2022, per exemple, l'actual president francès Emmanuel Macron va ser president del Consell de la UE i, al mateix temps, es va presentar a la reelecció com a president de França. I a la República Txeca, el govern va caure el 2009 quan en realitat havia de dirigir la UE. No obstant això, unes eleccions i un possible canvi de govern just a l'inici del semestre de presidència del Consell són l'excepció absoluta i caldrà veure quines derivades té.
"Espanya s'enfonsa"
Mentre que el Financial Times és més directe i titula: "Espanya s'enfonsa en la incertesa política després de l'estancament electoral". I adverteix: "El bloqueig deixa la quarta economia més gran de la UE en els llimbs i obre la porta a setmanes o mesos de negociacions desordenades sobre aliances de vot, o repeticions d'eleccions, com es va produir el 2015-16 i el 2019". Un escenari ja massa conegut que, aquesta vegada, la pressió internacional no veu amb bons ulls.
Els analistes també van en aquesta línia. Joaquín Robles, manager a X-Trade Brokers, ha concretat l'informe realitzat recentment en què s'apunta que en 9 de les 10 darreres eleccions celebrades a Espanya, l'IBEX va obrir en negatiu l'endemà, arribant a caigudes de més del 3% en els casos de canvi de govern. Per la seva banda, l'agent financer de Welcome AM, Fernando Gómez de Barreda, en declaracions a EFE, després de remarcar que Europa està immersa en dades que milloren la inflació, ha apuntat que la previsió és que el PMI millori fins als 48 punts, i s'acosti als 50, ja que per sota d'aquest nivell està en contracció.
Un context canviant
Per acabar, el context també influenciarà. Les reunions dels bancs centrals, la Reserva Federal dels EUA (Fed), dimecres vinent, i l'endemà, dijous, la del Banc Central Europeu (BCE), juntament amb l'impacte del resultat de les eleccions generals a Espanya, marcaran l'interès dels inversors la setmana vinent. Tot fa pensar que tant la Fed, després de la decisió d'aturar la pujada dels tipus d'interès en la seva darrera reunió, optaran per una nova pujada de 25 punts bàsics dimecres vinent, com el BCE, que es preveu decidir dijous per una nova pujada de 25 punts bàsics.