Fa tot just una setmana, el ple del Parlament va debatre diversos aspectes de l'estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic i, entre diverses qüestions, la moció aprovada inclou l'inici de la tramitació de l'impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte hivernacle a tot estirar durant el primer semestre d'aquest any.
Aquesta nova taxa, que afectarà el conjunt de la indústria, tindrà conseqüències negatives pel negoci de les cimenteres establertes a Catalunya perquè comporta una doble imposició per al sector, que ja està sotmès el règim europeu del mercat de drets d’emissions per controlar les emissions de gasos contaminants.
Tant és així que la patronal Ciment Català adverteix que l’aplicació del nou gravamen forçarà les empreses a traslladar totalment o parcialment la producció fora de Catalunya, per la pèrdua de competitivitat davant la resta de fabricants. La indústria establerta al territori català té ja de per si una dimensió internacional amb fàbriques a Espanya i la resta del món, de manera que fàcilment pot deslocalitzar la producció a altres plantes sense necessitat de dur a terme excessives inversions. Actualment, a Catalunya estan en funcionament sis fàbriques que es reparteixen entre la catalana Ciments Molins, la francesa-suïssa Lafargeholcim, el grup espanyol Cementos Portland Valderrivas i la mexicana Cemex i que sumen una capacitat de producció de clínquer de més de 7 milions de tones anuals, però estan produint al 37% de la seva capacitat (uns 3 milions de tones anuals).
Els fabricants diuen que amb la doble imposició no els hi sortiran els números. D’una banda, el nou gravamen sobre els gasos d’efecte hivernacle estableix una quota a pagar d’un valor inicial d’uns 10 euros la tona de CO2eq, per posteriorment augmentar-la fins a assolir un valor d’uns 30 euros la tona de CO2eq en el 2025. Si entrés en vigor aquest any, se superposaria amb un preu per la tona de CO2eq comprada dins el règim del mercat de comerç de drets d’emissions que està situat, ara mateix, al voltant dels 80 euros la tona de CO2eq.
L’amplificarà el greuge comparatiu que el sector té davant dels seus principals rivals comercials, els fabricants amb interessos a Turquia, un país que no ha subscrit el règim del comerç de drets d’emissions i que, sumat als costos d’una obra de mà més barata, comercialitzen la tona de ciment a preus molt més baixos.
Els representants de Ciment Català, amb el seu president Salvador Fernández Capo al capdavant, han traslladat la preocupació del sector al Govern català i plantegen una possible l’exempció del nou impost, en el ben estès que les empreses fabricants de ciment mantenen el seu compromís per la lluita contra el canvi climàtic, a través de les actuacions que han de conduir-les a la neutralitat climàtica el 2050. Mentrestant, alerten que l’estancament de la demanda en el mercat català i estatal -tant en obra pública com de promotors privats- i la pèrdua de competitivitat de les exportacions -tant de ciment com de clínquer- accentuen les negatives expectatives per a 2023. “Les vendes a l’exterior han estat una vàlvula d’escapament quan el mercat domèstic està deprimit, amb un consum del ciment molt per sota de la mitjana europea”, asseguren les cimenteres.
Acumulen 11 anys d'estancament
La patronal catalana del sector exposa que fàbriques acumulen 11 anys seguits d’estancament, amb uns volums de producció i vendes mínims. Per contextualitzar aquesta situació, el president del Ciment Català, Fernández Capo recorda que “en el mateix període, és a dir, els últims onze anys, el PIB català ha remuntat un 20%”, una recuperació que no ha arribat a la indústria del ciment. Això ha portat el consum anual per càpita a Catalunya a quedar per sota dels 300 kg, quan la mitjana de la Unió Europea supera els 400.
L’any record de 2007 la producció va fregar els 10 milions de tones, i el consum es va enfilar fins a quasi als 9 milions de tones. D’aleshores ençà, l’esclat de la bombolla immobiliària i la manca d’inversió pública han comportat un enfonsament de les magnituds, fins a l’estancament de l’activitat amb 3 milions de tones produïdes i una demanda de 2 milions de tones anuals. Del total de la producció, uns 1,8 milions de tones es destinen als mercats exteriors, amb un lleuger increment del 0,8% el 2022, respecte de l’exercici anterior.
A l’atonia de la demanda mundial, durant els darrers anys, l’import de les licitacions a Catalunya ha estat insuficient i sempre molt allunyat de la mitjana històrica i de les necessitats objectives del país. El 2022 s’ha produït la paradoxa que hi ha hagut un augment de prop del 25% en el volum de licitacions, però “la manca d’execució -per la falta de diligència de les diferents administracions, pels concursos deserts o per la paralització dels projectes a causa de l’increment de costos- ha mantingut en cota baixa l’activitat del sector”, afegeix Fernández Capo.
El 2022 “ha estat un any molt complicat” per a les cimenteres amb negocis a Catalunya. La invasió d'Ucraïna ha portat molta incertesa econòmica i ha vingut acompanyada d’un creixement exponencial dels costos energètics i de la inflació, que han afectat molt negativament els marges del negoci del ciment i del formigó”. El pessimisme instal·lat a la indústria tendeix a prolongar-se, tota vegada que les expectatives per a 2023 són negatives, ja que es preveu una lleugera baixada del mercat.