Hola a tothom! L’última setmana ha estat carregada de notícies, la majoria dolentes. Els efectes de la DANA al País Valencià és sens dubte la més nefasta en molts anys, i ha posat de manifest de nou la incompetència de molts polítics, tant en el passat, quan van decidir deixar construir en zones inundables; durant els aiguats, quan el govern de Carlos Mazón va ser imprudent, com a posteriori, quan tant l’administració valenciana com l’espanyola van actuar primer amb lentitud i després amb desvergonyiment, culpant a l’altre o utilitzant la tragèdia per intentar forçar l’adhesió als pressupostos. La ciutadania, en canvi, sí que ha donat la cara, doncs hi ha hagut un allau de solidaritat per part de milers de voluntaris que han volgut ajudar. Pel que fa a les empreses, són moltes les que s’han posat a disposició dels afectats.
La segona noticia tampoc no és esperançadora. La victòria de Donald Trump, que ens ha explicat el Germán Aranda des del terreny, albira uns propers quatre anys de més crispació en la política mundial, més aranzels y menys regulació, especialment en IA, com explica Esteve Almirall. Per començar, la banca europea ja ha patit a borsa davant una possible desacceleració econòmica al Vell continent, com relata Cristina Hidalgo. Però en canvi, els inversors estatunidencs estan contents, i els que tenen bitcoin han obert el cava (o el xampany).
El sector que pitjor està a Europa, però, és el de l’automòbil. La setmana passada va ser Volkswagen, el grup més gran del continent, el que va anunciar tancaments de plantes a Alemanya, i aquesta han estat el grup de components Schaeffler i el de pneumàtics Michelin, com recull Juan Ferrari. Entre els aranzels als cotxes elèctrics de la Xina –molts grups europeus hi fabriquen– i les exigències d’electrificació de la Comissió Europea, el futur per al sector és molt incert. Trump, amb la seva política proteccionista, encara podria perjudicar més les automobilístiques europees.
I en l’àmbit català, hem de lamentar la pèrdua de Josep Ferrer Sala, l’artífex del gran creixement de Freixenet durant el segle XX, als 99 anys d’edat.
Malgrat aquest panorama, també hem de destacar algunes empreses que estan creixent i apostant per un model de negoci sostenible i de proximitat, tot i les adversitats. En elles hem posat el focus, i en els directius protagonistes.
Les empreses de la setmana
Moventis, mobilitat sostenible
Hem parlat de l’automòbil i el que està patint per adaptar-se al que ha de ser el futur del sector. Però el repte de la mobilitat sostenible va molt més enllà dels fabricants de cotxes. L’empresa de transport col·lectiu Moventis, de la família Martí, també el té i l’està assumint amb decisió: aquesta setmana ha anunciat la compra de 95 vehicles sostenibles per a la seva flota urbana i interurbana, ja siguin 100% elèctrics, híbrids o de gas, com explica Josep Maria Casas. Hi invertirà més de 30 milions d’euros i desplegarà aquests vehicles en els propers set anys. Actualment, l’empresa del grup Movento que presideix Josep Maria Martí compta ja amb 53 autobusos 100% elèctrics, 152 de gas i 196 híbrids.
Bonpreu, de proximitat i rendible
El consum de proximitat, o kilòmetre 0, es posa cada vegada més en valor, perquè afavoreix el teixit productiu i agrari del territori, i a més, també és més sostenible. Bonpreu i Esclat han anunciat que un 14% de les seves vendes, que no és poc, són de productes de proximitat i de temporada de proveïdors catalans. L’any passat, la cadena de supermercats que presideix Joan Font va facturar 314 milions d’euros amb aquests productes, un 12% més que l’any anterior, gràcies a 600 productors locals i 2.400 referències. Joan Font va resumir l’esperit d’aquesta aposta: “Volem ser un motor de tracció del sector primari i impulsor de l'economia local a tot el territori".
Laboratoris Vilardell mira cap a l’exterior
Qui no recorda haver vist per casa, per exemple a la nevera, una caixa o blister de supositoris Vilardell? La històrica farmacèutica catalana, que fa enguany 90 anys, s’ha endinsat en un ambiciós pla d’expansió internacional. Clara Oller i Ricard Garcia, de la tercera i quarta generació de l’empresa familiar respectivament, van explicar a Maria Teresa Coca que volen que el 25% de les seves vendes vinguin del mercat exterior. Actualment, ja venen als països del Golf Pèrsic amb un operador local, però volen expandir-se pels mercats asiàtics, africans i llatinoamericans. Laboratoris Vilardell preveu tancar aquest any amb un creixement del 30%, fins a una facturació de 6 milions d’euros.
Bound4blue, la vela del futur
El Josep Miquel Bermúdez i el seu pare seien un dia al sofà, mirant la tele, quan van veure uns velers i se’ls va acudir una idea. Sense experiència al sector naval, van decidir dur-la a terme i convertir-la en negoci. Així va néixer bound4blue, un projecte pel qual el Josep Miquel va rebre aquest dimecres el Premi Jove Empresari de la patronal Aijec, del que ON ECONOMIA va formar part del jurat. Bound4blue són veles rígides que aprofiten la força del vent per generar energia per moure el vaixell, de manera que poden reduir les emissions en un 30%. L’empresa ja s’ha fet un lloc en el sector i ha venut les seves veles a diverses grans navilieres de tràfic de mercaderies, les que més contaminen –pel volum de les embarcacions– i, per tant, les que tenen més potencial de reducció de les emissions.
Els directius
Fira Circuit, l’empresa que gestionarà algunes activitats del Circuit de Catalunya a partir del gener, té nou director general. És Ignasi Armengol, que és encara director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, una de les institucions que ha estat a la sala de màquines de l’organització de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona. Armengol té experiència de gestió a empreses públiques com Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Barcelona de Serveis Municipals (B:SM).
Un altre nomenament d’aquesta setmana ha estat el del nou director general del Port de Barcelona, Àlex Garcia. Com explica Sara Casas, després que l’històric director general, José Alberto Carbonell, hagi estat ascendit a president de la institució, el seu consell d’administració ha optat per la mateixa via, la de confiar en algú de la casa: Àlex Garcia dirigia la planificació i gestió del recinte portuari.
El fundador de Mango, Isak Andic, repeteix com l’home més ric de Catalunya, amb una fortuna de 4.500 milions d’euros, 1.800 milions més que fa un any, segons la llista de Forbes. L’empresa de moda i les seves inversions van bé, com les de Sol Daurella, la segona del rànquing, però res en comparació amb Amancio Ortega, que no només es manté com la primera fortuna espanyola, sinó que en l’últim any ha passat de poc més de 80.000 milions a més de 120.000 gràcies a la pujada d’Inditex a borsa. Els milionaris cada cop són més milionaris.
Això és tot per avui. Si t’ha agradat, comparteix la newsletter. Fins la setmana que ve!