Quan plega de la seva feina de vuit hores com a netejadora d’hospital, la Raquel Prieto, mare separada amb dos fills de 19 i 11 anys respectivament, encara treballa unes hores més de dilluns a dissabte a cases particulars per completar el seu sou. “He sortit de casa a les sis i mitja del matí i encara no hi he tornat”, explica al telèfon cap a les set de la tarda. Quan arribi a casa, encara haurà de preparar la roba de l'endemà i fer un sopar ràpid per a ella i els seus fills. El dissabte, a més d’anar a algun domicili a treballar, haurà de fer la compra i netejar el pis, a més de descansar i estar amb els seus fills. 

En el cas de la Raquel, el seu marit, que té custòdia compartida amb els fills, també dedica part del seu temps a cuidar dels seus fills, però “el seu sou li permet no haver de tenir altres feines”, de forma que la càrrega de minuts laborals acaba sent inferior. Del bracet de la seva manca de reconeixement, el treball no remunerat és, més enllà de la bretxa salarial i la masculinització dels càrrecs directius, una altra gran mostra de discriminació de gènere en el món laboral. La bretxa per sectors, que fa que els més feminitzats cobrin molt menys, aguditza la discriminació. 

Un estudi publicat recentment per la patronal de petites i mitjanes empreses de Catalunya, PIMEC, amb l’ajuda de la Universitat de Santiago de Compostela (USC) mostra l’evolució de les dones dins l’economia espanyola i hi combina estudis internacionals allà on no hi ha dades nacionals. L’estudi mostra evolucions positives pel que fa a l’entrada de les dones en el mercat laboral en els darrers 30 anys, en els quals s’ha passat d’un 34,3% de dones en edat laboral treballant per un 53,7% actual, encara deu punts per sota de la participació masculina. L’evolució s’ha estancat en els darrers anys, ja que l’any 2010 la participació ja era del 52,7% i la taxa actual està encara entre els pitjors països de la Unió Europea. Espanya només supera Itàlia, Grècia, Polònia, Bèlgica i França, però està pitjor que Portugal, Alemanya, Àustria o Lituània i els països escandinaus, que són els que tenen una major participació de les dones al mercat laboral. 

Amb dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), aquestes amb visió mundial i sense diferenciar per països, l’estudi mostra que les dones dediquen 289,1 minuts al dia a feines no remunerades i 145,9 a feines remunerades. Els homes, en canvi, dediquen una mitjana de 236,3 minuts a tasques remunerades i 166,8 a no remunerades, que inclouen tasques de la llar, compres, gestions, voluntariats, etc. Les feines no remunerades permeten que altres persones es puguin dedicar a feines remunerades i dinamitzen l'economia a partir de les compres. 

Sumant els minuts treballats, remunerats o no, el resultat és que les dones treballen 455 minuts al dia i els homes, 382. Les dones, així doncs, dediquen un 63,41% del seu temps de treball al no remunerat i un 36,59 al remunerat, mentre que els homes mostren una dedicació a la inversa, d’un 61,82% del seu temps a feines remunerades i només un 38,18 a feines no remunerades. 

L’autora de l’estudi, la doctora María Bastida Domínguez, de la Universitat de Santiago de Compostela, apunta que part d’aquesta discriminació té a veure amb “mecanismes de valoració del PIB que fulminen i invisibilitzen el paper de les dones” per no comptabilitzar la feina no remunerada. Defensa l’ampliació del PIB ampliat que reconegui l’aportació al PIB d’aquestes tasques. 

Sense comptabilitzar aquestes tasques, i segons estima l’estudi, l’aportació de les dones al PIB és d’entre el 41 i el 45%. Però, prenent dades de l’INE de 2010 i actualitzant-les amb un mètode d’investigació ja emprat l’any 2015 pels investigadors de l’INE Angulo i Hernández, les dones aporten un 63% de les activitats productives que no estan al mercat, per un 37% d’aportació dels homes. Aquesta activitat representaria el 46% del PIB i, en cas d’incorporar aquesta activitat al PIB, les dones passarien a representar més del 51% de tot el PIB. 

L’especialista en Dret laboral Eva María Blázquez Agudo lamenta que, malgrat els avenços de reconeixement laboral i de drets de les treballadores domèstiques, “el treball no remunerat encara no està reconegut legalment”, i apunta la depreciació de les cures, possiblement “una feina que no puguin substituir robots”. “Cal professionalitzar i pagar bons sous en aquests sectors i oferir protecció als qui no ho fan de manera remunerada”, diu Blázquez. Veu més solucions, però, a partir de la “corresponsabilitat” que alleugeri el pes de les dones en les feines no remunerades, “mesures que facin que els homes s’impliquin” en aquestes tasques per tal d’equilibrar la balança. 

La masculinització dels PERTE

Més enllà de les feines no remunerades, l’estudi de PIMEC i l’USC analitza també la divisió per sectors del treball remunerat a Espanya i conclou que existeix “un sostre de vidre vertical” en els llocs de treball, que es dona “a partir d’una segregació i discriminació sectorial”, diu Bastida. És a dir, els sectors masculinitzats estan més reconeguts i pagats que els més feminitzats. 

L’estudi mostra que la bretxa salarial, que mesura el sou per hora treballada, s’ha reduït cinc punts des del 2010 i és ara d’un 8%. Però evidencia com hi ha encara sectors com l’agricultura, les indústries extractives, el subministrament d’energia o les telecomunicacions on les dones ocupen menys del 40% dels llocs de treball, mentre que les activitats administratives i auxiliars, les sanitàries i serveis de la llar estan fortament feminitzades. 

En aquest context, l’estudi de PIMEC alerta que els fons europeus repartits a través dels PERTE, Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, estan destinats a sectors masculinitzats i que, per tant, amenacen d'aguditzar les bretxes salarials de gènere per sectors. 

L’estudi estima que els homes s’emportaran el 71% dels recursos que arribaran al sector de l’automòbil arrossegats dels ajuts dels PERTE del sector. I compara les activitats econòmiques més afectades per la covid-19 amb les activitats prioritàries per als PERTE aplicant-hi mirada de gènere. 

L’agricultura, l’energia, la construcció, el transport i la informació i les TIC, sectors tots amb una participació masculina de més del 70%, són els prioritaris pels fons europeus repartits amb els PERTE. Agències de viatges, educació, activitats sanitàries i socials i allotjament, menjar i begudes, sectors tots amb una participació femenina de més del 50%, van ser els sectors més afectats per la covid-19. 

Sectors amb més d'un 70% d'homes son prioritaris pels fons europeus

La presidenta de la comissió Dona i Empresa de PIMEC, Maria Teixidor, expressa que “els fons Next Generation no estan arribant com cal i és necessari que tinguin una mirada de gènere”. “Quan poses un euro a una indústria, arrossegues la inversió a la resta de la indústria i els plans tractors estan centrats en la vessant industrial, que està molt masculinitzada”. 

Teixidor defensa que cal “dissenyar una eina algorítmica” que permeti repartir els fons europeus tenint en compte la vessant de gènere. “Quan mires els plans i es concreten les ajudes no hi ha indicadors de gènere, no s’està fent cap seguiment i si no tens indicadors ni requisits perpetues el que ja tenim, que és una economia que perjudica clarament a les dones”, completa.