Hi ha dotze ocupacions on el 25% dels seus ocupats segueixen amb contractes temporals, molt concentrades en sectors d'escassa qualificació i lligades en molts casos a l'administració pública, segons l'Observatori trimestral del mercat de treball elaborat per Fedea i BBVA Research. La reducció de la temporalitat ha estat el principal objectiu de la reforma laboral una cosa que s'ha aconseguit en gran manera ja que s'ha col·locat en el 14% (al sector privat, ja que en el públic supera el 30%), taxes properes al 16% que hi ha a França, segons ha apuntat Florentino Felgueroso, investigador de Fedea en la presentació.

La professió amb un índex més gran de temporalitat és la de peó agrari, forestal i de pesca amb un 53% -encara que des del Govern apunten que partia de percentatges superiors al 65%- i la segona és la de peons de la construcció i de la mineria amb un 42,1%, en ambdós casos majoritàriament contractats al sector privat que necessiten una qualificació baixa. Tanmateix, la tercera professió amb més índex de temporalitat, un 35,6%, es desenvolupa íntegrament en l'administració pública, encara que es tracta de professionals de molt alt nivell i minoritaris: membres del poder executiu (ministres o secretaris d'Estat) i cossos legislatius (diputats i similars de parlamentis autonòmics), encara que també alts directius de l'Administració pública de lliure disposició.

La quarta posició és per a professionals qualificades de suport als serveis jurídics, socials, culturals, esportius i afins que, encara que tenen un fort pes en l'administració pública, també són al sector privat. En conjunt, la temporalitat és del 33,6%, que s'eleva al 42% si són contractats per una administració pública, i es redueix al 31% en el privat. A continuació, amb un 33% de temporalitat, estan els treballadors de les cures a les persones en serveis de salut, un sector que s'ofereix tant en l'àmbit privat com en el públic, encara que la temporalitat és el 17% en el primer i del 52% en el segon.

Un salt que no es produeix en l'ensenyament, cap altra activitat que es dispensa tant en l'àmbit públic i privat, ja que la temporalitat per al conjunt d'aquests professionals és del 32,6%, amb el 30% en el privat i el 37% al sector públic. Tanmateix, a l'altre gran sector de l'administració, la sanitat, les diferències es disparen. En el col·lectiu de professionals de salut, la temporalitat és del 30,5%, però mentre que en l'àmbit privat es redueix a un 11% -per sota de la mitjana de la temporalitat del conjunt del mercat laboral- en el públic es quadruplica fins al 41%. "Altres treballadors de les cures a les persones" ocupen la vuitena posició en el particular rànquing de la temporalitat, ja que el 30% dels seus professionals no tenen un contracte indefinit, amb una taxa del 28% de temporalitat amb un ocupador privat i un 40% amb en un de públic.

Cridaner és el cas de la recollida d'escombraries i altres serveis urbans, on les diferències en la temporalitat s'aguditzen si el servei es presta per una subcontracta o directament per l'administració. Així, amb una mesura de temporalitat del 28%, si l'ocupador és una empresa es redueix al 14%, però si és una administració es dispara al 49,5%. En el cas dels peons de les indústries manufactureres, majoritàriament privats encara que fets servir en moltes ocasions per subcontractes, la temporalitat es col·loca en el 27,8%. Igualment cridaner són els treballadors qualificats d'activitats agrícoles, on la temporalitat és del 26%, amb un 16,7% en l'àmbit privat i un 59% en el públic. Finalment, amb el lloc número 12, els empleats de biblioteques, corres i afins, tenen un 25,2% de temporalitat.

Interinitat en l'Administració públic

La rigidesa en la contractació en l'àmbit públic, mitjançant oposicions que tarden diversos anys a completar-se des de la convocatòria fins a la incorporació dels treballadors, explica en part l'ús de les contractacions temporals especialment sota la figura dels interins. El que aporta una temporalitat molt atípica, ja que hi ha treballadors que porten més de 20 anys al mateix lloc amb aquest tipus de contractes, la qual cosa aporta estabilitat en l'ocupació, segons assenyala l'investigador de Fedea, Floren Felgueroso. Per aquesta raó, ressalta que en molts casos si es descompta els treballadors amb contracte interí, la temporalitat en l'administració no és tan voluminosa com l'educació en sectors.

Tanmateix, Felgueroso fa menció a la Sanitat que, com es reflecteix a l'Observatori, tenen uns alts nivells de temporalitat, fins i tot descomptant els interins. "La Sanitat és un drama, perquè en infermeria i auxiliars tenen una temporalitat més enllà dels interins, que a més és molt duradora. No surten oposicions i hi ha treballadors amb una mitjana de 45-50 anys amb contractes temporals, encara que sense problemes de permanència en el seu lloc de treball", assenyala. Un problema que s'ha grat en els últims anys, assenyala, per la forta immigració de professionals de la salut espanyols cap a altres països a la recerca de millors condicions laborals i salarials.

Precarietat amb contractes fixos

No obstant això, tant Felgueroso com Rafael Doménech, de BBVA Research, coordinadors de l'Observatori han insistit que també es pot donar precarietat amb contractes indefinits, en especial en la modalitat de fixos discontinus que s'han disparat després de la reforma laboral. Doménech assenyala que hi ha altres indicadors de precarietat a més del tipus de contracte que estan analitzant des de l'observatori. "Estem mirant l'evolució de les jornades de treball" diu el Responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research. Felgueroso insisteix que no importa el tipus de contracte, sinó les hores de treball i, per tant, el salari que es cobra. En aquest sentit, ambdós incideixen que cal esperar algun temps per disposar de més informació per veure com han canviat les condicions dels treballadors que abans de la reforma laboral eren temporals i actualment han passat a fixos-discontinus.