L'ex primer ministre italià, Mario Draghi, i també expresident del Banc Central Europeu, va dir aquest dilluns que l'economia europea necessita emprendre tres grans transformacions per ser competitiva en l'escena global: accelerar la innovació, abaratir l'energia sense renunciar a la descarbonització i reduir dependències estratègiques, inclòs el reforç de la defensa.

Al seu esperat informe sobre el futur de la competividad europea - encarregat per la mateixa presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i presentat per ambdós aquest dilluns en roda de premsa- Draghi proposa per a això d'adoptar una "nova estratègia industrial europea" que passa, entre altres mesures, per invertir conjuntament en béns d'interès públic i millorar la coordinació de les polítiques industrials, comercials i de competència dels Veintisiete.

Així mateix, adverteix que la UE afronta el "repte existencial" d'augmentar la seva productivitat i el seu creixement econòmic o, altrament, haver de fer marxa enrere en algunes de les seves ambicions i objectius, des de la lluita contra el canvi climàtic fins al finançament del seu model social, i defensa que "l'única manera de ser més productiva és que Europa canviï radicalment".

El creixement europeu s'ha alentit fins al punt que, en les últimes dues dècades, la bretxa entre el PIB de la UE i els Estats Units s'ha eixamplat des del 15% fins al 30%, i la Xina va guanyant terreny, mentre que factors que l'impulsaven, com el creixement demogràfic, l'auge del comerç internacional o la disponibilitat d'energia russa barata van desapareixent, recorda el document que recull EFE.

"Es necessita un augment massiu d'inversions"

Draghi creu que la Unió Europea necessitarà un augment "massiu" de les inversions per digitalitzar i descarbonitzar l'economia i augmentar la seva capacitat de defensa, la qual cosa suposarà un esforç d'uns 5 punts percentuals del PIB a l'any, fins i tot assolir nivells dels anys 60 i 70, si vol mantenir la seva competitivitat davant països com la Xina o els Estats Units.

Per exemplificar el titànic del buit que ha d'omplir la UE, Draghi ha recordat que les inversions suplementàries del Plan Marshall entre 1948 i 1951 van representar anualment entorn de l'1-2% del PIB i inclou al seu informe simulacions de la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) que avaluen si un augment "tan massiu" de la inversió és macroeconòmicament sostenible i com pot Europa desbloquejar una partida d'aquesta envergadura.

Els resultats d'aquests simulacres suggereixen que l'impuls inversor pot dur-se a terme sense que l'economia pateixi restriccions d'oferta, i que la mobilització del finançament privat serà fonamental referent a això, encara que s'haurà de basar també en un increment de la inversió pública.

El document, que analitza els principals reptes que afrontarà la UE en els anys vinents, també apressa a culminar la Unió dels Mercats de Capitals; a alinear les polítiques industrials, de competència i comercial, a atendre unes necessitats d'inversió "inèdites" a mig segle i a endinsar-se en la coordinació de la regulació i l'eliminació de les barreres administratives.