L'economia alemanya es va contreure en el quart trimestre de 2023, com ja havia fet també en el tercer, i, per tant, va tancar l'any en recessió tècnica. Segons la primera estimació de l'Oficina Federal d'Estadística, el producte interior brut (PIB) d'Alemanya, que és el motor econòmic europeu, va caure un 0,3% durant l'últim any. El que compara desfavorablement amb 2022, quan el creixement havia estat superior a l'1,8%.
Al llarg de 2023, el PIB d'Alemanya ha passat per diverses fases. En el primer trimestre es va estancar, en el segon va créixer un lleuger 0,1%, durant el tercer trimestre va caure un 0,1% i finalment, en el quart i últim trimestre de l'any va retrocedir un 0,3%. "El desenvolupament econòmic a Alemanya s'ha estancat enmig d'un entorn marcat per la crisi", ha comentat la presidenta de l'Oficina Federal d'Estadística, Ruth Brandt, després de les dades publicades aquest dilluns.
La guerra de Rússia contra Ucraïna i la conseqüent inflació a Alemanya, que ha llastat el consum, serien darrere d'aquesta recessió. El Ministeri d'Economia alemany, adverteix en un comunicat que les dades avançades del mes de gener i els indicadors primerencs "no apunten encara a una recuperació ràpida", segons recull l'Agència EFE.
"En vistes del qual els indicadors avançats encara són febles i de les tensions geopolítiques que porten a un augment dels costos de transport i a problemes a les cadenes de subministrament, així com a causa de l'augment de preus a començaments de l'any no és d'esperar una recuperació de la conjuntura en el primer trimestre d'aquest any", adverteix el ministeri que lidera Robert Habeck.
Una enquesta de la Confederació Alemanya de Cambres d'Indústria i Comerç (DIHK) entre els seus membres apunta que aquest any hi pot haver un estancament o que fins i tot pot persistir la recessió. Tanmateix, el Ministeri d'Economia va expressar l'esperança que hi pugui haver una recuperació del consum intern al llarg de l'any si es manté una taxa d'inflació a la baixa i l'augment dels salaris reals.
D'altra banda, una recuperació de la conjuntura mundial podria també donar-li impulsos a l'economia alemanya, afirma.
La recuperació econòmica es frena
La caiguda del PIB interromp el procés de recuperació que havia tingut Alemanya després de la crisi de 2020 provocada per la pandèmia, que va portar que l'economia alemanya caigués un 3,8%. En els anys següents, Alemanya havia tornat al camí del creixement amb un augment del PIB del 3,2% el 2021 i de l'1,8% el 2022.
Segons Brandt, els alts preus afecten a tots els nivells l'economia, a la qual cosa se suma l'alça dels tipus d'interès que fa més difícil el finançament d'inversions, a més de la caiguda de la demanda dins i fora d'Alemanya.
La indústria química i la indústria metal·lúrgica es van veure especialment afectades per l'alça dels preus de les energies, mentre que el sector de la construcció es va veure afectat per l'escassetat de mà d'obra i el deteriorament de les condicions de finançament, la qual cosa va portar que les seves inversions baixessin un 2,1%.
El sector de serveis, en canvi, va poder ampliar les seves activitats encara que en menor grau que en anys anteriors.
Caiguda del consum per inflació rècord
El consum privat va baixar un 0,8%, la qual cosa és atribuït per l'Oficina Federal d'Estadística, a l'alça dels preus. La inflació el 2023 va ser del 5,9%, la segona més alta des de la reunificació alemanya el 1990 després del rècord del 6,9% de 2022. L'Estat també va reduir la despesa (un 1,7%) per primera vegada en 20 anys, la qual cosa es deu abans que res a la desaparició de mesures destinades a pal·liar les conseqüències econòmiques de la pandèmia.
La dada del PIB per al quart trimestre de 2023, en qualsevol cas, és provisional. El primer càlcul oficial es publicarà el 30 de gener i el resultat detallat, el 23 de febrer.
El dèficit públic va assolir els 82.700 milions d'euros, amb la qual cosa es va situar en el 2% del PIB l'any passat després d'haver estat en el 2,5 % del PIB el 2022. Amb això, Alemanya va complir el criteri d'estabilitat europeu, però va quedar molt per sobre de l'anomenat fre al deute, la regla fiscal ancorada a la Constitució que exigeix que el dèficit no superi el 0,35% per cent del PIB en temps de normalitat econòmica.
El 2022 el Parlament va decretar pertorbat l'ordre macroeconòmic amb el que la norma quedava suspesa, però el Govern no té intenció de recórrer-hi aquest any, per la qual cosa haurà de fer retallades en els pressupostos per 17.000 milions d'euros.