Els reptes de l'economia blava, a debat | DIRECTE

Cristina Lagé aposta per “vertebrar el territori perquè la riquesa del turisme ha d’arribar arreu. Això no vol dir escampar el problema”. I afegeix que “sóc poc partidària de fer una línia que separi que és pel local i que és pel turista: si quan visites un lloc et sents d’allà, fas el turisme sostenible”.
Mercè Conesa ha animat a “viure el litoral des de la quotidianitat”. “Des del moment en que allò ho fas ciutat, permet que tingui vida”. Posa com exemple l’edifici de Desigual, a la Barceloneta, que és una seu empresarial i on també es desenvolupen les actuacions de la fundació Norkksen relacionades amb investigació. 
Soledad Bravo indica que “primer hem de conscienciar del canvi climàtic” i que “necessitem una bona taula de governança que entengui el turisme com a política pública”.
Xavier Suñol subratlla que “tenim les condicions objectives per fer un salt endavant”: s’han fet les inversions, Port Olímpic, platges, Fòrum... i uns sectors econòmics “corresponsables”. 

Fins aquí la taula rodona sobre “Economia blava i turisme sostenible”.

Sobre les experiències per atraure turisme blau, Soledad Bravo apunta que tenim més de 200 kilòmetres de costa, 9 ports nàutics i una “oferta per promocionar”. Repeteix que “la Copa Amèrica ha estat una oportunitat per promocionar la costa de Barcelona i també les comarques d’interior”.

Xavier Suñol diu que els primers que s’han de creure el potencial de la ciutat són els mateixos barcelonins. Recorda les campanyes escolars per conèixer el mar i la vela, que s’ha finançat amb l’impost turístic.
 

A la pregunta de que ha de fer Barcelona amb el turisme, Lagé indica que no es tracta d’incrementar el nombre de visitants sinó repartir-los per tot Catalunya. Subratlla que
“repartir la riquesa del turisme és tenir un professionals ben formats i ben pagats, i repartir els visitants en el territori”.

Conesa posa èmfasi en que una gran part d’aquest turisme no és només passiu, de platja, sinó que forma part de l’economia blava. En aquest sentit, recalca que “la Copa Amèrica ha estat una oportunitat”. Aposta per desestacionalitzar el turisme. 
 

Soledad Bravo, gerent de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, subratlla que “el turisme blau és una oportunitat que reclama una estratègia específica de promoció”. Un 10% del turistes venen per l’experiència del mar. 

Xavier Suñol, director de Turisme de l’Ajuntament Barcelona, recorda que l’impacte del turisme es “transversal” i beneficia altres sectors econòmics. Suposa 150.000 llocs de treball a la ciutat. Barcelona rep cada dia 170.000 visitants. A la pregunta “què entenem per turisme blau?”, recorda un informe de la Comissió Europea: “és el que interacciona amb l’aigua”.
 

Mercè Conesa assenyala que el retorn del turisme serà mitjançant la taxa turística. “La ciutat veu com creixen altres activitats econòmiques. El repte que tenim a nivell de ciutat és ser sostenibles i competitius. El vector més rellevant de l’economia blava no és el turisme, sinó entendre que el mar dona una oportunitat que no tenen altres ciutats d’interior”. Reconeix que tenim un turisme que genera un “impacte important”.

Cristina Lage, directora general Turisme de la Generalitat des de fa un mes, recorda que el turisme genera recursos fiscals que van a l’economia blava. El turisme aporta conscienciació de l’economia blava. "El turisme serà sostenible o no serà".

Comença la taula rodona sobre "Economia blava i turisme sostenible", moderada per Jofre Llombart i que compta amb la participació de Cristina Lagé, directora general de Turisme de la Generalitat; Soledad Bravo, directora de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona; Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global i Xavier Suñol, director de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona. Es plantegen qüestions com aquestes: un desplaçament ecològic i sostenible és determinant en l'elecció del destí turístic? Barcelona i Catalunya tenen marge de creixement en termes de volum? Tenim una oferta alimentària i gstronòmica sostenible atractiva?

Acaba la taula rodona sobre ciutats i economia blava amb un debat entre els alcaldes sobre el turisme que just és el tema de la següent taula rodona, que modera Jofre Llombart. Hi participen Cristina Lagé, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Soledad Bravo, gerent de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global, i Xavier Suñol, director de Turisme de Barcelona.

L'alcalde de Donosti, Eneko Goia, defensa la regulació dels apartaments turístics com a ús econòmic i no residencial. I explica que la seva és "de les poques ciutats de l'estat que ha reduït el seu percentatge d'habitatges turístics pel control i la inspecció".

El tinent alcalde de Barcelona, Jordi Valls, defensa que "la desconnexió dels vaixells quan arribin a Barcelona i que es connectin a la xarxa elèctrica quan atraquin" és molt important per a la sostenibilitat. Apunta a les dificultats per combinar sostenibilitat i competitivitat i per seguir els passos als Estats Units i la Xina quant a competitivitat.

L'alcalde de Badalona, Xavier García-Albiol, apunta al perill per a les costes del canvi climàtic, que es menja les platges, i el primer edil de Palma, Jaime Martínez, respon amb defensa de la "planicació" per anticipar-se i adapta la ciutat a aquest fenomen.

Valls coincideix amb l'alcalde de Palma en què les ciutats "han de parlar entre elles sobre els creuers que acullen". "Per a un creuer, no és suficient un port i els diferents ports ens hem de coordinar".

El tinent alcalde de Barcelona, Jordi Valls, introdueix el concepte d'economia blava com la vinculació del mar amb l'activitat econòmica. "No és un sector menor, actualment representa a Europa 6.000 milions de vendes i dona feina a 3 milions de persones", detalla. "És una activitat econòmica que no és menor".

Giró recorda que Barcelona es va reconnectar amb el mar gràcies als Jocs Olímpics, que la van impulsar a la "Champions League de les ciutats". Defensa que "sense aigua dolça i sense energia, no hi ha economia blava ni economia de cap tipus".

El president de la comissió d'Empresa i Treball del Parlament de Catalunya, Jaume Giró, repassa la seva relació amb les ciutats presents a la taula rodona sobre economia blava. "Si l'economia blava ha de ser rellançada, hauria d'anar més enllà del mar i el turisme", defensa, i expressa que ha de tenir "més honestedat" que el concepte d'economia verda, que creu que ha estat castigat pel "greenwashing".

García-Albiol explica que el consistori treballa en la fase final de construir 3 dipòsits d'aigües fluvials per 70 milions d'euros. "Demanarem fons europeus, però des de l'Ajuntament podem finançar-lo mentre arriben", afegeix.

L'alcalde de Badalona, Xavier García-Albiol, explica que a més d'accions de "rehabilitació i incorporació de nous elements atractius per a la nàutica", el seu Ajuntament pretén donar projecció al port de Badalona, que ha acollit equips femenins de la Copa Amèrica. "Badalona ha estat, juntament amb Palma i Barcelona, l'única ciutat espanyola al saló nàutic de Canes", relata.

L'alcalde de Palma, Jaime Martínez, explica que la ciutat vivia "d'esquena al mar" i detalla alguns plans per revitalitzar el front marítim, que inclouran nous espais culturals i un centre d'innovació.

Eneko Goia, alcalde de Donosti, defensa l'actiu turístic de la seva ciutat i com el litoral s'ha reconvertit en els últims anys. Una de les zones del litoral, reconvertida fa 25 anys, "estava degradada, hi havia un escorxador i no existia depuració", explica. Un palau de Congresos va ajudar a revitalitzar-lo.

Comença la primera taula rodona, moderada per José Antich, editor del Grup les Notícies de Catalunya, que presenta els alcaldes de Sant Sebastià, Eneko Goia, de Palma, Jaime Martínez, de Badalona, Xavier García Albiol, a més de Jaume Giró, president de la comissió d'economia del Parlament de Catalunya i el tinent d'alcalde de Barcelona Jordi Valls.