Segueix en directe 'Els reptes de l'economia blava', el debat sobre economia blava organitzat per El Nacional i ON ECONOMIA al Museu Marítim de Barcelona, amb la presència de Jaume Collboni i els alcaldes de Sant Sebastià, Eneko Goia, Palma, Jaime Martínez, i Badalona, Xavier García Albiol, entre d'altres autoritats i veus autoritzades de diferents àmbits. Entre un quart de 10 del matí i dos quarts de 2 del migdia, debatem sobre l'impacte de l'economia blava a les ciutats, la seva interacció amb sectors com el turisme i la innovació, i la influència de la Copa Amèrica a Barcelona.
- Què és l'economia blava i per què és important?
- Jornada de debat: la Barcelona del futur mira al mar gràcies a l'economia blava
- L’economia blava s’obre pas a Barcelona amb tres projectes de 142 milions d’euros
Acaba l'acte 'Els Reptes de l'economia blava' organitzat per ON ECONOMIA i ElNacional.cat al Museu Marítim de Barcelona. Moltes gràcies per el vostre interès i atenció.
José Antich, editor i director d'ElNacional.cat i ON ECONOMIA: "El Port de Barcelona representa el 3% del PIB de la ciutat i és un motor clau per l'economia blava, però no podem parlar d'un futur econòmic sense abordar la transició energètica i la descarbonització".
Acaba la darrera taula rodona al Museu Marítim de Barcelona i conclou l'acte batejat sota el nom: Els Reptes de l'economia blava el director i editor d'El Nacional.cat i ON ECONOMIA, José Antich.
Miquel de la Mano, sobre com veu el futur de la descarbonització: “Barcelona és una referència mundial en gas natural liquat i quan es parla de descarbonització del sector també hem de parlar d’electrificació. El Port de Barcelona ha desplegat la planta fotovoltaica coberta més gran del món i el futur passa per l’hidrogen, l’amoníac i els biocombustibles”.
Anna Majó, sobre la reconversió dels llocs de treball: “El talent de la ciutat és el que ens ha de permetre arribar al món. El Port de Barcelona ha estat des d’uns inicis l’agent perquè la innovació sigui real i ara el que cal és potenciar aquest valor”. “Des de Barcelona Activa oferim cursos per donar oportunitats per la ciutadania i volem que es tradueixin en llocs de feina i nou talent”.
Ignasi Ferrer, sobre com es fa un escull artificial. “En el món hi ha 22 empreses que fan esculls artificials, però nosaltres ens diferenciem perquè fem bioesculls que imiten el funcionament d’un escull. El mar és un gran sopa plena de biofauna que busca un lloc on viure. Nosaltres quan col·loquem aquests bioesculls aconseguim atraure la vida marina i podem fer créixer la biodiversitat d’acord amb la vida que hi hagi en cada lloc”.
Des d’MB92 expliquen que la sostenibilitat és fonamental dins la seva empresa. “Tinc l’honor de dedicar-me a aquest àmbit i des dels inicis de la companyia va ser un pilar fonamental. En el món de la nàutica hi havia molts factors que no eren sostenibles i nosaltres vam optar per materials realment bons pel medi ambient i ara treballem per explicar-ho als nostres clients”.
Anna Majó: “Tenim molt clar que l’economia blava és una gran font d’ocupació, de riquesa i d’innovació. Barcelona és una ciutat de tecnologia i d’emprenedors i hem d’aprofitar-la”. A més, la directora de sectors estratègics i innovació a Barcelona Activa afegeix que “l’economia blava és aspiracional i si ens dóna la vida, hem de procurar que també ens doni riquesa”.
Comença la taula rodona sobre innovació en el marc de l'economia blava, moderada pel periodista d'ON ECONOMIA Germán Aranda. Hi participen Anna Majó, directora de sectors estratègics i innovació a Barcelona Activa; Miquel de la Mano, director tècnic de la Fundació Port Innovation; Ignasi Ferrer, CEO i cofundador d'Ocean Ecostructures i Jordi Ariet, director d'MB92.
La gerent de l'Institut Barcelona Esports, Susana Closa, ressalta la importància de la Copa Amèrica per accelerar i donar visibilitat al projecte del pavelló blau, que ha de potenciar l'activitat esportiva al front marítim. "Hem d'aprendre del recurs del mar i que els més petits entenguin les cures que necessiten, com el podem viure i com en podem gaudir."
El director de sostenibilitat d'Aigües de Barcelona, Xavier Bernat, ressalta sobre la gestió de l'aigua a la ciutat la "qualitat excel·lent" del 90% de les platges de Barcelona, la "recuperació de nitrogen i fòsfor" per a les aigües desemboquen al mar i la importància creixent dels aqüífers i de la seva recàrrega. Els biocombustibles per descarbonitzar l'activitat portuària i l'ús de l'aigua regenerada completen els elements centrals per al subministrament i la gestió del cicle de l'aigua.
Arrenca la taula rodona sobre la Copa Amèrica. Eva Pizá, responsable d'esdeveniments de la Copa Amèrica, defensa que "s'ha accelerat el treball en equip" i molts projectes per a la ciutat. La medallista olímpica Natalia Via Dufresne, destaca que "és molt important que hi hagi hagut per primera vegada una Copa Amèrica de dones".
Cristina Lagé aposta per “vertebrar el territori perquè la riquesa del turisme ha d’arribar arreu. Això no vol dir escampar el problema”. I afegeix que “sóc poc partidària de fer una línia que separi que és pel local i que és pel turista: si quan visites un lloc et sents d’allà, fas el turisme sostenible”.
Mercè Conesa ha animat a “viure el litoral des de la quotidianitat”. “Des del moment en que allò ho fas ciutat, permet que tingui vida”. Posa com exemple l’edifici de Desigual, a la Barceloneta, que és una seu empresarial i on també es desenvolupen les actuacions de la fundació Norkksen relacionades amb investigació.
Soledad Bravo indica que “primer hem de conscienciar del canvi climàtic” i que “necessitem una bona taula de governança que entengui el turisme com a política pública”.
Xavier Suñol subratlla que “tenim les condicions objectives per fer un salt endavant”: s’han fet les inversions, Port Olímpic, platges, Fòrum... i uns sectors econòmics “corresponsables”.
Fins aquí la taula rodona sobre “Economia blava i turisme sostenible”.
Sobre les experiències per atraure turisme blau, Soledad Bravo apunta que tenim més de 200 kilòmetres de costa, 9 ports nàutics i una “oferta per promocionar”. Repeteix que “la Copa Amèrica ha estat una oportunitat per promocionar la costa de Barcelona i també les comarques d’interior”.
Xavier Suñol diu que els primers que s’han de creure el potencial de la ciutat són els mateixos barcelonins. Recorda les campanyes escolars per conèixer el mar i la vela, que s’ha finançat amb l’impost turístic.
A la pregunta de que ha de fer Barcelona amb el turisme, Lagé indica que no es tracta d’incrementar el nombre de visitants sinó repartir-los per tot Catalunya. Subratlla que
“repartir la riquesa del turisme és tenir un professionals ben formats i ben pagats, i repartir els visitants en el territori”.
Conesa posa èmfasi en que una gran part d’aquest turisme no és només passiu, de platja, sinó que forma part de l’economia blava. En aquest sentit, recalca que “la Copa Amèrica ha estat una oportunitat”. Aposta per desestacionalitzar el turisme.
Soledad Bravo, gerent de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, subratlla que “el turisme blau és una oportunitat que reclama una estratègia específica de promoció”. Un 10% del turistes venen per l’experiència del mar.
Xavier Suñol, director de Turisme de l’Ajuntament Barcelona, recorda que l’impacte del turisme es “transversal” i beneficia altres sectors econòmics. Suposa 150.000 llocs de treball a la ciutat. Barcelona rep cada dia 170.000 visitants. A la pregunta “què entenem per turisme blau?”, recorda un informe de la Comissió Europea: “és el que interacciona amb l’aigua”.
Mercè Conesa assenyala que el retorn del turisme serà mitjançant la taxa turística. “La ciutat veu com creixen altres activitats econòmiques. El repte que tenim a nivell de ciutat és ser sostenibles i competitius. El vector més rellevant de l’economia blava no és el turisme, sinó entendre que el mar dona una oportunitat que no tenen altres ciutats d’interior”. Reconeix que tenim un turisme que genera un “impacte important”.
Cristina Lage, directora general Turisme de la Generalitat des de fa un mes, recorda que el turisme genera recursos fiscals que van a l’economia blava. El turisme aporta conscienciació de l’economia blava. "El turisme serà sostenible o no serà".
Comença la taula rodona sobre "Economia blava i turisme sostenible", moderada per Jofre Llombart i que compta amb la participació de Cristina Lagé, directora general de Turisme de la Generalitat; Soledad Bravo, directora de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona; Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global i Xavier Suñol, director de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona. Es plantegen qüestions com aquestes: un desplaçament ecològic i sostenible és determinant en l'elecció del destí turístic? Barcelona i Catalunya tenen marge de creixement en termes de volum? Tenim una oferta alimentària i gstronòmica sostenible atractiva?
Acaba la taula rodona sobre ciutats i economia blava amb un debat entre els alcaldes sobre el turisme que just és el tema de la següent taula rodona, que modera Jofre Llombart. Hi participen Cristina Lagé, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Soledad Bravo, gerent de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global, i Xavier Suñol, director de Turisme de Barcelona.