El PIB de Catalunya ha crescut un 3,6% el 2024, mentre que el de la Comunitat de Madrid s'endarrereix i puja el 3,3% i el conjunt de l'economia espanyola el 3,2, segons les dades elaborades per Idescat (el centre estadístic de Catalunya), l'Institut d'Estadística de Madrid i l'INE. Amb les dues primeres fonts, és la primera vegada en sis anys que l'economia catalana mostra més dinamisme que la madrilenya. Les diferències, tanmateix, no són tan marcades si utilitzem com a font la Comptabilitat Regional de l'INE o les estimacions recentment publicades per BBVA Research.

Tornant als centres estadístics d'ambdues autonomies, la comparació ha sortit desfavorable en els últims anys per a Catalunya. Així, el 2023, el PIB catán va créixer el 2,6% i el madrileny, el 2,9% (tres dècimes a favor de Madrid); el 2022, l'economia a Catalunya va augmentar el 6% i el 7,6% a Madrid (1,6 pp de diferència); el 2021, Catalunya puja el 7% i Madrid el 6% (1 pp a favor de la primera) i el 2020, la pandèmia va deixar una empremta més gran a Catalunya (pel pes més gran del turisme), amb una desfeta del 12%, mentre que la baixada es limita a l'11,4% a la Comunitat de Madrid. Però les diferències favorables a la Comunitat de Madrid ja es van produir abans de la Covid, ja que el PIB va augmentar el 2019 el 2,2% a Catalunya, mentre que el Madrid, el va fer el 3,9%.

 

Economia catalana

L'any passat, a Catalunya es van generar 316.728 milions d'euros que aporta aquest creixement del 3,6%, un punt percentual per sobre del 2,6% calculat per a 2023, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que suposa quatre dècimes més que l'economia espanyola (3,2% i un 2,7% per a 2023) -dades publicades per l'INE- i molt per sobre del creixement de la Unió Europea, de l'1%. No obstant això, Idescat matisa que l'any passat s'ha fet una revisió estadística de les dades econòmiques de Catalunya, seguint les recomanacions d'Eurostat i el Banc Central Europeu. La revisió, segons Idescat, obeeix a la necessitat d'actualitzar periòdicament les fonts i els mètodes d'estimació.

Amb aquesta precisió, la demanda interna a Catalunya ha crescut un 3,8% l'any passat, un punt i vuit dècimes més que l'any anterior (2%) degut, segons assenyala l'institut estadístic de Catalunya, a tres components: el consum de les llars (3,5%), el consum de les administracions públiques (5,3%) i la inversió (3,2%). En relació amb el comerç exterior, les exportacions totals augmenten un 1,8% i les importacions un 2,7%, i això suposa que el comerç exterior ha restat dues dècimes al PIB català l'any passat.

Analitzada l'economia per branques d'activitat, totes creixen amb força, encara que destaca l'agricultura que, recuperant-se de la sequera, incrementa la seva producció el 4,2%; els serveis, amb el turisme manant, creix el 4,1%; la indústria el 3,9% i la construcció (1,7%). Especialment rellevant és que l'últim trimestre de l'any mostra una fortalesa més gran, amb el PIB incrementant-se el 3,9% en comparació amb el mateix trimestre de 2023. Un dels factors que més tiren l'economia en l'última part de l'any és la construcció, que creix al 3,5%, amb el sector immobiliari tirant el 4,9%.

Economia de Madrid

La Comunitat de Madrid, amb les dades de la Comptabilitat regional de l'Institut Estadístic madrileny, va augmentar un 3,3% el seu producte interior brut (PIB) el 2024, una dècima més que el conjunt del país. El creixement de l'economia madrilenya s'ha degut a l'estrebada de la demanda interna, però també a l'externa.

Així, amb les dades donades a conèixer aquesta setmana, la demanda interna de la regió ha crescut l'any passat un 2,8% respecte a 2023, gràcies a l'increment del 3,3% del consum privat i públic (no el desagrega) i el 2,8% de la inversió. Respecte al comerç internacional, la demanda externa ha millorat un 7,1% en aquell mateix període. Ambdues han contribuït al PIB madrileny en 2,5 i 0,8 punts respectivament.

Amb referència a les branques d'activitat, totes creixen: serveis (3,6%), construcció (2,1%), indústria (1,1%) i agricultura (0,2%). En el primer, distribució i hostaleria, amb un +4,5%, i serveis a empreses i financers, amb un +3,5%, són els que més tiren.

Dades homogènies

Un escenari que es distancia amb l'aportat per BBVA Research que fa una projecció a partir de les xifres de Comptabilitat Regional de l'INE. Els analistes del banc conclouen que el PIB català va créixer l'any passat el 3,2%, al mateix ritme que l'economia espanyola, i el madrileny, el 3,1%. Encara que la tendència és igualment favorable a Catalunya, amb aquesta anàlisi ho fa per la mínima d'una dècima.

Pep Ruíz de Aguirre, economista principal i responsable de la informació regional d'equip de BBVA Research, apunta que la diferència entre ambdues economies és de "dècimes" i ressenya que, sense treure valor a les dades elaborades pels instituts estadístics d'ambdues comunitats, parteixen de fotos fixes, amb input-output diferents, per la qual cosa prefereix fer la comparació amb l'estadística de l'INE. "Hi ha deu o onze comunitats que compten amb els seus propis instituts d'anàlisi, i d'ells, vuit donen creixements per sobre de la mitjana nacional. En cas de ser així, el PIB espanyol hauria de ser superior al 3,2%". L'economista aclareix que l'INE fa els càlculs a la inversa: "determinar primer el creixement del conjunt de l'economia espanyola i després el regionalitza".

Però més enllà de les objeccions estadístiques, Ruíz de Aguirre coincideix que l'economia catalana ha estat més activa que la madrilenya des de la pandèmia, trencant una tendència inversa, ja que Madrid mostrava abans de 2019 més dinamisme que Catalunya. Entre 1995-2019, el PIB català es va incrementar una mitjana anual del 2,2%, el mateix percentatge que el PIB d'Espanya, i entre 2019 i 2023, el va fer al 2,6%, també en línia amb Espanya. Però en el primer període, Madrid va estar per sobre i, en el segon, el relleu l'ha pres Catalunya.

"Hi ha anys que va millor l'activitat catalana i d'altres la madrilenya. Si el turisme de platja creix -com està passant des de la pandèmia-, Catalunya es beneficia, i si li va millor a la tecnologia o a la despesa pública, el benefici es decanta del costat de Madrid, doncs encara que Barcelona té molta economia tecnològica, la resta de les províncies catalana no tant", assenyala. En aquest sentit, considera que el dinamisme més gran de Catalunya des de 2021 s'explica en part per la recuperació del turisme, per la qual cosa podria deure's a un fenomen conjuntural, més que estructural. I vaticina que la tendència és que l'economia madrilenya torni a ser més dinàmica que la catalana.

Entre els hàndicaps de Catalunya, apunta els problemes per a la construcció respecte a Madrid, més laxa a l'hora de concedir llicències. I, en favor de Madrid, que s'està produint la recuperació del turisme de negocis, lligat a Ifema, on cobra avantatge davant la Fira de Barcelona. De tota manera, l'economista de BBVA Research matisa que el pes que Madrid pugui continuar guanyant en el conjunt de l'economia espanyola no va en detriment de Catalunya, sinó d'altres territoris menys actius.