Una de freda i una de calenta. Així es podria resumir la perspectiva econòmica per a Catalunya que han pronosticat els experts de BBVA Research, amb dades de finals de 2022. L’informe Situació Catalunya. Segon semestre de 2022 avala que en els últims sis mesos de l’any passat ja es va apreciar una certa desacceleració que, si bé ha impactat relativament en el creixement del conjunt de l’exercici que s'ha saldat amb una alça del Producte Interior Brut (PIB) del 5,2%, es deixarà notar amb intensitat en el primer trimestre de 2023 i, previsiblement, la resta de l'any. Així, el servei d’estudis del BBVA preveu que l’economia catalana creixerà un 1,5% el 2023, una dècima per sobre de l’estimació que es fa per al conjunt d’Espanya (1,4%), i un 3,4% el 2024, igual per a Espanya. L’avanç econòmic se sustentarà, en bona part, en una major activitat en obra pública -que crearà oportunitats de negoci i de feina- i en els projectes que es tiraran endavant amb fons europeus Next Generation.

L’alentiment en la generació de riquesa té com a causa les grans incerteses que encara regnen a escala mundial i que han tingut com efecte l’increment del cost energètic i de combustibles per a les famílies i la indústria, la manca de subministraments o l’esgotament del consum i del turisme, i un menor dinamisme de l’ocupació. La despesa de les llars i dels turistes s’ha reduït considerablement des de mitjans de 2022 i ha estat generalitzat en tots els sectors d’activitat. Altres riscos que es mantenen són l’increment de la inflació i, en conseqüència, dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE).

Amb tot, Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya de BBVA Research, ha explicat durant la presentació de l’informe que malgrat aquest context econòmic, Catalunya – i també Espanya- té ara una situació molt diferent a la del 2008 i surt més ben posicionada per afrontar la desacceleració, “perquè no s’han de corregir tant desequilibris”, ha concretat. Apunta a què el nivell d’endeutament de les famílies i la indústria és molt més baix. Si el 2008 era del 120% del PIB, ara està al voltant del 70% del PIB i, per tant, els efectes de la pujada dels tipus d’interès- que ha donat per segura fins a un 3,5% a finals de 2023- serà menor que en la crisi financera. En el cas de les famílies, això es deu, en part, a què la renda hipotecaria ha crescut en els últims anys d’acord a l’alça dels salaris i l’increment de la renda per càpita. “Amb algunes excepcions, com és el cas de la ciutat de Barcelona”, ha puntualitzat.

L’economista ha alertat sobre l’evolució dels salaris. Després d’un creixement del 3% de mitjana el 2022, per a aquest any l’alça es podria situar en el 4%, “un nivell consistent si es tenen en compte les previsions d’evolució de l’IPC que s’ha començat a controlar, amb l’excepció dels preus subjacents que són els que s’hauran de vigilar i que podrien determinar la política del BCE en el curt termini”. L’advertiment de Cardoso s’explica en el sentit que, si es tensen molt els salaris, les empreses hauran d’augmentar els preus o ajustar els marges, posant en perill les inversions a futur i la creació de més ocupació. En  definitiva, si la inflació subjacent persisteix durant un temps prolongat, podria incrementar les tensions salarials, que serien encara més intenses si la demanda d’ocupació associada als fons europeus produeix escassetat d'especialistes.

Seguint amb la indústria, l’informe econòmic desvetlla que a Catalunya el teixit industrial “mostra un significativa fortalesa”, amb taxes de variació anual creixents però esmorteïdes. Aquesta situació es constata amb les expectatives del clima industrial que no són tan negatives com es podria suposar i amb el fet que la industria està funcionant millor a la regió catalana que a d’altres països europeus.  

Es crearan 151.000 llocs de treball fins al 2024

Per tot això, BBVA Research considera que l'economia catalana crearia, de mitjana, uns 151.000 nous llocs de treball entre el 2022 i el 2024 i que a final del període la taxa d'atur es podria reduir fins al 10,4%. Hi tindrà molt a veure en aquesta millora del mercat laboral l’empenta que estan donant els fons europeus Next Generation –“encara que no han arribat de manera global”- com mostra l’ascens en el nombre i valor de les licitacions públiques. En l’estudi, prenen com a base 100 el 2019, el nombre de licitacions en obra pública entre gener i octubre de 2022 ha estat un 250% superior al mateix període de 2019 al conjunt de les administracions catalanes, mentre que a Espanya només ha crescut un 150%.

El repartiment dels fons europeus del REACT-UE i el Pla de Recuperació continua avançant i ja arriba als 2,7 punts del PIB nacional, però amb una elevada heterogeneïtat. En particular, a Catalunya ja se li han assignat fons per valor del 2,2% del seu PIB regional, mig punt per sota de la mitjana espanyola, però d'acord amb el seu nivell de renda. Cap endavant, s'espera que es continuï avançant en la licitació dels projectes i que l'adjudicació sigui ràpida, de manera que qualsevol debilitament que es produeixi en la inversió privada, sigui compensat per la pública.

El dèficit públic en els comptes catalans

Segons BBVA Research, un altre dels riscos a tenir en compte és la sostenibilitat dels comptes públics catalans. Tot i que Catalunya ha rebut transferències per fer front a les despeses derivades de la crisi, no ha aconseguit situar els comptes en equilibri, havent ajornat la solució del problema de la sostenibilitat dels comptes. Com a resultat, s’estima un deteriorament del dèficit pressupostari de la Generalitat en el 2022, que es podria situar per sobre de l’1% del PIB català.

Si no es comença a ajustar el comportament d'ingressos i despeses, cada vegada serà més difícil tornar al camí de la sostenibilitat, fet que es veurà agreujat pel context d'encariment del cost financer, segons l’economista Miguel Cardoso. Per això, la seva recomanació passa per la reducció del dèficit i el deute de la Generalitat durant aquest any, ja que a més haurà de suportar els efectes de que tindrà la pujada dels tipus d’interès en la despesa, i l’increment de despesa per la Seguretat Social i la despesa sanitària. L’altra alternativa que planteja el BBVA es afrontar la reforma del finançament autonòmic.