Debilitat, recessió, crisi... Què succeirà amb l'economia d'Espanya el 2024? Els economistes no dubten a dir que el PIB continuarà creixent, en l'entorn de l'1,5% -entre els més elevats de la Unió Europea- i que, amb aquestes xifres, parlar de recessió i, molt menys de crisi, és irreal. El que sí que hi haurà és un alentiment de l'economia, entre altres coses per l'efecte d'uns tipus d'interès elevats i una inflació que, encara que a la baixa, segueix en nivells molt alts, que frenaran el consum. A més, aquest 2024 arrenca, com anys anteriors, amb la incertesa internacional, ja que al conflicte d'Ucraïna s'afegeix el de Gaza, amb efecte en el preu de l'energia. L'FMI pronostica que l'economia mundial aquest 2024 un 2,9% (baixa en comparació amb anys anteriors), amb un 1,4% els països desenvolupats i un 4% els emergents.
Comerç internacional. Això suposarà menys consum mundial i un alentiment de les exportacions a nivell mundial, també les espanyoles que es veuran més afectats per l'aturada de l'economia comunitària, destinació del 60% de les vendes espanyoles a l'exterior i principals mercats per al turisme. Segons la Comissió Europea (CE), la UE-27 creixerà un 1,3% i un 1,2% els països que comparteixen euro, amb Alemanya en recessió i un descens previst del 0,3% en el conjunt de 2024; França creixent a l'1%, Itàlia al 0,7%; Països Baixos al 0,6% i Polònia al 0,4%. El BCE, molt més negatiu, rebaixa el PIB de la zona euro al 0,8%.
Evolució del PIB. En aquest entorn, Espanya torna a posar-se, un any més, entre els països més dinàmics. La CE calcula que el PIB augmentarà un 1,7%, per sota del 2% que preveu el Govern de Pedro Sánchez, però per sobre de l'1,6% del Banc d'Espanya (BdE) i el consens dels principals analistes espanyols que, a través del panell de Funcas, parlen també de l'1,6%. L'OCDE, per la seva part, es mostra més pessimista, i rebaixa el creixement espanyol a l'1,4%.
Inflació. Tanmateix, l'avantatge que ha suposat una menor inflació, que ha permès guanyar competitivitat a les empreses espanyoles i fer més atractives les destinacions turístiques del país, podria estar arribant a la seva fi. El novembre, últim mes comparat, Espanya en va tenir un IPC del 3,3%, dues dècimes per a sobre dels competidors de l'àrea euro, i lluny del 2,2% del conjunt de la UE. Perquè la fortalesa de l'euro, pels alts tipus d'interès, juga en contra de l'atractiu dels productes i serveis espanyols als països que no comparteixen l'euro. Així, per a 2024 la CE preveu per a Espanya un creixement dels preus del 3,4%, similar al conjunt de la UE (3,5%), però pitjor que la zona euro (3,2%). Fins i tot pitjor si es confirma el pronòstic del BCE que calcula un IPC del 2,7% per a l'eurozona.
Ocupació. Amb tot, i és una de les bones notícies de l'any, l'economia espanyola continuarà creant ocupació, encara que a un nivell inferior que el 2023 i el 2022. Segons el Govern, la taxa d'atur es reduirà des de l'actual 11,83%, al 10,9% el 2024; una previsió allunyada d'altres anàlisis: CE (11,6%), OCDE (12%) i panell de Funcas i BdE (11,7%). De complir-se aquestes últimes, l'atur no es reduirà gaire, encara que no significa que no es creï ocupació, ja que es pot produir un augment del nombre d'actius (persones disposades a treballar) com succeeix des de fa mesos.
Dèficit públic. Aquest 2024, tornen les exigències de Brussel·les de reduir el dèficit fiscal perquè no sobrepassi el 3%. El Govern espanyol s'ha compromès amb les autoritats comunitàries a complir, però encara que per qüestió de dècimes, només Airef es creï el pronòstic. La CE i l'OCDE parlen d'un 3,2%, el BdE un 3,4% i els analistes econòmics espanyols, agrupat al Panell de Funcas, són els més pessimistes amb un 3,6%.
L'any per als economistes
Pep Ruíz de Aguirre, analista de BBVA Research, diu que no hi haurà crisi, sinó un creixement una mica més feble, encara que positiu, un 1,5% segons els càlculs de departament d'anàlisi del banc. A més, considera que amb els creixements dels últims dos anys, és normal un cert descens del ritme. Les seves preocupacions se centren en el consum nacional, que un any més tirarà el PIB, a causa d'una inflació el creixement de la qual cau, encara que amb uns salaris que pugen recuperant poder adquisitiu. El primer va contra el consum i el segon a favor.
Respecte al context internacional, Ruíz de Aguirre, el veu menys positiu amb la guerra de Gaza i les amenaces de bloquejar el Canal de Suez per part de faccions defensores dels palestins. El que encariria les exportacions i l'energia, amb un efecte negatiu per a les indústries molt consumidores, el que explica que els països centrals, amb Alemanya al capdavant, es vegin més afectes a causa de la presència de grans indústries. A Espanya, tanmateix, l'impacte serà menor per l'absència d'aquest teixit industrial
Respecte als tipus d'interès, l'analista de BBVA Research calcula que començaran a baixar en el segon semestre de l'any, encara que continuaran alts, debilitant la inversió que també es ressentirà dels retards en l'execució dels projectes finançats amb els fons UE. Respecte a Europa, considera que passarà un procés de recessió, però descarta que entri en crisi. Tot i així, els ingressos públics es ressentiran i prevén un dèficit del 3,7%.
Joaquín Maudos, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, considera que no s'ha de parlar ni de bon tros de crisi, encara que si d'alentiment. I ressenya les estimacions el desembre del BdE que, encara que les va revisar en 2 dècimes, preveu un creixement del PIB espanyol de l'1,6%. "És una taxa que duplica la que el BCE preveu per a l'eurozona (0,8%)" ressenya. Segons l'opinió de l'economista, és una bona notícia que la previsió d'inflació es revisa a la baixa (3,3% el 2024 segons el BdE), encara que per sobre del 2,7% que el BCE pronostica per a l'eurozona. El més rellevant, diu, és que aquesta la inflació per a l'eurozona (2,7%) guia les decisions del BCE. "La baixada dels preus explica que el BCE mantingui tipus ja en les seves dues últimes reunions, per la previsió, tret d'imprevistos, és que a poc a poc baixin", encara que matisa que seguirem en un context de tipus alts, la qual cosa crea un entorn de dificultats en l'accés al finançament.
Amb un PIB que creix, encara que a menor ritme, seguirà la creació d'ocupació, encara que també a menor ritme que el 2023. Si el 2023 s'estima que l'ocupació hagi augmentat gairebé un 2%, el 2024 el creixement es ressent a menys de la meitat. Per tant, continuarà caient la taxa d'atur, fins a un nivell entorn de l'11% que desgraciadament continuarà sent el més alt de la UE-27. "La creació d'ocupació, la reducció de la taxa d'atur juvenil i de llarg termini han de ser a l'agenda de 2024", assenyala Maudos.
Entre els reptes, el catedràtic d'Anàlisi Econòmica, assenyala el compliment de l'objectiu que la CE fixa de dèficit públic, ja que segons la seva opinió "la situació de partida és dolenta, amb elevat dèficit i endeutament perquè es van desaprofitar els anys de bonança per reduir-los" i accelerar l'execució dels fons NGEU que són clau per a la transició digital i verda.
Antonio Pedraza, president de la Comissió de Finances del Consell General d'Economistes, comenta que el 2024 és un any difícil de predir, encara que assenyala algunes pistes. En primer lloc, mostra la seva preocupació pel dèficit públic i l'evolució del deute, perquè el BCE ha acabat amb la compra de deute i Espanya haurà de retratar-se en els mercats amb la seva prima de risc i pagar, previsiblement, les seves emissions més cares. Respecte als comptes públics, assenyala entre les pistes, l'augment del sostre de despesa i l'acord PSOE-Sumar, "amb un intervencionisme econòmic més gran i un augment de la pressió fiscal per a les empreses", el que, segons la seva opinió, no és bo per al mercat, ja que cal donar seguretat jurídica als inversors, igual com seguretat fiscal, sense canvis abruptes en els impostos.
En aquest sentit, assenyala el risc de deslocalització d'empreses, per exemple a Portugal, on, segons Pedraza, l'entorn empresarial és més favorable que a Espanya. En aquest sentit, recorda que ocupem el lloc 32 en el rànquing de competitivitat, el que suposa que "no som un país competitiu", una cosa que es pot agreujar el 2024 perquè s'ha perdut el diferencial d'inflació.
Però per al Consell General d'Economista, el principal problema és la sequera que pot tenir conseqüències en certs serveis com a hostaleria i restauració, amb un gran pes en el PIB espanyol. Així, denúncia que no s'hagi fet una previsió de l'efecte econòmic del Canvi climàtic. Respecte als tipus, considera que el BCE intentarà mantenir-los alts, però un euro fort és perjudicial per a les exportacions alemanyes, encara que també per a la resta dels països, com Espanya, que tindrà problemes amb les vendes a l'exterior. Les previsions del Consell d'Economistes és un creixement del PIB de l'1,4%-1,5%, un IPC del 3%, una taxa d'atur de l'11,8%, i un 3,3% de dèficit.
Fonts de CaixaBank Research comenten a ON ECONOMIA que 2024 vindrà carregat de reptes per a l'economia. Després d'una primera meitat de 2023 en la qual l'activitat espanyola va rebre el suport del bon comportament del turisme i de la baixada dels preus de l'energia, a partir de l'estiu hi va haver una desacceleració, provocada per l'impacte d'uns tipus d'interès més elevats i per la clara debilitat del creixement en la zona euro. Malgrat la desacceleració, l'economia ha mostrat una resiliència destacable i tancarà amb un creixement mitjà del 2,4%.
Per al pròxim any, el nostre escenari preveu un creixement del PIB de l'1,4%, encara que l'economia anirà de menys a més: esperem que a mesura que avanci l'any l'impacte de l'augment dels tipus d'interès i de la debilitat industrial perdin força i que, en canvi, les llars guanyin poder adquisitiu de forma progressiva pel descens de la inflació. El creixement econòmic es veurà impulsat per factors com el bon comportament de la renda disponible i de la taxa d'estalvi de les famílies en els últims trimestres, i la tracció que exerciran els fons europeus sobre l'activitat.