La Comunitat de Madrid va créixer econòmicament més que Catalunya el 2022, després d'un any en què la comunitat catalana va trencar aquesta tendència, segons dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (I.N.E) aquest dilluns. La comunitat presidida per Isabel Díaz-Ayuso va veure augmentar el seu Producte Interior Brut (P.I.B) un 7,2%, més d'un punt per sobre que la que presideix Pere Aragonès, que ho va fer un 6%, ambdues per sobre de la mitjana espanyola, que va ser del 5,8%. Balears va ser la comunitat que més va créixer, el doble que la mitjana espanyola, en assolir el 12,5%, per sobre de les altres illes, les Canàries, que ho van fer un 9,7%. En tercer lloc, està la comunitat de Madrid i en quart, empatades, el País Basc i Catalunya, que superen la Comunitat Valenciana, amb un 5,9% l'última per sobre de la mitjana espanyola.

Les comunitats que menys van créixer a Espanya són Castella i Lleó, un 3,1%, Castella-La Mancha, un 2,2, i Extremadura, un 2,1%, totes elles per sota de la mitjana de la Unió Europea, del 3,4%. El P.I.B per habitant, en canvi, va créixer més a Catalunya, on va créixer un 8,7% fins a assolir els 32.550 euros, que en la comunitat de Madrid, on va créixer un 8,6% fins a arribar a 38.435 euros. La comunitat on més va créixer el PIB per habitant, de tota manera, va ser Andalusia, amb un 9,2% fins i tot arribar als 21.0191 euros, el mateix que el total nacional, on el resultat va ser de 28.162 euros.

La comunitat de Madrid continua sent també la que compta amb un PIB més elevat per càpita, 38.435 euros, amb Euskadi (35.832) les úniques que superen la mitjana europea, que és de 35.440 euros per persona. Per sota es troben la comunitat foral de Navarra, amb 33.798 euros, i Catalunya, amb 32.550. Aragó, Balears i La Rioja tanquen la llista de comunitats amb un P.I.B per càpita superior a la mitjana espanyola, que és de 28.162 euros. A l'altra cara de la moneda, Canàries, Extremadura, Andalusia i Melilla són, per aquest ordre, de major a menor, les comunitats amb menor P.I.B per càpita.

Euskadi, més renda disponible

Les llars del País Basc van ser les que van tenir més renda disponible per habitant en aquest cas l'any 2021, amb 20.865 euros, xifra un 26,6% superior a la mitjana  d'Espanya (16.480 euros). Per darrere de País Basc i per sobre de la mitjana es van situar Comunitat de Madrid (20.357 euros per càpita), Navarra (18.625 euros), Catalunya (18.369), Aragó (17.600), Astúries (17.231), Castella i Lleó (16.696) i La Rioja (16.594) . Al contrari, els registres més baixos van correspondre a la ciutat autònoma de Melilla (13.151 euros per habitant), Extremadura (13.378 euros), Andalusia (13.508) i les Canàries (13.689).

Les comunitats amb més pes en el PIB espanyol el 2022 van ser Madrid (19,4%), Catalunya (19%), Andalusia (13,4%), Comunitat Valenciana (9,4%), País Basc (5,9%) i Galícia (5,2%).

El PIB per càpita d'Espanya va augmentar un 9,2% el 2022, fins als 28.162 euros per habitant, màxim històric en la sèrie de l'INE. Madrid va registrar el PIB per càpita més elevat el 2022, amb 38.435 euros per habitant, seguit de País Basc (35.832 euros) i Navarra (33.798 euros).

En l'altre extrem, amb menor PIB per càpita, es van situar Melilla (20.698 euros), Andalusia (21.091 euros per habitant) i Extremadura (21.343 euros). La mitjana espanyola (28.162 euros) va ser inferior a la de la Unió Europea, que va assolir els 35.440 euros. Set regions van superar el registre mitjà nacional i només dos (Madrid i País Basc) van sobrepassar la mitjana europea.

En valors relatius, el PIB per càpita de Madrid va ser un 36,5% superior a la mitjana nacional, mentre que el de País Basc va ser un 27,2% més elevat i el de Navarra, un 20% superior. Per contra, el de Melilla va ser un 26,6% inferior al registre mitjana nacional, mentre que els d'Andalusia i Extremadura van ser un 25,1% i un 24,2% inferiors, respectivament.