Els economistes estan a favor d'alleujar el deute de les comunitats autònomes, però a canvi de condicions fiscals, o dit d'una altra forma, imposant als executius territorials sanejar els seus pressupostos i tenir superàvit fiscal, segons s'ha recollit en una jornada aquest dijous organitzada pel Consell General d'Economistes (CGE) i el think tank econòmic Fedea.
En el debat, dut a terme per experts en finançament autonòmic com Diego Martínez López, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat Pablo de Olavide i investigador de Fedea; José María Durán, professor de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i Angel de la Fuente, director executiu de Fedea, no obstant això, s'han mostrat postures diferenciades. Des d'una oposició a la condonació, expressada per De la Fuente, a postures més favorables, com les de Martínez López. Tanmateix, com considera De la Fuente, "si cal fer-ho, l'únic que tindria certa lògica és lligar la condonació a l'infrafinançament acumulat en el passat respecte al finançament mitjà per habitant ajustat". El director de Fedea reconeix que té una "por atroç del risc moral. Fa 20 anys estava més obert a la condonació, però el deute de les comunitats autònomes era molt inferior a l'actual. Però ara, em fa més por. Si se cedeix, no se'ls podrà exigir responsabilitat fiscal més endavant", assenyala. I la seva conclusió és que si es fa una condonació, "hauria de ser igual per a tot".
El mateix director de Fedea ha assenyalat aquest dijous les diferents posicions dins del think tank, la qual cosa ha saludat com a positiu. Unes diferències referides a la postura que l'investigador de Fedea, Martínez López, va defensant des de fa anys respecte a les mesures de reestructuració del deute. "Fa més d'una dècada, érem pocs els economistes que defensàvem la condonació del deute, i ara ja no es discuteix si es fa, sinó com es fa", assenyala a ON ECONOMIA. Encara que el catedràtic de la Universitat Pablo de Olavide posa condicions molt concretes a la possible condonació: que sigui parcial, asimètrica i condicionada. Tanmateix, per a Martínez López, és l'única forma viable i creïble que totes les comunitats autònomes es financin de manera ortodoxa als mercats.
Risc moral?
Risc moral?, es pregunta. "Sí, clar; però la situació actual (i durant 10 anys) amb el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) i els altres fons, no ho són?". En primer lloc, ha de ser una condonació parcial perquè "només hauria d'afectar un percentatge del deute amb els mecanismes extraordinaris, lligat a inframinançament relatiu (i potser alguna cosa de l'impacte del cicle econòmic), tenint en compte la despesa per càpita i l'exercici de la capacitat normativa sobre tributs cedits". Asimètrica perquè la situació a corregir és molt heterogènia depenent de cada comunitat autònoma i una part de l'origen del problema és asimètric. "No ha de tractar-se d'un cop de mànega generalitzat de condonació". L'expert en finançament autonòmic considera que per convèncer tots els territoris d'aquesta condonació asimètrica, s'ha de produir una negociació que no es limiti a un quitament, sinó que s'ampliï al finançament autonòmic en la seva globalitat, tractant temes com l'ordinalitat, l'statu quo, etc.
I, possiblement, la condició més important: la condonació no pot ser gratis. Segons l'opinió de Martínez López, a les comunitats beneficiàries se'ls han d'exigir plans d'ajustament factibles i verificables. "Podria atenuar-se així una part de l'inevitable risc moral". Per exemple, retallar un 1% del deute a aquelles comunitats que tinguin un 1% de superàvit, mesura que pot ser reversible si no es manté en anys posteriors, assenyala Durán. O exigir superàvits continuats durant 10 o 20 anys, segons l'opinió de Martínez López.
El director de l'Institut d'Economia de Barcelona és de la mateixa opinió. "La condonació parcial del deute pot tenir sentit, però lligada a un argument objectiu com és l'infrafinançament, i subjecta el compliment de certes condicions, que han de ser per al conjunt de les comunitats". Durán considera que cal buscar solució, ja que si no es fa res, en una dècada el problema s'haurà agreujat. Si bé insisteix que ha de ser una retallada del deute condicionada. "El risc moral que comporta no ens agrada als economistes, però una part del deute ve d'unes situacions concretes, com uns mercats amb tipus a què no podien accedir les comunitats.
Rescats internacionals
El finançament autonòmic és al centre de les preocupacions dels economistes espanyols. Fa uns dies l'IVIE, Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, va mantenir un debat similar amb els mateixos ponents. Encara que en aquesta ocasió es va sumar Santiago Lago, catedràtic de la Universitat de Vigo, i un dels coneixedors més grans del finançament autonòmic. Lago considera que una condonació parcial d'un 20%, com la que han firmat ERC i el PSOE, no serà suficient. Per això, l'expert advoca per anar a una altra solució, com mantenir el principal del deute, permetre allargar molt substancialment els terminis de devolució, gairebé sine die i garantir tipus d'interès baixos per no asfixiar cap comunitat.
A València, Martínez López, va recordar que la condonació del deute o altres mesures de suport a les finances autonòmiques i locals han estat freqüents en els últims 25 anys. Segons explica a ON ECONOMIA, un estudi de fa dos anys de l'FMI, assenyala que en 13 ocasions, els governs centrals han anat en auxili de les administracions subnacionals. De mitjana, aquests rescats van suposar l'equivalent al 3,7% del PIB dels països rescatadors. Exemples com el del Brasil, l'Argentina, Mèxic o l'Índia, però també a Hongria, França, Àustria o els EUA, on l'Estat de Nova York i el Govern Federal van haver d'acudir en auxili de la ciutat de Nova York.