Els economistes catalans aposten per a que la Unió Europea esgoti la via de la negociació amb l’administració de Donald Trump per la seva política aranzelària, segons l’enquesta flash que ha elaborat el Col·legi d’Economistes de Catalunya.
En ser preguntats sobre quines mesures ha d’adoptar la UE per fer front a la política aranzelària dels Estats Units, els economistes catalans es decanten per esgotar la via de la negociació (72,3%); posar els aranzels ‘zero per zero’ sobre béns industrials (43,4%); posar mesures proteccionistes sobre serveis, especialment financers i digitals (35,2%); posar mesures proteccionistes sobre mercaderies nord-americanes (29,1%); posar en marxa altres tipus de mesures (21,6%) i un 8,6% proposa altres mesures.
Sobre quina estratègia ha d’adoptar la UE en el context actual, la primera opció dels economistes catalans és la d’enfortir l’apropament amb els socis comercials del continent llatinoamericà i al Canadà (76,5%); amb els asiàtics (74,4%); africans (44,4%); accelerar la moderació de la política monetària amb la reducció dels tipus d’interès (27,3%); instrumentar mesures que ajudin a depreciar l’euro front el dolar i altres divises (14,7%), mentre que un 5,9% proposa altres mesures.
Un 71% dels economistes consultats valora com a “negatiu” l’impacte global per a l’economia catalana de les polítiques proteccionistes que impulsa l’administració Trump. Un 8,3% el considera “molt negatiu”; un 14,5%, “neutre” i un 3,2% no respon. Aquesta enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) s’ha efectuat en els dos últims dies, però abans que Donald Trump anunciés una moratòria de 90 dies per prendre la decisió definitiva sobre els aranzels que aplicarà a Europa.
En roda de premsa, el degà del CEC, Carles Puig de Travy, ha indicat aquest divendres que les reaccions dels governs espanyol i català “han estat ràpides i donen certa tranquil·litat”. Valora com a “positives” les mesures adoptades pel Govern de la Generalitat, que el seu president, Salvador Illa, ha anunciat que es mantindran passi el que passi. Aquestes mesures estan valorades en 1.500 milions d’euros.
Enquesta d’hivern dels economistes
D’acord amb els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica-Hivern 2025 del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat torna a ser un cop més la qüestió que més preocupa als economistes catalans, amb un 42,3%. Però aquesta qüestió registra una baixada de gairebé 4 punts menys amb la dada de la tardor de 2024. La segueix les dificultats d’accés a l’habitatge amb un 37,4%, en aquest cas més de 4 punts per sobre que en l’anterior sondeig (33,1%). A continuació segueixen les deficiències en infraestructures i comunicacions amb un 36,4%, la baixa productivitat amb un 33,0%, i la manca de reformes estructurals amb un 31,8%.
Aquesta enquesta també ha preguntat sobre la perspectiva de què les empreses que van traslladar la seu social fora de Catalunya el 2017 la tornin a situar al territori, seguint l’exemple de Banc Sabadell, la Fundació La Caixa i Criteria, i Cementos Molins: el 69,4% dels enquestats considera que s’haurien de retornar, mentre que el 9,9% creu que no ho haurien de fer i el 20,7% no ha donat resposta a aquesta qüestió.
En relació amb la crisi de l’habitatge, la base col·legial de l’entitat ha identificat que els tres motius principals que dificulten l’accés a un allotjament són la manca d’inversió pública (59,6%), la regulació inadequada i la inseguretat jurídica (53,3%), i, a certa distància, els pisos turístics (34,4%).