El finançament autonòmic és un dels assumptes sobre els quals més han reflexionat els economistes catalans, en bona part perquè segueix sense resoldre’s i perquè reivindicacions de fa dècades segueixen vigents. Aquest dimecres, tres economistes de capçalera, dos d’ells amb experiència de gestió a la Generalitat, han debatut al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) sobre l’acord d’ERC i PSC que s’hauria de desenvolupar en l’actual legislatura.

Miquel Puig Raposo, fins fa uns mesos secretari d’Afers Econòmics, ha defensat l’acord, mentre que Guillem López-Casasnovas, director del Centre d'Investigació en Economia i Salut (CRES-UPF) i col·laborador d’ON ECONOMIA, i Albert Carreras de Odriozola, secretari d’Economia i Finances amb Andreu Mas-Colell de conseller, han donat la seva visió de l’acord i de com hauria de ser el finançament de Catalunya, en un debat moderat per Josep Reyner, també col·laborador d’ON ECONOMIA.

Els economistes han mostrat més coincidències que divergències, que en tot cas eren més de forma, de sofisticació del model, que de fons de la qüestió, que no és altra que millorar el finançament de Catalunya. Una de les coses amb les quals han estat d'acord és que consideren que una de les resistències més importants que es trobaran per al desenvolupament de l’acord no estarà al Congrés sinó als despatxos dels funcionaris i els sindicats.

Carreras de Odriozola: “Hi haurà resistències dels funcionaris, que aniran per la via sindical, que és la més poderosa de totes"

Carreras de Odriozola té clar que hi haurà resistències per part de la plantilla de l’Agència Tributària al traspàs a l’Agència Tributària Catalana, com n’hi ha hagut en el passat en altres administracions o, actualment, amb el personal de Renfe per al traspàs de Rodalies. “Hi haurà resistències dels funcionaris, que aniran per la via sindical, que és la més poderosa de totes perquè se li ha de fer un cas determinat”, ha assegurat el director de l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF). Els altres economistes li han donat la raó.

Tot i això, Puig ha defensat l’acord perquè, només pel fet de mantenir l’ordinalitat, “representa una millora de 2,5 punts del PIB; és molta millora”. Això sí, ha assegurat que “costarà sang, suor i llàgrimes que tiri endavant” al Congrés i que, per aconseguir-ho, “hem d’intentar no trepitjar massa ulls de poll”. Per exemple: “Als bascos ni tocar-los, perquè això sortirà si PNB i Bildu vota a favor. I els càntabres igual, que són els millor finançats”.

López-Casasnovas ha tret importància a l’ordinalitat i ha incidit en dos aspectes: el primer és l’atac a la uniformitat amb la qual es tracta el finançament autonòmic a l’Estat, sense tenir en compte les peculiaritats i la capacitat fiscal de cada regió. L’altre és en què l’important és recaptar l’IRPF, no la resta d’impostos, i que en realitat és igual qui el recapti sempre que els diners es quedin a Catalunya.

“El problema no és la multilateralitat, és la uniformitat amb la qual es tracten els problemes del finançament autonòmic. Pensar que amb una única forma, la de les necessitats fiscals, aconseguirem obrir una via que encaixi Catalunya. Es posa davant la multilateralitat perquè la població de moltes comunitats vol menys descentralització. La multilateralitat és la via per introduir la uniformitat”, ha explicat.

López-Casasnovas: “El problema no és la multilateralitat, és la uniformitat amb la qual es tracten els problemes del finançament"

Carreras de Odriozola ha incidit en el mateix tema i ha defensat que Catalunya ha de tenir una relació bilateral perquè és el que practica el govern espanyol amb la resta d’autonomies: “La bilateralitat existeix, és el que tenen totes les comunitats, però que els catalans no podem exercir, perquè ens acusen d’insolidaris”. Al Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPPF) només es formalitza el que s’ha pactat prèviament, ha afegit.

“No es pot tirar endavant en redistribució de recursos amb el CPPF, perquè està absolutament bloquejat, ja que la meitat dels vots més un són del govern central. És una institució de teatralització no serveix per a res”, ha valorat. També ha atacat els sistemes d’ajust a l’actual model de finançament, perquè serveixen per fer “trampes”, com amb la població ajustada.

López-Casasnovas ha coincidit i ha qualificat aquests sistemes d’ajust de “Frankenstein” per manipular els resultats: “Respecte als mecanismes d’ajust, tot això és tan manipulable que l’únic que fa és generar una multilateralitat encoberta. S’ha creat un Frankenstein”.

La no eliminació del dèficit fiscal

L’eliminació del dèficit fiscal ha estat un altre dels grans temes de debat. El director del Centre d'Investigació en Economia i Salut (CRES-UPF) ha demanat no vincular l’acord de finançament amb l’eliminació del dèficit fiscal perquè “és impossible”, ja que el model de finançament només actua sobre un 40% dels recursos que es destinen a Catalunya, mentre que el 60% restant el decideix l’Estat arbitràriament i hi ha molts desequilibris entre comunitats.

Miquel Puig ha admès que no serveix per eixugar-lo del tot, però que el reduiria molt, i ha rebut el suport d’una cara coneguda entre el públic: l’exconsellera Natàlia Mas, la seva ‘cap’ fins fa uns mesos i la persona que va fer la proposta de finançament singular, que al final de l’acte ha demanat la paraula i ha demanat “no focalitzar el debat en el dèficit fiscal” i engegar com més aviat millor “la maquinària del Congrés” i no ferir sensibilitats de tercers perquè tiri endavant.

Miquel Puig: "Als bascos ni tocar-los, perquè això sortirà si PNB i Bildu voten a favor. I els càntabres igual, que són els millor finançats”

També ha demanat el micròfon Joan Canadell, diputat de Junts, que s’ha mostrat crític amb algunes propostes, com la de començar recaptant només un impost, l'IRPF, ja que advoca perquè l’acord estigui totalment tancat i sigui hermètic a possibles trampes del govern central: “L’Estat espanyol el coneixem tots. Feta la llei, feta la trampa. Ja buscaran la manera d’apujar el dèficit fiscal. O ho fem molt bé, o no l’hem d’acceptar”.

L’última pregunta del públic ha provocat riures entre els economistes, però també ha aportat una bona dosi de realisme: aquest és un acord que apel·la l’actual govern espanyol, però què passa si el 2027, o abans, entra la dreta a la Moncloa? Afecta? “És clar que afecta”, han respost tots tres, i Guillem López-Casasnovas ha anat més enllà i ha dit que el desitjable seria que en sis mesos ja s’hagi desenvolupat alguna mesura de l’acord que el faci difícil de revertir, davant el que pugui passar. “Però res és irreversible en política”, ha conclòs.