El Consell General d'Economistes (CGE) ha elevat des de l'1,5% a l'1,8% la seva previsió de creixement econòmic per a Espanya el 2023. Aquest increment en les previsions del producte interior brut (PIB) es justifica en el bon comportament en els dos primers trimestres de l'any de les exportacions i del turisme, la menor pressió inflacionista, la disminució dels problemes amb les cadenes de subministraments i la gradual aplicació dels fons vinculats al programa Next Generation EU.
No obstant això, els economistes han advertit que existeixen certes incògnites per al segon semestre d'aquest any degut, entre altres motius, a la reducció de la borsa d'estalvi de les famílies i la caiguda de la demanda interna, el possible fre del turisme, les conseqüències de la sequera i l'increment del preu dels diners amb la seva incidència directa al sector immobiliari i de la construcció.
Segons ha recordat l'organisme que presideix Valentín Pich al seu informe Observatori Financer del primer quadrimestre de l'any, tant el Fons Monetari Internacional (FMI) com el Banc d'Espanya han elevat les seves previsions de creixement per a l'economia espanyola per sobre de l'1,5% aquest any. Malgrat això, els economistes han advertit que aquestes previsions "no estan exemptes d'incerteses" per les circumstàncies geopolítiques i les tensions financeres i l'enduriment de la política monetària.
Demanen més transparència en els fons Next Generation
A més, el president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentín Pich, ha recordat que l'economia espanyola continua sent l'única de les quatre grans economies de l'eurozona que no ha recuperat els nivells previs a la pandèmia de la covid-19. Comparant el nivell del PIB real actual respecte al moment previ a l'inici de la pandèmia, aquest se situa encara a Espanya un 0,2% per sota de l'observat llavors --2,5% per sobre en l'àrea de l'euro-.
No obstant això, Pich ha augurat que la dada de creixement del segon trimestre probablement col·locarà ja el nivell de PIB per sobre de l'anterior a la pandèmia. "Si realment volem que ser un país capdavanter dins i fora d'Europa, necessitem continuar fent atenció a l'aplicació eficient i transparent dels fons Next Generation, mentre s'haurà de garantir que la retirada d'estímuls que aviat venceran --tret que es prorroguin-- es fa en el moment adequat i no abans, i pensar en el possible efecte que això tindrà", ha aconsellat el president dels economistes.
Baixen l'estimació sobre la taxa d'atur al 12,7%
Quant al mercat laboral, els economistes apunten que tant les xifres de comptabilitat nacional com les de l'Enquesta de Població activa (EPA) relatives al primer trimestre reflecteixen certa desacceleració de l'ocupació, despuntant la taxa d'atur al 13,3%. Tanmateix, a l'abril l'atur s'ha situat en 2.788.370 aturats, un 2,58% menys que el mes de març i un 7,75% menys que l'abril de 2022, mentre que els afiliats a la seguretat social superen els 20,6 milions d'afiliats per primera vegada.
Amb aquest escenari, el Consell General d'Economistes ha decidit reduir la taxa d'atur estimada per al conjunt d'aquest any des de l'entorn del 13% de l'anterior previsió publicada l'abril, al 12,7%. Sobre la pujada de preus, els economistes han mantingut les seves estimacions per a la taxa de creixement prevista de la inflació general el 2023 en una forquilla entre el 4% i el 4,3%, idèntica a l'estimació anterior.
Revisen a l'alça la previsió de deute
Del seu costat, els economistes han assenyalat que l'endeutament de l'economia espanyola respecte al PIB continua la seva tendència decreixent, però no en termes de volum. Considerant que el deute continua creixent, un 5,58% en taxa interanual al març, els economistes han revisat les estimacions per a la ràtio d'endeutament pública sobre PIB el 2023 fins al 113%, des del 111%.
El Consell General d'Economistes considera que el dèficit, del seu costat, tancarà l'any en el 4,4%, mentre que les estimacions de l'Executiu el situen en el 3,9%. Cal esmentar el compromís del Govern d'Espanya perquè, a finals de 2024, el dèficit públic es redueixi al 3% d'acord amb el nou Programa d'Estabilitat 2023-2026 remès el mes d'abril passat a Brussel·les.
Finalment, els economistes esperen noves pujades de tipus d'interès per intentar controlar la inflació a l'eurozona, que ha despuntat fins al 7% a l'abril. "Mentre no s'aconsegueixi doblegar la inflació, que a l'abril va despuntar a l'eurozona fins al 7%, és possible que continuïn pujant", tal com ha anunciat el Banc Central Europeu en el sentit de continuar adoptant mesures per aconseguir l'objectiu del 2% el 2025.