Aquesta setmana s'iniciava amb un dilluns negre (5 d'agost) a les Borses mundials. El Nikkei de Tòquio es va desplomar un 12,4%, la segona caiguda més gran de la seva història (1987), i arrossegava a les borses europees -l'IBEX va arribar a caure un 2,7%, però va tancar en el 2,3%- i en Wall Street, el Nasdaq es va deixar un 3,4%. Les raons esgrimides pels analistes van apuntar en dues direccions: al Japó, on els inversors acusen la revalorització del ien davant el dòlar i a la por d'un debilitament de l'economia als Estats Units. Dilluns es va parlar, fins i tot, de recessió (2 trimestres seguits de caigudes del PIB).

El divendres anterior, 1 d'agost, es coneixia que l'atur als Estats Units es va elevar al 4,3% al juliol, la taxa més alt des d'octubre de 2021. El mercat es va omplir de missatges de debilitat en l'activitat, en una economia que és molt ràpida als canvis, amb caigudes brusques, però recuperacions molt ràpides. De moment, es tracta d'una dada aïllada, ja que en l'avenç setmanal conegut aquest dijous 8, el Ministeri de Treball dels EUA va apuntar que en la primera setmana d'agost es van registrar 233.000 demandes d'atur, 17.000 menys que la setmana anterior. Wall Street va celebrar amb pujades la notícia.

Tranquil·litat en la FED

Es justifica, doncs, les pors d'una recessió als Estats Units? El president de la Reserva Federal (FED), màxim responsable de la política monetària del país, matisava el mateix 1 d'agost les dades d'atur. Jerome Powell va ressaltar que l'economia nord-americana continua "expandint-se a un ritme sòlid, i va destacar la fortalesa de la demanda interna donada suport per un fort creixement del consum i de la inversió". Va negar nuvolots de debilitat. Respecte a les dades de l'atur, els va valorar fins i tot de forma positiva, ja que segons la seva anàlisi les condicions han "tornat a on estaven abans de la pandèmia: fortes, però no sobreescalfades". I va celebrar que els desequilibris entre oferta i demanda d'ocupació s'hagin normalitzat i va remarcar que, malgrat el lleuger increment de la taxa d'atur, aquesta es manté en nivells baixos.

L'atur en aquest país és històricament sota, i un 4,3% no suposa una xifra alarmant (Espanya té un 11,3%). Les previsions que es manegen són una taxa d'atur del 3,9% per a aquest any i el següent i el 3,8% el 2026. El refredament del mercat laboral al juliol no preocupa la Fed, almenys de moment, ja que ho atribueixen a "la normalització de les condicions sobreescalfades del mercat laboral, més que a una incipient debilitat de l'activitat econòmica".

En definitiva, el risc als EUA continua sent la inflació, almenys al cap de Powell. Sobre això, el president de la Fed es mostra optimista, perquè la va qualificar d'"elevada" a "alguna cosa elevada" i va aplaudir el bon progrés de les lectures més recents cap a l'objectiu del 2% que, va remarcar, han augmentat la confiança de la Fed. Els analistes vaticinen un primer descompte del preu dels diners al setembre i n'hi podria haver dos més abans de desembre.

Conjuntura dels EUA.

Miguel Cardoso, analista de BBVA Research, assenyalava aquest dimecres a ON ECONOMIA que "no hem canviat les nostres previsions. Les dades conegudes fins al moment són consistents que el creixement als EUA es mantingui al voltant del 2% tant aquest com el següent any. A Espanya hi ha un biaix positiu sobre l'estimació d'aquest any, atesa l'evolució recent, mentre que en la zona euro continuem esperant una acceleració moderada cap a 2025, passant d'un avanç del 0,7% el 2024 fins i tot l'1,4% el següent." Però l'economista del banc mostra el seu temor al qual el contagi sigui a la inversa; és a dir, dels mercats cap a l'economia: "Si bé les dades macroeconòmiques no justifiquen la volatilitat als mercats, si aquesta es manté al voltant dels actuals nivells (amb referència a dilluns) pot portar a un deteriorament de les perspectives".

Sobre l'atur de juliol als EUA, Cardoso considera que si bé és cert que l'estat d'aversió al risc als mercats financers es va fer detonar-lo la debilitat de les dades que van augmentar el risc de recessió als EUA, "els resultats de juliol són consistents que el creixement del PIB es mantingui en l'entorn del 2% aquest com el següent any".

Isabel Lara White, analista experta en els EUA de Caixabank Research, ressalta també la fortalesa de l'economia del país. Així, el PIB del segon trimestre va créixer un 0,7% intertrimestral (2,8% anualitzat) duplicant el ritme de creixement observat en el primer trimestre. Una dada molt de les expectatives del consens d'analistes (2%) i les projeccions de la Fed estatals (2% de la Fed de Nova York i 2,6% de la Fed d'Atlanta).

Un PIB sòlid

L'economia de Caixabank Research destaca, especialment, que l'anàlisi de l'economia del segon trimestre per components mostra creixement a gairebé totes les partides del PIB, la qual cosa apunta a una economia sòlida malgrat el tensionamiento monetari, fruit d'uns tipus d'interès alts. El consum privat, el consum públic i la inversió no residencial van ser els principals motors del creixement.

No obstant això, Lara White reconeix que s'adverteix una moderació davant els registrats l'any anterior, una cosa esperable després del fort enduriment monetari acumulat des de 2022. "És ressenyable que la Fed sembla haver aconseguit l'aterratge suau de l'economia en aquest procés", ressalta. Malgrat la mala dada de l'atur de juliol, l'experta en els EUA apunta que aquest tercer trimestre va arrencar de manera positiva, amb un augment significatiu del PMI de serveis (previsions del sector) respecte a juny; el PMI manufacturer es va quedar 1 dècima per sota dels 50 punts (el nivell que separa contracció d'expansió) i l'enquesta de manufactures de la Fed de Filadelfia, que va pujar d'1,3 el juny a 13,9 al juliol, "apunten a un panorama més favorable".

Problemes al Japó

Encara que l'ensorrament del Nikkei no es va justificar en l'economia nord-americana, sinó en la local, segons els analistes dels mercats. El Banc del Japó ha realitzat una baixada del preu dels diners d'un quart de punt, una cosa que no succeïa des del segle passat. El 1987, els tipus d'interès del ien es van col·locar en el zero i així han seguit fins aquest estiu. Les fortes pujades del tipus del dòlar, en el 5,25% - 5,5% des de març de l'any passat, han fet que la divisa nord-americana guanyi l'interès dels inversors, especialment pels bons del país, però també que es revalori el ien, encarint els productes japonesos en detriment de la seva competitivitat.

Igual com va fer Powell l'1 d'agost, el vicegovernador del Banc del Japó, Shinichi Uchida, va enviar un senyal clar als mercats el dilluns negre en assegurar que l'entitat no decretarà pujades dels tipus de referència en moments d'inestabilitat dels mercats. Es va afegir al ministre de Finances japonès, Shunichi Suzuki, que unes hores després de la patacada va dir que està "vigilant amb atenció i molt interès la caiguda de la Borsa". Aquell dia, el ien cotitzava entre 141,68 i 146,63 unitats per dòlar.

"És desitjable que el ien es mogui de forma estable segons els fonaments i vigilarem de prop el mercat de divises", prenent les decisions oportunes "amb calma", va assegurar el responsable financer nipó. "El valor de la Borsa el fixa el mercat segons les decisions dels inversors, observant la situació econòmica dins i fora del país i el moviment de les empreses, així que evitaré comentar sobre això", va dir Suzuki, que considera, no obstant això, que "l'economia japonesa s'està recuperant moderadament mentre millora l'ambient d'ocupació i els ingressos".

Analistes de mercats

Les versions dels analistes de Borsa difereixen de les manejades pels economistes i els responsables de les polítiques econòmiques i monetàries. Ariel Bezalel i Harry Richards, gestors del fons Jupiter Dynamic Bond de Jupiter AM, assenyalaven aquesta setmana que "els Estats Units han exhibit un fort creixement econòmic en els dos últims anys. Creiem que una desacceleració podria estar justificada en aquest moment i es perceben signes de debilitat als dos pilars del cicle postpandèmic: el mercat laboral i el consum". I assenyalen que l'augment de les taxes de morositat dels crèdits al consum és un símptoma de fatiga i el recent índex general de comerç detallista s'ha mantingut estancat en termes nominals.

Joe Biden. EP

Marc Seidner, analista de Pimco, per la seva part, assenyala que "esperem que la volatilitat i la dispersió mundials continuïn, ja que la restrictiva política monetària i els elevats nivells de deute sobirà amenacen el creixement econòmic, especialment en un any d'eleccions importants." Encara que assenyala els avantatges que es poden obtenir amb aquest panorama erràtic: "Afortunadament, aquest tipus de volatilitat pot crear atractives oportunitats de negociació per als gestors d'inversions actius"

"Les tensions del mercat laboral podrien justificar un ritme accelerat de retallades|retalls de tipus una vegada que la Fed comenci a relaxar la seva política. Això seria coherent amb cicles anteriors", diu Seidner, que conclou|acaba: "Els signes de debilitament en altres economies desenvolupades havien contrastat durant mesos amb el resistent creixement nord-americà, però últimament fins i tot els Estats Units semblen vulnerables".