El finançament autonòmic està lligat a la responsabilitat fiscal dels governs autonòmics. Sota aquesta precisa, els economistes advoquen perquè la recaptació fiscal estatal, actualment en mans de l'Agència Tributària (AEAT) -dependent del Govern espanyol- es transformi en una agència "realment compartida de 15 +1", en relació amb les 15 comunitats autònomes amb règim fiscal comú (totes a excepció de Navarra i País Basc, pel seu règim foral) més l'Administració Central. Una mesura unànime que s'ha expressat en una jornada sobre Fiscalitat i Finançament Autonòmic coorganitzat pel Col·legi d'Economistes d'Espanya i el think tank econòmic Fedea.
En la jornada han participat quatre dels economistes que més saben de finançament autonòmic a Espanya: Diego Martínez López, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat Pablo de Olavide i investigador de Fedea, José María Durán, professor de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), Ángel de la Fuente, director executiu de Fedea, i Valentín Pich, president del CGE. Tots ells han rebutjat les clàusules d'excepció sol·licitada per ERC i Junts per la qual se cediria a Catalunya la totalitat dels impostos.
Entenen que suposaria "una fallida de l'equitat entre persones que viuen en territoris diferents i impediria de dur a terme polítiques socials uniformes a tot el país". I, respecte a la fiscalitat dels territoris forals, igualment coincideixen que, sense posar en dubte la constitucional d'aquests règims, el que no funciona correctament és el seu funcionament, ja que entenen que la contribució de Navarra i del País Basc a la solidaritat ha de ser més gran. Que gran? De la Fuente no ha volgut entrar a donar una xifra, però sí que ha dit que "moltíssim de major" a la que actualment aporten. Els participants matisen que si es reforma l'actual sistema de finançament autonòmic, una cosa fonamental, però no es resolen les diferències entre les comunitats del règim comú i les forals, el nou sistema no serà durador, "ja que sempre hi haurà una comunitat que demani les mateixes condicions que els territoris forals".
Cogestionar els impostos
La posició dels economistes, representats per Fedea i el Col·legi General, s'apropa més a les tesis defensades pel PSC i Comuns Sumar durant la campanya electoral per a les eleccions catalanes, d'endinsar-se en un model compartit de la gestió financera. Encara que des de Catalunya s'advoca per un model bilateral, entre l'Estat i la Generalitat, mentre que els economistes aposten per la participació de totes les comunitats autònomes del règim comú.
"L'ideal seria una administració tributària única però realment compartida. Trossejar l'AEAT seria un disbarat tant per raons d'eficiència com per motius polítics, però les comunitats autònomes haurien de tenir accés a la informació necessària per gestionar la seva part dels impostos i cert poder de decisió sobre la gestió al seu territori, per exemple, en el disseny dels plans d'inspecció". El director de l'Institut d'Economia de Barcelona rebutja "un sistema de finançament diferent per a Catalunya inspirat en el sistema foral. En cas de ser així, el Govern central deixaria de tenir poder normatiu sobre els impostos pagats a Catalunya, que suposaria complica el conjunt del sistema fiscal".
Arrencar sense les 15 CCAA
Durán defensa aprofundir en la corresponsabilitat i la gestió compartida, a través d'un organisme en el qual participin les 15 comunitats, encara que és conscient que territoris com Catalunya estan interessats a participar en la recaptació i gestió dels impostos, però que hi ha altres comunitats que no estiguin per la feina. En aquest sentit, considera interessant avançar en la transformació de l'AEAT en un organisme de cogestió, al qual se sumeixen en una primera fase els territoris interessats, amb l'esperança que, una vegada testat la seva eficiència, es vagi sumant més executius autonòmics. Però com la resta dels participants en el debat, és partidari de "repartir la responsabilitat entre administracions", per exemple, en la gestió i inspecció, però "no dividir en agències, per economia d'escala". Els inspectors fiscals també han mostrat la seva oposició de trossejar l'Agència Tributària, ja que es perdria eficiència en la lluita contra el frau.
Per la seva part, el catedràtic de la universitat sevillana Pablo de Olavide, defensa la necessitat d'avançar "en una gestió més integrada de les agències tributària, estatal i regionals". I, com els altres contertulians, rebutja un model de finançament específic per a Catalunya: "Suposaria una fallida de l'equitat entre persones que viuen en diferents comunitats -inconstitucional, per tant, segons la seva opinió- doncs rebrien prestacions de serveis públics més lligades a la seva capacitat fiscal que a les seves necessitats". I, provocaria, reflexiona, competència fiscal i fomentaria que altres comunitats, amb referència a Madrid i les Balears, volguessin seguir els passos de Catalunya.